Opinió

Tribuna

Insomnes i badocs

“La nit s'ha fet per dormir
i descansar,
però sembla
que molts no
ho aconsegueixen del tot

Una amiga em diu que ja no somia amb sopars romàntics, ni tan sols la des­per­ten els mos­quits: sen­zi­lla­ment té insomni. I consti que no viu a Gràcia sinó en una vila empor­da­nesa. Jo me'l conec també, aquest hoste: només agafo el son sen­tint la remor del mar o recor­dant pen­jolls de cire­res bres­so­la­des per l'aire. Un per­cen­tatge impor­tant de població des­cansa mala­ment i pren fàrmacs per dor­mir. ¿Qui no ha pas­sat alguna nit en blanc d'aque­lles que esgo­ten el cos i el cer­vell, quan ja has comp­tat un munt d'ove­lles i t'aixe­ques a escriure i lle­gir, escol­tes música o fas medi­tació? Renun­cies a la pan­ta­lleta del mòbil per no des­vet­llar-te encara més i, al final, aca­bes fent endreça inte­rior. La nit s'ha fet per dor­mir i des­can­sar, però sem­bla que molts no ho acon­se­guei­xen del tot. Des de fa set­ma­nes la meva amiga insomne no escolta notícies, cosa que no m'estra­nya, vista la càrrega nega­tiva de bona part de la infor­mació diària que rebem. Tro­bar silenci cada vegada és més difícil. Les con­ver­ses telefòniques enva­ei­xen els vagons del tren, els hoo­li­gans soro­llo­sos ocu­pen els bars gai­rebé sem­pre que vols sopar tran­quil·lament i t'ado­nes que t'has equi­vo­cat de dia, perquè retrans­me­ten qual­se­vol par­tit de lliga o una final de Cham­pi­ons. I si optes per la ràdio, t'assal­ten més notícies: la tragèdia dels refu­gi­ats siri­ans, l'amenaça d'uns pres­su­pos­tos que no hi ha manera d'apro­var... O bé et rega­len bata­lle­tes entre can­di­dats elec­to­rals que repe­tei­xen argu­ments com qui entona un man­tra... Fora al car­rer, els clàxons eixor­den i més d'un insen­sat fa der­ra­par el
cotxe en alguna can­to­nada. Aquí no hi ha déu que res­pecti el dret al silenci dels altres. Però aquest és un país mera­vellós; per tant, de què et quei­xes? Tens la pell molt fina. Vés-te'n a casa, apa. Si tens la sort de tenir les parets ben aïlla­des i tres pams de fines­tra on es res­piri aire fresc, reu­neix-te amb tu mateix i pro­cura medi­tar una estona. O bado­queja. Quin verb tan extra­or­di­nari... Em nego a pen­sar que només el poden prac­ti­car els jubi­lats. El meu hardware neces­sita repòs. Segons el científic Joe Dis­penza, la majo­ria de mor­tals repe­tim a diari el 90% dels nos­tres pen­sa­ments, i resulta que aquests pen­sa­ments creen emo­ci­ons que, si són posi­ti­ves, refor­cen el nos­tre sis­tema immu­nològic; en cas con­trari, ens poden fer emma­lal­tir. El que costa és can­viar d'hàbits, sobre­tot amb els hora­ris que tenim i tot el que volem arri­bar a fer. Només rec­ti­fi­quem quan la salut ens atura, per una qüestió pri­o­ritària, de neces­si­tat vital... Aquest Sant Joan m'estal­viaré els petards, les cor­re­dis­ses i el xivarri. Aca­baré a casa, amb la gossa als peus. No passo de res, però intu­eixo que els pro­ble­mes es reso­len millor quan dei­xes de voler inter­ve­nir en tot el que passa i escol­tes més sovint els sons del silenci.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia