Opinió

La discutible gestió del bisbe Pardo

Els fets propiciaren al bisbe Pardo poder foragitar un capellà discrepant amb la seva gestió episcopal i negar-li un dret tan fonamental com és el dret d'expressió

El passat dia 21 d'agost, el Bisbat de Girona publicava una nota de cinc punts en la qual pretenia apaivagar les crítiques rebudes en relació amb l'actuació poc reeixida del cas Jaume Reixach. En la nota, després de reclamar el màxim sentit de discreció i mesura possibles davant la situació que viu el mossèn, en el seu segon punt afirma que Mn. Reixach percep
exactament el mateix tracte econòmic –per part del Bisbat– que reben tots els capellans en situació de jubilació (?). Una afirmació força discutible, car no fa gaire això no era ben bé així, ja que depenia del que cotitzava el Bisbat a la Seguretat Social, cosa que algun jubilat podia veure's amb la pensió reduïda. Faig aquest aclariment a la nota del Bisbat perquè, si bé ignoro la “pensió” de Mn. Reixach, sí que és coneguda la poca sintonia entre ell i el bisbe Pardo.

En el tercer i quart punt, el bisbe Pardo ens expressa tota una mostra de la gens convincent actuació, a l'afirmar: “En cap cas se l'ha apartat del servei litúrgic. Mn. Jaume Reixach té l'encàrrec de celebrar setmanalment l'eucaristia en una parròquia de la diòcesi” (?). Per tot seguit afegir, en el quart punt, una cínica afirmació difícilment creïble per ningú: “En relació a les mesures preses referents al càrrec de rector i altres responsabilitats o activitats del mossèn, la decisió no depèn només del Bisbat.” Tota una intenció d'escapolir-se d'unes decisions de les quals només és responsable el mateix bisbe Pardo.

En aquest dissortat afer que li ha tocat viure a en Jaume Reixach, com a conseqüència de l'assassinat perpetrat al seu habitatge de Blanes, tenim per una banda que el jutge que porta el cas ni tan sols l'ha imputat de cap delicte, i per l'altra, que l'advocat que defensa el presumpte assassí confés ha intentat escampar com més merda millor, tot fent argumentacions no provades, pròpies d'un dolent serial televisiu, les quals, òbviament, esquitxen el capellà blanenc. Pel que sembla, aquestes argumentacions, i no les del fiscal ni les del jutge, són les que haurien donat peu al bisbe Pardo a destituir-lo de rector de Riells i prohibir-li de publicar el seu quinzenal article en aquest mateix mitjà (per cert sovint crític amb les formes autoritàries de la jerarquia eclesiàstica), El Punt Avui. És evident que el bisbe de Girona ni ha tingut en compte les mostres de solidaritat dels feligresos de Riells i Viabrea vers Mn. Reixach, ni el seu desacord en la destitució fulminat com a rector de la parròquia. Els fets propiciaren al bisbe Pardo poder foragitar un capellà discrepant amb la seva gestió episcopal, i a més –cosa més recriminable– negar-li un dret tan fonamental com és el dret d'expressió, que, molt probablement, li proporcionaven uns ingressos per poder viure amb molta més dignitat la seva condició de capellà jubilat.

El cinquè i darrer punt de la nota del Bisbat és una altra mostra del fariseisme episcopal: el Bisbat vol fer constar que, davant la seva situació de malaltia, en reiterades ocasions li ha ofert els mitjans, incloses les residències sacerdotals de què disposa la diòcesi, per tal que sigui atès segons les seves necessitats. Una pretesa imatge de bon samarità, que no concorda gens amb l'actuació del bisbe, que hauria de ser: d'acolliment i protecció als que es troben en dificultats i, especialment, no prejutjar sense existir sentència de la justícia ordinària, car l'honorabilitat de qualsevol persona, també la d'un capellà díscol amb la jerarquia, és un bé que ningú –i menys un bisbe– pot posar en qüestió.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.