Opinió

Classes de redacció

Néixer en una llar on es llegeixi i hi hagi inquietuds culturals, situa els futurs alumnes en millors condicions que si no és així

Laura Borràs, direc­tora de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes i pro­fes­sora de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, afirma aquest juliol a la revista El Temps: “Porto 20 anys a la uni­ver­si­tat i els alum­nes cada vegada lle­gei­xen pit­jor, escri­uen pit­jor i comu­ni­quen pit­jor. Aquesta és la con­seqüència de ban­de­jar els estu­dis lite­ra­ris.” Els que fa més de qua­ranta que hi som cons­ta­tem el mateix. És pre­o­cu­pant, en exàmens de màsters, la pobresa de voca­bu­lari i la inca­pa­ci­tat de redac­tar una res­posta escrita estruc­tu­rada i ente­ne­dora, sense haver de supo­sar el que es vol dir. Passa amb molts alum­nes, no tots, que saben coses, però no les expres­sen bé, i queda el dubte de si han entès el que han après i si ho sabran expli­car i apli­car a la seva vida pro­fes­si­o­nal. En aquest cas es tracta d'estu­di­ants de post­grau, que han superat els ense­nya­ments pri­mari, secun­dari i uni­ver­si­tari, sense que s'hagi valo­rat degu­da­ment la seva pobresa de recur­sos expres­sius.

El pro­blema és tan evi­dent, que la con­se­llera Rigau ha pre­sen­tat el pla Ara escric, que té com a objec­tiu millo­rar l'expressió escrita dels alum­nes de primària i secundària en totes les assig­na­tu­res, perquè els resul­tats de les pro­ves de com­petències bàsiques mos­tren deficiències en aquest àmbit. Es fa un pla per recor­dar al sis­tema d'ense­nya­ment una funció òbvia, que els alum­nes sàpiguen expres­sar-se per escrit de manera cor­recta.

Una vella dita afirma “que el lle­gir no ens faci per­dre l'escriure”. Hi podríem donar la volta: no lle­gir fa per­dre l'escriure. Té raó Laura Borràs quan ho atri­bu­eix a la menys­va­lo­ració dels estu­dis lite­ra­ris, i hi podem afe­gir de les huma­ni­tats en gene­ral.

Jorge Wagens­berg, al seu lli­bre Alguns anys després, afirma que les per­so­nes que escri­uen bé han lle­git obses­si­va­ment abans dels deu anys, Aquesta no és només una res­pon­sa­bi­li­tat dels mes­tres, als quals atribuïm, mol­tes vega­des injus­ta­ment, defec­tes en l'edu­cació dels alum­nes, sinó també dels pares. L'entorn fami­liar cons­ti­tu­eix el pri­mer con­di­ci­o­nant. Néixer en una llar on es lle­geixi i hi hagi inqui­e­tuds cul­tu­rals, situa els futurs alum­nes en millors con­di­ci­ons que si no és així. Arre­glar aquest pro­blema no és només res­pon­sa­bi­li­tat de l'escola o la uni­ver­si­tat, sinó de tota la soci­e­tat. La uni­ver­si­tat ha de ser acces­si­ble a tots els que tin­guin la pre­pa­ració ade­quada, però ha de ser eli­tista des d'un punt de vista no econòmic sinó intel·lec­tual. El que no pot ser és que amb l'argu­ment, sense mati­sos, que tot­hom ha de poder tenir-hi accés, es vagin pas­sant cur­sos si l'esforç i els conei­xe­ments no són sufi­ci­ents. Menys­te­nir, per exem­ple, els exàmens clàssics, que també aju­den a saber escriure i a apren­dre, com pro­po­sen cer­tes tendències pedagògiques pro­gres, només fa que es fomenti la igual­tat per baix i es con­sa­gri la medi­o­cri­tat. Els pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris en part han con­tribuït a fomen­tar la pobresa de redacció amb els exàmens tipus test, que són més fàcils de cor­re­gir i més objec­tius a l'hora de qua­li­fi­car, però pro­mo­uen que els alum­nes no sàpiguen expres­sar-se.

Ara les uni­ver­si­tats fomen­ten l'empre­ne­do­ria dels alum­nes. No sé què podran empren­dre si molts no ho saben expli­car. Per això, avui, empre­ses de Cata­lu­nya con­trac­ten experts en expressió oral i escrita per fer clas­ses de redacció als seus emple­ats, alguns dels quals tenen una pila de màsters però no saben expres­sar-se més enllà de fra­ses cur­tes i amb fal­tes, com podem cons­ta­tar en els actu­als mit­jans de comu­ni­cació en xarxa. Com diu l'his­to­ri­a­dor Tony Judt refe­rint-se al paper deva­lu­a­dor de la cul­tura dels mit­jans digi­tals i algu­nes pràcti­ques docents actu­als, quan les parau­les per­den la seva inte­gri­tat, passa el mateix amb les idees que s'expres­sen. S'han de reva­lo­rar les huma­ni­tats perquè, com recorda el pro­fes­sor Jordi Llo­vet, citant Jove­lla­nos, al seu lli­bre Adéu a la Uni­ver­si­tat. L'eclipsi de les huma­ni­tats, aju­den a pen­sar, par­lar i escriure bé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.