Opinió

Els castells com a reflex del somni català

Un repor­ter del diari Die Welt, un dels rota­tius més impor­tants d'Ale­ma­nya, va visi­tar Cata­lu­nya i va que­dar corprès de la mag­ni­tud del feno­men cas­te­ller al nos­tre país. Després d'assis­tir a assa­jos i de veure les colles en acció, va con­cloure que hi ha un paral·lelisme clar entre els cas­tells i l'anhel català per la inde­pendència. “Molts iden­ti­fi­quen els cas­tells amb la seva pàtria, Cata­lu­nya. No pas amb Espa­nya, compte. I amb la idea que Cata­lu­nya aviat serà un estat inde­pen­dent dins la Unió Euro­pea”, escri­via el peri­o­dista ale­many. Segui­da­ment feia un repàs històric de les recla­ma­ci­ons cata­la­nes: “Durant la dic­ta­dura de Franco, els cata­lans i la seva regió autònoma van patir una immensa repressió, inclo­ent-hi la pro­hi­bició de la seva llen­gua. Amb la fi del règim en 1977, la consciència naci­o­nal va tor­nar a res­sor­gir.” Després de des­criure el fet cas­te­ller, i de com­pa­rar-lo amb l'impuls del sobi­ra­nisme català, expli­cava que “el govern cen­tral no coo­pera de cap de les mane­res amb el movi­ment, però la gent no es ren­dirà fàcil­ment. A la pri­mera opor­tu­ni­tat de votar, tri­a­ran inde­pendència”.

No només a Ale­ma­nya cons­ta­ten la bona salut del movi­ment inde­pen­den­tista. El Neue Zürcher Zei­tung de Zuric, a Suïssa, entre­vis­tava dies enrere el pro­fes­sor i politòleg Klaus-Jürgen Nagel, que asse­gu­rava que el procés està massa avançat per atu­rar-lo amb un hipotètic acord amb Espa­nya: “L'estat propi és el tema prin­ci­pal de les elec­ci­ons regi­o­nals de Cata­lu­nya. Els polítics no poden fer marxa enrere.”

Segons el catedràtic, no es tracta només d'una reacció con­tra Espa­nya: “El català és un movi­ment que va con­tra els poders esta­blerts, no només a Madrid, sinó també a Bar­ce­lona. La gent té con­fiança en si mateixa, sobre­tot els joves que no han cres­cut amb Franco, que ja no temen els tancs. No volen un nou acord, volen quel­com nou: ges­ti­o­nar els seus pro­pis assump­tes.”

Final­ment, cons­ta­tava que “és massa tard per a un acord. Es va cer­car després del fiasco de l'Esta­tut, i fins al 2012 una solució nego­ci­ada hau­ria estat pos­si­ble. El govern con­ser­va­dor de Madrid s'hi va negar en rodó. Ara tot rau en la decisió dels votants”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.