La resistència d'Esquirol
L'assaig de Josep Maria Esquirol tindrà un llarg recorregut perquè intenta omplir el buit insuportable del món hiperactiu i hiperinformat
Quan un autor observa la realitat des de l'altura ens descobreix un món que els que ens movem a ras de terra no sabem veure. La concreció s'observa millor des de la distància, els detalls es mostren amb més claredat, es tria el gra de la palla amb una mirada penetrant que ho fa tot més entenedor.
Josep Maria Esquirol ens aporta serenor en un món esverat per l'actualitat rabiosa, pel discurs compulsiu, per una massa crítica d'informació que ens allunya de la comprensió de la realitat i alimenta un món de fantasies. Reclama la urgència de recuperar la vocació de pensar. La Resistència íntima: assaig d'una filosofia de la proximitat (Quaderns Crema) és una reflexió que trenca el políticament correcte i gosa oferir una mirada metafísica, modesta i alhora entenedora, sobre els reptes de la modernitat política, econòmica i tecnològica.
És simptomàtic que un llibre de filosofia en el qual sovint es troben i dialoguen Hannah Arendt, Heidegger, Nietzsche, Lévinas, Husserl, Jünger, Wittgenstein, els clàssics grecs i cristians hagi estat un dels èxits editorials de l'estiu. Esquirol ens parla de la proximitat, d'allò que George Steiner deia que “Déu està en els detalls”, de les coses ordinàries que són tan grans com les extraordinàries. Preguntem-nos, suggereix, “d'on ve que s'hagi considerat massa vegades la vida quotidiana com a vida de segon ordre. Un dels factors és, de segur, l'embat romàntic, amb la seva exaltació de la vida excepcional, en la forma o en la intensitat”.
En aquest assaig curt però molt elaborat i pensat es fa un elogi de la dignitat de la vida senzilla de les persones que no cal que estiguin envoltades per la fama, la notorietat, l'heroïcitat, l'honor o la riquesa. S'hauria de tornar a la normalitat de fer grans les coses menudes perquè estan associades a les actituds de persones que actuen des de la proximitat, sense altre objectiu que fer les coses ben fetes. Si es recupera la quotidianitat, el dia a dia, s'entra en l'univers més immediat en el qual s'hi troben sempre els altres.
Esquirol no s'entreté en la fullaraca de la informació i de l'actualitat canviant d'hora en hora o de minut a minut. S'endinsa en els corrents de fons que estan canviant la percepció que es té de les coses i del món a causa de les noves formes de vida de la modernitat. Parteix de la lògica aristotèlica per discutir amb els grans filòsofs del segle passat. Els dóna la raó i els la treu quan així ho pensa. “La veritat és la veritat de cada cosa, i de cada cosa al seu temps, i del present que se'ns dóna i se'n va.”
Treu el fenomen de la malaltia que conviu amb un món aparentment feliç i sense problemes. Recorda la filantropa victoriana Florence Nightingale, que es dedicà al servei dels altres desinteressadament. La professió de metge o d'infermera, metgessa o infermer, és noble per partida doble, “perquè només el servei a les persones més dèbils du la pau, i perquè posa en relleu allò que la cultura contemporània –sense haver sabut pair gaire bé el discurs il·lustrat sobre l'autonomia– ha desestimat massa ràpidament, la dependència mútua”. La malaltia, ho sabem tots, ens recorda el destí mortal.
La fortalesa, la paciència i la resistència són una mateixa cosa, ens diu Esquirol. Saber resistir, saber aguantar, saber protegir la pròpia intimitat és important per no perdre la personalitat. No cedir al dogmatisme de l'actualitat. En aquest punt, Esquirol és categòric: “La veritable resistència a l'actualitat consisteix a no cedir al dogmatisme. No n'hi ha d'altra. De vegades serà pública i es farà vistosa, i de vegades, discreta i silenciosa.” Quants avantatges té el silenci d'una persona que pensa i que, si cal, diu el que ha pensat amb total inhibició, sense pors i sense témer el que diran. No estalvia la crítica als setciències o als mig-entesos, “suposats especialistes en tota mena de sabers, que són els que pertorben el món”. Tots els tertulians parlen massa quan caldria que callessin més.
L'assaig de Josep Maria Esquirol tindrà un llarg recorregut perquè intenta omplir el buit insuportable del món hiperactiu i hiperinformat en el qual ens movem centenars de milions de persones arreu del món. És categòric a l'hora de reinventar la mirada sobre les veritats mediàtiques fugisseres. Hi ha vida enllà de l'actualitat, “més ben dit, només hi ha vida enllà de l'actualitat”. Vida, llibertat i pensament es donen lateralment.
Esquirol convida a pensar per combatre el murmuri i la demagògia que són el verí de tota comunitat. És un llibre que resistirà el pas del temps i goso dir que les seves reflexions seran un referent per a generacions futures.
