Opinió

LA GALERIA

No tot està perdut

Castell i la Pletera demostren que és possible una millor manera de gestionar el territori

Cada vegada que vaig a la platja de Cas­tell quedo mera­ve­llat que aquell entorn excep­ci­o­nal acon­seguís sal­var-se de l'espe­cu­lació urbanística, gràcies a la ini­ci­a­tiva ciu­ta­dana de l'enti­tat Sal­vem Cas­tell, que va impul­sar les cam­pa­nyes de defensa; als veïns de Palamós que van votar a favor de la seva con­ser­vació en el referèndum de 1994, i a l'ampli suport de molta gent i enti­tats, i d'usu­a­ris de la platja. També s'ha de recor­dar el paper de l'ales­ho­res alcalde de Palamós, el con­ver­gent Josep Fer­rer, a qui el fet d'haver con­vo­cat el referèndum li va cos­tar la con­tinuïtat. Eren els anys de la Con­vergència dels nego­cis, i la pro­pi­e­tat de la plana i el paratge de Cas­tell era de dues soci­e­tats anònimes, una de les quals de la família de Leo­poldo Rodés, el moll de l'os de l'star sys­tem bar­ce­loní de la política, els nego­cis o d'alguns mit­jans com La Van­guar­dia, que va pren­dre una posició ver­go­nyosa davant l'assumpte de Cas­tell. Val a dir que la línia edi­to­rial d'El Punt sem­pre va ser a favor de la pro­tecció de Cas­tell i el 1996 vam rebre el premi Cas­tell a l'enti­tat que s'havia dis­tin­git pel seu tre­ball a favor de la pro­tecció, el mateix any que el pre­si­dent Pujol rebia el premi Tot­xana per la gestió de la Gene­ra­li­tat de tot l'afer. La pro­tecció defi­ni­tiva de Cas­tell es va haver de resol­dre judi­ci­al­ment, perquè mal­grat la volun­tat popu­lar el govern de la Gene­ra­li­tat no es movia. Sal­vem Cas­tell va obrir aquesta via abans del referèndum, i pri­mer el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya, i, ja el gener del 2001, el Tri­bu­nal Suprem, van decre­tar que els ter­renys no eren urba­nit­za­bles. Al febrer Urba­nisme va requa­li­fi­car Cas­tell com a zona no urba­nit­za­ble, i la Gene­ra­li­tat va com­prar una gran part del paratge per 2.400 mili­ons de pes­se­tes, uns 15 mili­ons d'euros.

A la Costa Brava hi ha indrets excep­ci­o­nals, tot i que el pai­satge que em té el cor robat és el que va des de la Fosca fins a la platja del Crit, abans d'arri­bar a Cale­lla, pas­sant per la cala de Sant Esteve, les dues de bar­ra­ques de s'Alguer, la platja de Cas­tell, la cala de sa Fora­dada, cala Cober­tera, cala Canyers, cala Corbs, cala Estreta... I es pot fer tot cami­nant o per mar.

En rea­li­tat, volia par­lar d'un altre gran tri­omf de la soci­e­tat civil com és la recu­pe­ració de la zona de la Ple­tera a l'Estar­tit. Una urba­nit­zació ini­ci­ada els anys vui­tanta i aban­do­nada, i que s'ha pogut recu­pe­rar per a ús públic demos­trant, com en el cas de Cas­tell, que és pos­si­ble una millor manera de ges­ti­o­nar el ter­ri­tori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia