Opinió

De set en set

Terra de pagesos

Aquests dies fa qua­ranta anys que es va fun­dar la Unió de Page­sos. Aquell 1974, Cata­lu­nya ja no era un país agrícola; vaja, que la prin­ci­pal acti­vi­tat econòmica no eren l'agri­cul­tura i la rama­de­ria, i el motor de la riquesa s'havia des­plaçat dels àmbits rurals als urbans. Tot i així, en un país en què els page­sos eren mino­ria enfront, per exem­ple, dels obrers de la cons­trucció, els ope­ra­ris de cadena de fabri­cació o els ofi­ci­nis­tes, la fun­dació d'una orga­nit­zació pagesa va resul­tar un fet simpàtic per al con­junt d'un tei­xit social al qual encara li que­dava per viure un any de fran­quisme actiu.

Pro­ba­ble­ment, el roman­ti­cisme va tenir a veure en un pri­mer moment amb la com­pli­ci­tat afec­tiva entre la població gene­ral i la page­sia. L'any 1974, per exem­ple, la lle­tra de l'himne naci­o­nal de Cata­lu­nya era força des­co­ne­guda per la gent, que la començava a apren­dre per mitjà de pro­ces­sos d'apre­nen­tatge o adqui­sició clan­des­tins. Quan can­tar Els Sega­dors era un acte d'heroïcitat, la des­co­berta dels motius cam­pe­rols asso­ci­ats a la defensa de la terra (“Bon cop de falç”) va asso­ciar l'èpica de la defensa moderna de les lli­ber­tats amb l'èpica de les revol­tes cam­pe­ro­les con­tra l'abso­lu­tisme al segle XVII.

Al llarg dels últims qua­ranta anys, les noves for­mes de vida cata­lana i la nova eco­no­mia han des­a­fa­vo­rit la super­vivència de la Cata­lu­nya pagesa. La sin­to­nia i la iden­ti­fi­cació han recu­lat a mesura que avançaven les zones periur­ba­nes i les infra­es­truc­tu­res viàries, fer­roviàries, aero­portuàries i energètiques. La page­sia, ja escassa, ha inten­tat fre­nar la des­a­pa­rició o adap­tar-s'hi. El sim­bo­lisme de la falç s'ha subs­tituït per la trac­to­rada rei­vin­di­ca­tiva, com a mètode per com­ba­tre la indi­ferència con­su­mista endògena i l'esco­mesa jurídica exògena.

Amb l'arri­bada i el decurs del segle XXI ha que­dat fixada la relació entre la Cata­lu­nya no pagesa i la pagesa. L'esno­bisme d'alguns i la crisi de tots han gene­rat mani­o­bres inno­va­do­res sota les eti­que­tes del pro­ducte ecològic o de la pro­xi­mi­tat. I així ens nete­gem la consciència. Visca la terra!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia