Opinió

La columna

Gibraltar

No sé com és que no els cau la cara de ver­go­nya, als diri­gents polítics que cor­ren a besar la mà de qui, en aquesta nova repre­sen­tació de La vida es sueño, ha pas­sat de regis­tra­dor de la pro­pi­e­tat a cap del govern de l'España, uni­dad de des­tino en lo uni­ver­sal. Si hem tin­gut, al novem­bre, dies de calor, els augu­ris per a les pro­pe­res set­ma­nes són d'un altre signe: farà fred. I en aquesta España resu­ci­tada molta gent no tindrà recur­sos per llui­tar con­tra el fred –perquè es tracta d'un com­bat massa car–, un fet que incre­men­tarà l'exclusió social a l'estesa pell de brau. El dels efec­tes sinis­tres de la pobresa, que per desgràcia no minva, sí que era un tema per con­vo­car totes les for­ces soci­als i polítiques i mediàtiques del país. Però, com que som en temps de con­tesa elec­to­ral, els legítims pro­jec­tes de futur de Cata­lu­nya estan ser­vint de cor­tina de fum per ama­gar l'ou i fugir d'estudi. Diuen que la volun­tat de molts cata­lans, deses­ta­bi­litza. ¿I no deses­ta­bi­litza més la dita llei mor­dassa, o les reta­lla­des en les polítiques de dependència o de memòria històrica, o d'ense­nya­ment, després de la impúdica llei Wert?

M'agra­da­ria publi­car un opus­cle amb les ame­na­ces gover­na­men­tals de tota mena, des­ti­na­des a tren­car les for­mes de vida cata­lana. Mira que n'han dit de gros­ses! Em fa gràcia que els hereus que vota­ven no a la Cons­ti­tució del 1978, hagin con­ver­tit la dita carta magna en el tanc que ha de trin­xar afanys històrics d'un seg­ment nota­ble d'un poble que, ja en temps de la per­se­guida Assem­blea de Cata­lu­nya, dema­nava: “Lli­ber­tat, amnis­tia, Esta­tut d'Auto­no­mia”, i també poder-se pro­nun­ciar sobre els drets dels pobles a l'auto­de­ter­mi­nació.

En el tal opus­cle merei­xe­ria un espai el fet que el gobi­erno hagi invo­cat el nom d'Europa en va, i amb to d'amenaça, quan la tal Europa con­ti­nua silen­ci­ant les bar­ba­ri­tats del pri­mer minis­tre d'Hon­gria, un dels països que rep més diners dels fons euro­peus.

¿Per què –i si volen ser cohe­rents amb els seus orígens– no recu­pe­ren aquell crit que sentíem, tants i tants cops, en els moments més sinis­tres de la negra nit: Gibral­tar para España? ¿No es tracta de sal­var una tan invo­cada uni­tat ter­ri­to­rial? ¿O és que ja con­si­de­ren, els que cor­ren, mesells, al mur de les lamen­ta­ci­ons, bo i ves­sant llàgri­mes per Cata­lu­nya, que Gibral­tar ja no és español?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.