Opinió

Tribuna

Brutícia mental

“La confusió moral o ideològica entre emocions i percepcions és més acusada en les persones amb tendències obsessives

Les per­so­nes inter­pre­tem els suc­ces­sos de la vida segons la nos­tra ide­o­lo­gia i paràmetres men­tals, que són el pro­ducte sinèrgic de les experiències que hem tin­gut, l'edu­cació que hem rebut, el con­text en què ens tro­bem, els objec­tius que per­se­guim i el sim­ple fun­ci­o­na­ment pre­cons­ci­ent del cer­vell. És la manera com fem con­gru­ent la nos­tra adap­tació a l'entorn. A vega­des, però, aquesta inter­pre­tació, sem­pre sub­jec­tiva i par­cial, ens pot jugar males pas­sa­des. Estic pen­sant, per exem­ple, en els insults que han rebut les dipu­ta­des de la CUP, que van posar de mani­fest el 27 de gener, i que també reben mol­tes altres per­so­nes quan l'acti­vi­tat que fan o la manera com van ves­ti­des o pen­ti­na­des no s'ajusta als paràmetres men­tals de qui ho per­cep. És el cas de l'asso­ci­ació que va fer Celia Villa­lo­bos entre el pen­ti­nat d'un dipu­tat de Podem i brutícia. Poques set­ma­nes abans, una per­sona em va fer un comen­tari simi­lar res­pecte a un regi­dor de la CUP del seu muni­cipi. Lite­ral­ment, em va dir que “va ves­tit d'una manera que fa pudor”. Com pot el cer­vell asso­ciar el ves­tit o el pen­ti­nat a una olor des­a­gra­da­ble o a una brutícia que no són objec­ti­va­ment reals?

La com­bi­nació de tres tre­balls científics publi­cats a les revis­tes Sci­ence (8.9.2006), Inter­na­ti­o­nal Jour­nal of Psyc­hophy­si­o­logy (15.5.2013) i Emo­tion (10.2.2014) ens pro­por­ci­ona una res­posta interes­sant. En l'àmbit cere­bral, els cir­cuits neu­ro­nals que detec­ten situ­a­ci­ons de brutícia física se sola­pen par­ci­al­ment amb els que detec­ten aspec­tes morals con­tra­ris als nos­tres valors o cre­en­ces (per això mol­tes reli­gi­ons usen l'aigua com a ele­ment ritual puri­fi­ca­dor). I la manera d'anar ves­tits o pen­ti­nats pot tenir un com­po­nent moral, segons quins siguin els nos­tres paràmetres men­tals. Veure una per­sona ves­tida o pen­ti­nada d'una manera que con­si­de­rem ina­de­quada pot acti­var res­pos­tes neu­rals que inclo­guin la per­cepció de brutícia o de pudor. Dit d'una altra manera, l'acti­vi­tat del cer­vell ens pot fer veure brutícia o notar pudor on no hi són. No a tot­hom, però, se li acti­ven de la mateixa manera. Aquesta acti­vació és espe­ci­al­ment intensa en les per­so­nes que tenen for­tes reac­ci­ons emo­ti­ves de fàstic –el fàstic és una emoció primària que es mani­festa pre­cons­ci­ent­ment–, les quals, a més, s'ha vist que tenen molta més pre­dis­po­sició a mora­lit­zar sobre les acti­tuds o com­por­ta­ments dels altres –però no dels pro­pis, un cas típic de doble moral–. I encara podem fer una volta més, perquè també s'ha vist que aquesta con­fusió moral o ideològica entre emo­ci­ons i per­cep­ci­ons és més acu­sada en les per­so­nes que tenen tendències obses­si­ves i com­pul­si­ves. En aques­tes situ­a­ci­ons, la brutícia es troba dins la ment de qui la per­cep, no en la per­sona a qui s'atri­bu­eix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia