Opinió

els governants d'Espanya

tenen un problema greu

La consulta sobre la independència

Les possibles respostes haurien de ser si es vol un estat independent, un estat federal o mantenir l'actual estat autonòmic, o un estat unitari

Espa­nya té un pro­blema greu de fa més de cent anys. Aquest pro­blema és Cata­lu­nya i, entre altres cau­ses, per la política que es fa des de l'Estat, el pro­blema s'ha anat agreu­jant. Si una part molt sig­ni­fi­ca­tiva del poble de Cata­lu­nya, l'Onze de Setem­bre del 2013 va ser capaç de fer una cadena humana de qua­tre-cents quilòmetres, al llarg de tota la costa del país i aquest dar­rer Onze de Setem­bre del 2014 entre cinc-cen­tes mil per­so­nes, segons la dele­gació del govern de l'Estat i un milió vuit-cen­tes mil, segons la Guàrdia Urbana de Bar­ce­lona, han estat capa­ces de fer una con­cen­tració en forma de V per dema­nar la inde­pendència o el dret d'auto­de­ter­mi­nació, que ara en diuen dret a deci­dir, els gover­nants d'Espa­nya hau­rien d'ado­nar-se que tenen un pro­blema greu.

El PP fins ara s'ha pro­nun­ciat en el sen­tit que l'única via pos­si­ble és que els par­tits cata­lans pro­mo­guin una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal. El pro­blema és que els dipu­tats cata­lans que ho podrien pro­po­sar són menys que la resta de dipu­tats espa­nyols i per tant la majo­ria sem­pre s'impo­sarà a la mino­ria, la reforma no es farà i el pro­blema seguirà exis­tint. En aquest mateix sen­tit els cata­lans som una mino­ria dins de l'Estat i si en el marc espa­nyol votem una qüestió que no tin­gui el vis­ti­plau de la resta de l'Estat sem­pre per­drem. D'altra banda, el PSC i el PSOE par­len d'una reforma fede­ral de la Cons­ti­tució, mal­grat que l'estat autonòmic pot ser qua­li­fi­cat com una mena d'estat fede­ral, ja que no hi ha un model únic d'estat fede­ral sinó que cadas­cun té simi­li­tuds i diferències amb els altres estats fede­rals. Són estats fede­rals, entre d'altres, els Estats Units, Ale­ma­nya i Mèxic i la seva orga­nit­zació ins­ti­tu­ci­o­nal és molt dife­rent. Per tant, més enllà de nomi­na­lis­mes, cal­dria que el PSC i el PSOE con­cre­tes­sin molt més les refor­mes cons­ti­tu­ci­o­nals que pro­po­sen. Des de deter­mi­na­des posi­ci­ons polítiques es reclama que a Cata­lu­nya, seguint for­mant part de l'Estat espa­nyol, se li res­pecti la seva iden­ti­tat dife­ren­ci­ada, la seva llen­gua, es doti d'un sis­tema de finançament anàleg al con­cert basc o navarrès i pugui par­ti­ci­par de forma efec­tiva en el procés d'adopció de les deci­si­ons que afec­ten el con­junt de l'Estat, mit­jançant una autèntica cam­bra de repre­sen­tació ter­ri­to­rial.

Des de les posi­ci­ons sobi­ra­nis­tes,
empa­rats en la legi­ti­mi­tat que els atorga un alt per­cen­tatge de dipu­tats al Par­la­ment de Cata­lu­nya, es reclama que es faci una con­sulta, en rea­li­tat un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació, sobre si la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya vol o no la inde­pendència res­pecte d'Espa­nya. En tot cas, la pre­gunta, que varen acor­dar CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, amb dues res­pos­tes que es poden enca­de­nar o no, és con­fusa. Cal­dria que la pre­gunta fos meri­di­a­na­ment clara i hau­ria de tenir diver­ses pos­si­bles res­pos­tes, per tal que els cata­lans i cata­la­nes pogues­sin expres­sar la seva volun­tat real lliu­re­ment perquè si no es limita que puguin optar, legítima­ment, per altres posi­ci­ons. Les pos­si­bles res­pos­tes hau­rien de ser si es vol un estat inde­pen­dent, un estat fede­ral o man­te­nir l'actual estat autonòmic, o fins i tot un estat uni­tari, perquè d'acord amb les enques­tes d'opinió hi ha for­ces polítiques cata­la­nes que pro­po­sen altres opci­ons d'orga­nit­zació ter­ri­to­rial i sobre aques­tes opci­ons cal que la ciu­ta­da­nia s'hi pugui pro­nun­ciar lliu­re­ment.

De tota manera no sem­bla que la con­sulta es pugui arri­bar a fer perquè el Govern espa­nyol ja ha dit que no ho per­metrà. En qual­se­vol cas cal que des de les posi­ci­ons sobi­ra­nis­tes s'expli­qui a la ciu­ta­da­nia, titu­lar de la sobi­ra­nia en democràcia, quin és el full de ruta: pri­mer el Par­la­ment apro­varà la llei de con­sul­tes, que serà, pre­su­mi­ble­ment, impug­nada i sus­pesa pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat con­vo­carà la con­sulta, con­vo­catòria que també serà, pre­su­mi­ble­ment, impug­nada i sus­pesa. En aquest sen­tit, des de la fis­ca­lia ja s'ha mani­fes­tat que la Gene­ra­li­tat no té com­petència per con­vo­car una con­sulta o referèndum d'aquest tipus. En con­seqüència, com ha insi­nuat el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en el debat de política gene­ral, sem­bla que es con­vo­ca­ran, legítima­ment, unes elec­ci­ons, que pre­vi­si­ble­ment tin­dran caràcter ple­bis­ci­tari, perquè com vol part del govern la con­sulta s'ha d'ajus­tar a la lega­li­tat. Si de les elec­ci­ons en sortís una majo­ria sobi­ra­nista, es faria una decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència? S'ha pre­vist quina res­posta dona­ria l'Estat a aquesta even­tual decla­ració d'inde­pendència? Cal que la ciu­ta­da­nia, que és de qui deriva el poder, cone­gui qui­nes alter­na­ti­ves pro­po­sen els diri­gents sobi­ra­nis­tes quan l'Estat digui no.

Des de les posi­ci­ons sobi­ra­nis­tes
es diu, amb encert, que la via de la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal és molt difícil de seguir perquè cal la col·labo­ració dels par­tits espa­nyols, però cal remar­car que seguir la via de la decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència és encara molt més difícil de seguir, perquè té l'opo­sició fron­tal de la gran majo­ria de par­tits espa­nyols. En qual­se­vol cas és precís ini­ciar un procés de nego­ci­ació, perquè si no el pro­blema que té Espa­nya no se solu­ci­o­narà, sinó que s'anirà agreu­jant pro­gres­si­va­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.