L'atzucac migratori

Quan la solució d'un pro­blema és pràcti­ca­ment impos­si­ble, s'hi ha de renun­ciar? Ens hem de resig­nar a accep­tar la victòria dels fets con­su­mats? Quan con­tes­tem aques­tes pre­gun­tes, fem-ho posant-nos al davant de les ona­des d'immi­gració i de refu­gi­ats que estan arri­bant al con­ti­nent euro­peu fugint de la guerra i de la fam. Perquè el nos­tre con­ti­nent és el seu refugi més segur i pro­per, i no dei­xa­ran d'inten­tar entrar-hi ni de roman­dre-hi perquè qual­se­vol pena­li­tat és ridícula en com­pa­ració de l'infern d'on vénen. No ho impe­di­ran lleis, ni con­trols, ni camps de refu­gi­ats, ni devo­lu­ci­ons, ni brots de racisme i xenofòbia.

D'altra banda, per a aquesta Europa man­cada d'homo­geneïtat estruc­tu­ral, l'absorció d'aques­tes migra­ci­ons li repre­senta haver d'arris­car-se a afron­tar dràstics efec­tes sobre unes eco­no­mies
i unes soci­e­tats que encara no saben com resol­dre els pro­ble­mes pro­pis
deri­vats de la recessió.

Quina és, doncs, la solució? Posar per davant la causa huma­nitària i accep­tar els efec­tes de la deses­ta­bi­lit­zació? Mirar-nos de lluny com s'ofe­guen en el mar milers de per­so­nes? Ningú no és ja tan igno­rant ni ingenu per no ado­nar-se que res no es resoldrà si no s'ataca la causa d'aquesta situ­ació: els governs cor­rup­tes que espo­lien els seus països i sot­me­ten els seus ciu­ta­dans a la misèria i al geno­cidi, les orga­nit­za­ci­ons que tra­fi­quen amb armes, amb recur­sos natu­rals i amb per­so­nes, i les grans cor­po­ra­ci­ons mul­ti­na­ci­o­nals i les pri­me­res potències mun­di­als que són induc­to­res i coo­pe­ra­do­res necessàries d'aquest estat de les coses.

I, mal­grat que tam­poc no hi ha ningú que sigui tan igno­rant ni ingenu per saber que aquesta solució està hipo­te­cada per la hipòcrita con­xorxa d'interes­sos de la política inter­na­ci­o­nal, cal que no ens resig­nem al seu imperi. Cal que ho denun­ciem, que ens com­pro­me­tem a empènyer per can­viar-ho. Perquè és l'única sor­tida de l'atzu­cac i perquè si no la desobs­truïm aquest bra­ser ens ofe­garà a tots ple­gats.