Cavalls i cavallers

A la Marina els gossos li fan una mica de por. Només “buenos días”, diu ella. Se'ls mira de reüll, els saluda i ja està, cap problema. Amb els cavalls, però, la relació ha anat molt més enllà de les salutacions. Durant el curs i en el període en què les condicions meteorològiques no són particularment hostils, els visita un dia a la setmana i s'hi passeja en companyia de les monitores. La Marina, com en Jesús, la Montserrat, la Reme, en Joaquín, l'Agustina, en Julián i la Filo, és discapacitada i usuària del Centre Ocupacional Tramuntana a Sant Feliu de Guíxols, i aquesta setmana els ha anat a veure al centre d'equitació llagosterenc Cavall de Mar. Hi celebren la darrera sessió d'equinoteràpia abans de la parada hivernal. Em diuen que el Trasto i la Finola, els dos cavalls que utilitzen per muntar, semblen de cartró. És veritat, entre la crinera se'ls endevina la mirada atenta, l'ànim pendent de tots els estímuls, però esperen amb una paciència infinita que els genets es preparin. I passegen assossegadament, com si seva fos la responsabilitat de no trencar els equilibris. Em parlen de l'enorme sensibilitat dels cavalls, de la seva capacitat per entendre el món a partir dels gestos i les actituds, i em diuen que saben reconèixer la fragilitat humana quan la veuen. Quan acabi la sessió, la Finola, que és una euga exuberant, marxarà corrent i saltarà i se'ns mostrarà com una prodigiosa força de la naturalesa, però ara, rodejada dels nois, noies, homes i dones del centre Tramuntana, tot és delicadesa i docilitat. No sé d'on sorgeix aquesta sensibilitat instintiva, la saviesa profunda, la connexió que transcendeix l'espècie, però les sessions amb cavalls són especialment idònies per a les persones discapacitades i els arguments abracen els àmbits socials, emocionals i físics. M'ho explica la Magalí, la monitora que els acompanya i ho fa amb una mirada franca i afectuosa que és la mirada que en aquests casos hauria de predominar a la nostra comunitat, a l'organització social que hem bastit plegats, i no sempre és així. El moviment de cavall que afavoreix el to muscular, la postura damunt la sella, la transmissió dels impulsos rítmics i de l'escalfor, l'orientació dreta-esquerra, la coordinació, la concentració, la motivació, l'autoestima, l'activitat a l'aire lliure, el fet d'haver de tenir-ne cura o l'adquisició de responsabilitats. Les certeses sobre els beneficis de l'equinoteràpia són aclaparadores, però si és factible, si fa ja uns anys que la porten a terme, ha estat primer gràcies les aportacions de l'Afatram, l'associació de familiars dels afectats, i ara gràcies a una subvenció de la fundació de La Caixa.

Aquest és un país de discursos i normatives nòrdiques i de pressupostos públics africans i, sovint, tot allò que és savi, civilitzat i just, és precari i circumstancial. És essencial saber que el país que ha de venir serà diferent. Que la nostra organització col·lectiva s'aproximarà a la sensibilitat, a la consideració, a la connexió profunda entre els éssers vius que a Cavall de Mar individus d'espècies diferents mantenen de forma instintiva.