Opinió

Ara es ven, però no es cobra

És un problema de confiança en el futur per part del consumidor

L'empre­sari pro­duc­tor de mer­ca­de­ries o ser­veis es pot tro­bar en tres situ­a­ci­ons a l'hora de ven­dre: que es ven i es cobra, que es ven però no es cobra, i que no es ven. Són tres situ­a­ci­ons genèriques que poden defi­nir una situ­ació, però que exi­gei­xen mati­sos. El pro­blema bàsic de tot pro­duc­tor és que hi hagi una demanda del que ofe­reix. Si no n'hi ha, ja pot ple­gar. No es pot anar a ven­dre neve­res als pingüins o taron­ges als valen­ci­ans o sucre a Cuba. L'apa­rició de la foto­gra­fia digi­tal ha reduït radi­cal­ment l'oferta de boti­gues com Foto­prix, que ha pre­sen­tat con­curs de cre­di­tors. Nor­mal­ment la situ­ació no és tan sen­zi­lla. La Volkswa­gen ale­ma­nya ven a l'Estat espa­nyol el cotxe Skoda que ella mateixa fabrica a la República Txeca i que fa com­petència a la Seat. Però no puc creure que un tre­ba­lla­dor de la Seat a Mar­to­rell gosi com­prar-ne un, ja que seria llançar-se pedres a la pròpia teu­lada. Per les matei­xes raons, la Gene­ra­li­tat només com­pra cot­xes Seat, Volkswa­gen, Audi o Nis­san, que per­ta­nyen a grups, que tenen for­tes inver­si­ons a Cata­lu­nya. Un cotxe com l'Skoda pot tro­bar una demanda a casa nos­tra, ja que cobreix un seg­ment que, sigui per preu o per ren­di­ment, no està ben cobert per la Seat. De fet, hi ha força taxis bar­ce­lo­nins que tenen el model txec.

Quan una crisi està en el punt més alt, la demanda des­a­pa­reix o es redu­eix subs­tan­ci­al­ment. És el que passa actu­al­ment amb el turisme rus, que ha vist com el ruble es deva­lu­ava i ha reduït pro­por­ci­o­nal­ment la seva capa­ci­tat de com­pra. Les desi­gual­tats econòmiques, però, fan que la població més enri­quida es pugui per­me­tre el luxe d'una estada a la costa cata­lana. A casa nos­tra ha pas­sat el mateix durant els forts anys de la crisi a nivell gene­ral. La demanda de les clas­ses menys afa­vo­ri­des es manté a zero. I en els anys més dolents, qui no ha vist un Fer­rari per les car­re­te­res o no ha sen­tit a par­lar d'una festa pri­vada caríssima? Són pecats soci­als de difícil perdó.

Final­ment, tenim la situ­ació en què ara es tro­ben molts empre­sa­ris: hi ha una demanda, es venen pro­duc­tes i ser­veis, però hi ha difi­cul­tats a cobrar. O dit d'una altra manera, hi ha empre­ses i sec­tors que tenen demanda i cobren, però una majo­ria han de donar faci­li­tats de crèdit.

En un res­tau­rant del Baix Camp em deien que no nota­ven la crisi en plena tem­po­rada de calçots. Els con­ces­si­o­na­ris de cot­xes venen a ter­mi­nis, però amb una taxa de moro­si­tat alta. Aquesta situ­ació acos­tuma a estar rela­ci­o­nada amb un res­tricció cre­ditícia, que encara es manté, com he expli­cat en arti­cles ante­ri­ors.

Si estem en una etapa en la qual es ven, però hi ha difi­cul­tats per cobrar, podem pas­sar-ne a una altra en què es cobri el pro­ducte venut amb una taxa de moro­si­tat nor­mal, o podem retro­ce­dir a la situ­ació ante­rior. És un pro­blema de con­fiança en el futur per part del con­su­mi­dor, de faci­li­tats cre­ditícies i de països veïns que esti­mu­lin les expor­ta­ci­ons cata­la­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia