Opinió

Ull de peix

Bones notícies

‘El valencià de sempre', d'Eugeni S. Reig, s'ha de tenir sempre a l'abast

Escric aquest arti­cle sub­mer­gida en diver­ses eufòries: l'esclat al País Valencià i a les Illes d'una recu­pe­ració que des de Madrid cre­ien impos­si­ble (“los levan­ti­nos son de los nues­tros”), el tri­plet del Barça i la decadència impa­ra­ble, arreu de l'Estat espa­nyol, del Par­tit Popu­lar, que ha pro­ta­go­nit­zat epi­so­dis ver­go­nyo­sos i ha com­ba­tut con­tra la nos­tra llen­gua com no es veia des del fran­quisme.

També és una notícia esplèndida l'apa­rició d'un nou dic­ci­o­nari: El valencià de sem­pre d'Eugeni S. Reig, que és una ampli­ació del seu ante­rior dic­ci­o­nari Valencià en perill d'extinció. La feina que ha fet el lingüista alcoià és digna d'aque­lla nis­saga que avui sem­blava per­duda de lingüistes que es dei­xen el fetge, mot a mot, en obres que trans­cen­di­ran el temps.

Que consti que crec en l'evo­lució de les llengües, que els neo­lo­gis­mes i fins i tot els préstecs for­men part de la necessària reno­vació de qual­se­vol llen­gua activa. Però és que en el nos­tre cas, els mots (“heu vis­cut per sal­var-nos els mots”, que deia Espriu) havien estat pro­hi­bits, usur­pats, ridi­cu­lit­zats. Recordo que, essent molt jove­neta, vaig començar la car­rera, a València, pro­ce­dent d'Alcoi, i vaig anar a parar a una residència d'estu­di­ants. Crec que era l'única que par­lava (amb la meva veuarra!) en valencià. Un dia una com­pa­nya em va dir, Isa­bel, no facis això, no veus que sem­bles de poble? Autèntic.

Obro a l'atzar el nutri­tiu dic­ci­o­nari de Reig i enso­pego amb la paraula bolantí, i jo que em dic, caram, fer volan­ti­nes no s'escriu amb v? i vet aquí que, rere expli­car què és, amb el rigor acos­tu­mat, Reig aporta tres raons per defen­sar la b enfront de la v. I a més, com sol fer, ho il·lus­tra amb frag­ments d'autors valen­ci­ans.

Us el reco­mano també com a això: com a eina d'apre­nen­tage. S'hi des­co­brei­xen les bases, les arrels, de la llen­gua comuna. És d'aquells lli­bres que has de tenir sem­pre a l'abast de la mà. De debò: mel de catem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia