Opinió

LES RELACIONS FINANCERES CATALUNYA-ESTAT

Reflexions a contrallum pel desencaix (1)

En aquest text es revisa la solidesa dels arguments relatius a les propostes de determinats partits respecte de les possibilitats d'un nou encaix en les relacions econòmiques i financeres de Catalunya amb l'Estat. La crítica es fa des dels principis del federalisme fiscal i de les millores postulables en el finançament autonòmic actual per part dels partits no secessionistes. És evident que alhora són arguments pel contrallum de les raons dels partidaris del desencaix.

Les propostes del PP i C's per al manteniment de l'encaix i les incoherències a partir de la realitat de les pràctiques observades

El programa del PP Seguir Avanzando 2016-2020 proclama El objetivo prioritario del sistema de financiación autonómica debe ser garantizar una oferta básica de servicios esenciales igual para todos los ciudadanos, independientemente de su lugar de residencia y, por tanto, con igualdad de oportunidades en el acceso y la calidad. No especifica, però, quins serveis i què s'entén pel nivell “bàsic”. Que sigui l'statu quo de cada comunitat, la mitjana del que s'observa a totes elles, respecte d'un paquet determinat o d'uns mínims esdevé decisiu per saber-ne les conseqüències en el finançament. No precisar-les genera una ambivalència que permet la discrecionalitat. I hi afegeix: Garantizaremos un ritmo de crecimiento estable del gasto en los servicios básicos (educación, sanidad y servicios sociales), adaptado a la evolución de factores como la población. Notem, però, que això no s'ajusta al funcionament real del sistema, ja que el finançament autonòmic no multiplica una quantia de recursos donada per la població de cada moment (per exemple, en la sanitat, amb un milió més de catalans, amb un finançament de 1.300 euros per càpita i any, s'haurien d'afegir 1,3 mil milions més per al finançament de la sanitat catalana, cosa que no és el cas, vist com funciona el sistema), sinó que l'Estat predefineix una quantia global de manera discrecional anual i la distribueix bàsicament segons el pes relatiu (i no absolut) poblacional. Així, per tant, aquella garantia no s'assoleix. I quan proposa Una financiación que no varíe en el tiempo en función de la evolución puntual de la actividad económica oblida que la majoria de les actualitzacions que fa servir el finançament autonòmic tenen a veure amb el PIB o amb els ingressos tributaris equivalents, que per definició resten vinculats al cicle, i fins i tot al contracicle si és moment de reduir el dèficit públic.

El programa de Ciutadans afirma que El vigente modelo de financiación de las CCAA de régimen común, fruto de la reforma de la LOFCA aprobada en diciembre de 2009, es perfectamente homologable con los existentes en otros países federales avanzados... y ha proporcionado una distribución más equitativa de los recursos asignados a las CCAA... permitiendo ir adaptando la financiación a las cambiantes circunstancias regionales, ofreciendo así a las CCAA un seguro parcial contra los riesgos ligados a la evolución de sus ingresos y sus necesidades de gasto. És a dir, a C's semblen cofois del model que es disposa, fet que no es correspon després amb l'asseveració més realista que el actual modelo no se adecua satisfactoriamente a los principios de igualdad, autonomía, responsabilidad y transparencia que deberían orientar el diseño de un modelo de financiación de corte federal avanzado.

En la part propositiva, Ciutadans proposa Recuperar la garantía de igualdad de acceso de todos los ciudadanos al conjunto de los servicios públicos (especialmente sanidad, educación, servicios sociales y justicia). Destaquem que diu “especialmente” (adverbi que permet de nou la discrecionalitat) i Repartir el conjunto de los recursos del sistema de acuerdo con la fórmula de necesidades de gasto. Aquesta idea d'estimar des de l'administració central les necessitats de despesa i establir una transferència és més pròpia d'un model centralitzat que d'un sistema federal “avançat”. També vol Recuperar una partida que permita sufragar los costes fijos ligados a las instituciones de autogobierno. Però de nou, si els costos fixos són els mínims, això ha de marcar necessàriament uns nivells bàsics desiguals. Inclou altrament el Facilitar la creación de mecanismos de copago, suposadament des de la igualtat d'accés, la no-discriminació, etc., tot seguit exigint los principios de igualdad, autonomía, responsabilidad y transparencia, de seqüència argumental manifestament incoherent.

Finalment, Ciutadans proposa la Supresión de los privilegios forales vascos y la incorporación de las CCAA del País Vasco y Navarra al régimen común. I transitòriament C's exigeix corregir gradualmente el insostenible sesgo a la baja que existe actualmente en el cálculo de la aportación de los territorios forales a la hacienda central.

Vist, però, l'acord recentment signat amb el PSOE es detecta de nou aquest oblit!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.