Opinió

Tranquils com una granota

La necessitat d'oferir educació emocional i de donar resposta a les conductes violentes i automàtiques ens porta a buscar eines per implantar nous hàbits

Per la ràdio comenten una notícia que em ressona: el Departament de Salut de la Generalitat ha alertat sobre l'efecte que poden tenir els medicaments contra l'insomni (benzodiazepines), ja que poden provocar greus efectes secundaris; al mateix temps, recomana als metges que en disminueixin la prescripció i proposin a la gent que aprengui nous hàbits per dormir millor. ¿Quins són aquests hàbits que ens poden treure de l'estat de bombardeig mental i portar-nos cap a la possibilitat d'un repòs plàcid? Els experts no ens ho diuen, però imagino que probablement s'estan referint a la pràctica de l'esport, la desacceleració del ritme diürn i alguna tècnica de meditació, un hàbit que una servidora ha incorporat des de fa anys a l'esdevenir diari i que de ben segur m'ha estalviat unes quantes malalties (si més no, algun atac de nervis). És amb aquest esperit d'experimentació que encaro notícies com aquesta, perquè consti que entenc perfectament que els qui no poden dormir i no tenen eines per evitar-ho s'acabin empassant un tub de pastilles amb benzonosequè o el que sigui. En fi, com que des de fa un parell d'anys també sóc candidata a dormir poc i a més, treballo amb adolescents, em sento implicada per partida doble quan es parla d'hàbits. I què té a veure l'adolescència amb l'insomni? Doncs mooolt. L'advertiment sobre la necessitat d'evitar determinada medicació m'arriba quan encara em dóna voltes al cap la xifra creixent d'alumnes diagnosticats amb TDAH. Sigla que respon a la dèria classificadora dels experts en salut (ho dic amb tots els respectes; no us ofengueu pel qualificatiu, però no hi ha res més limitant que quan un pare d'alumne et diu: és que el meu fill té dèficit d'atenció amb hiperactivitat, com si s'hagués contagiat d'un mal incurable). El TDAH està qualificat com un dels trastorns psiquiàtrics més prevalents en pediatria i es tracta d'una manera combinada, implicant pares, professors, metges i psicòlegs. El tema és tan comú que s'ha començat a afrontar també com una necessitat d'aprendre nous hàbits a casa, a l'escola i a l'institut. La pràctica del mindfulness o atenció plena és una d'aquestes eines que cada vegada van adquirint més importància, un entrenament en l'autoregulació emocional basat en l'experiència del que s'anomena atenció plena, que consisteix a portar l'atenció cap al moment present amb una actitud conscient i oberta. Només que et posis a observar com funciona la ment, t'adones que és com un mico embogit que no para d'anar de pensament en pensament. Pràctiques com aquesta milloren el procés d'atenció, estabilitzen la ment i permeten observar també les emocions per regular-les.

Tots hem après moltes coses a còpia de castanyes, en part perquè no hem rebut una bona educació emocional (llevat que hàgim nascuts estrellats, amb la sort d'haver tingut adults carismàtics i equilibrats al nostre costat des de la primera infantesa). La necessitat d'oferir educació emocional i de donar resposta a les conductes violentes i automàtiques ens porta a buscar eines per implantar nous hàbits. Ja toca. Per això el dia que em va arribar a les mans un llibre titulat Tranquils i atents com una granota i vaig escoltar el CD amb meditacions per practicar amb nens i joves, vaig entendre que alguna cosa està canviant i ens hi hem de posar per arribar a generar canvis positius (o assertius, si ho preferiu).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia