Política

FRANCESC CABANA

ADVOCAT I HISTORIADOR DE L'ECONOMIA

“L'Espanya castellana està dominant Catalunya”

Catalunya ha tingut economistes de primer ordre, i que no em diguin que De Guindos o en Montoro ho són
El Ministeri d'Economia espanyol en cap cas ha estat ocupat per catalans. Alguna cosa falla, no pot ser
Preferiria que el catalanisme visqués dels aspectes positius més que no pas dels negatius, d'anar a la contra

Francesc Cabana (Barcelona, 1934) ha publicat força treballs relacionats amb la història bancària, l'economia catalana en general, la burgesia i la història recent del país. Cofundador de Banca Catalana, Cabana fa referències històriques i a la vegada connexions amb el present molt precises. Dues coses es poden destacar del que explica: la marxa de l'economia té molt de component emocional, ja que la fan les persones, i economia i política són inseparables.

Espanya és, com es deia fa temps, una República bananera? Com ens afecta la fragilitat del govern espanyol?

La globalització fa que tot, poc o molt, ens afecti. Abans ens afectava exclusivament l'entorn de la Unió Europea, ara tot, l'Orient Mitjà, Llatinoamèrica... Imagina't si guanya en Trump! Tot afecta en la borsa espanyola i en el marge econòmic espanyol. Avui dia, que la majoria de les empreses mitjanes exporten, ens trobem que estan pendents del que passa al Brasil, perquè hi exporten.

L'economia és indestriable de la política?

Sí. L'economia no és una ciència exacta, ni de bon tros. Té unes normes generals que s'han d'acceptar, però res de dos i dos fan quatre; dos i dos poden fer cinc o un i mig. L'economia depèn de nosaltres, de tu i de mi, d'un col·lectiu determinat que en un moment concret actua d'una manera i l'endemà, d'una altra. Tot ens afecta; les relacions entre Turquia i Rússia, fins fa unes setmanes, han beneficiat el turisme rus cap a Catalunya. Que hi hagi o no hi hagi uns quants milers de turistes russos a la Costa Brava vol dir uns centenars de milers d'euros més o menys per a Catalunya. Què tenim a veure, amb Rússia? Doncs mira... Per tant, en resum, el que afecta Espanya afecta els catalans.

Podem ser independents?

Hi va haver la sensació, fa dos anys, que la independència era qüestió d'unes setmanes. Parlo per boca dels meus néts: “Res, això, per cap d'Any...” No, això no. El que sí és evident és que s'ha de fer dins de la Unió Europea i d'una manera o altra s'ha de fer amb mig acord amb l'Estat. I només es pot aconseguir d'una pressió molt forta de la població. Parlant del referèndum, jo sóc el primer que creu que s'ha de fer, però els resultats no els sabem, oi?

Ha de ser un referèndum de sí o no a la independència i vinculant...

Sí, és clar. Amb quin resultat, però? Des del punt de vista de la democràcia, el 50,1% ja seria suficient, però des d'un put de vista europeu s'ha d'arribar al màxim possible. També és cert que fa cinc anys el percentatge hauria estat d'un 20% i en aquest moment parlem d'un 47%. Per tant, és possible que augmenti, especialment si el PP i tota aquesta gent segueixen actuant com actuen.

Està d'acord que cal fer alguna cosa?

M'adono que hi ha un tema que no se sol tractar i que a mi em sorprèn. Moltes vegades, quan em demanen sobre la independència i el perquè, els dic: “Qui va ser l'últim català president del govern espanyol? En Prim.” Hem de recular fins en Prim... I quina és la relació de ministres catalans...? Quan penses en el fet que Catalunya té un pes evident dins de l'Estat espanyol aquesta situació és absurda, no es dóna enlloc. Què passa? És evident: l'Espanya castellana està dominant Catalunya.

I domina la imatge dels catalans a fora?
Certament. Vaig tenir un amic, Joaquín Garrigues, que va ser ministre amb en Suárez. El vaig conèixer al marge de la política. Era un home tractable, un madrileny maco, diríem. Em deia una frase que no sé traduir exactament: “Los catalanes no tenéis cuna.” Es referia al fet que ell formava part del grup de grans famílies madrilenyes, i des que va néixer el van educar per ser director general o per ser ministre. Aquí t'eduquen per fer una empresa, en tot cas, i que guanyis diners. Quan t'adones que, en el camp de l'economia, el meu, Catalunya ha tingut economistes de primer ordre... I que no em diguin que De Guindos o en Montoro ho són, perquè no! Però la presència catalana és poca, misèria i companyia. I ara qui hi ha? En Fernández Díaz! I abans, la Chacón, a Defensa... Res. El Ministeri d'Economia espanyol en cap cas ha estat ocupat per catalans. Alguna cosa falla, no pot ser.
Però el cas és que Espanya s'hi juga molt, econòmicament...
Es tem Catalunya. I se la vol tenir subjecta. Ara no hi vaig, a Madrid, hi anava cada setmana i era el primer de sorprendre'm: m'adonava que aquella gent, amb criteri, amb cultura, no entenen que nosaltres parlem català. Com és possible que no s'entengui? “Tan fácil que es el castellano”, em deien. El sentiment català és el sentiment de pertànyer a una comunitat que no és pitjor ni millor que les altres; és una, amb unes característiques, i la llengua és fonamental. Pots enorgullir-te o no de determinats fets de la seva història, però... Catalunya té costa, la qual cosa vol dir que el comerç l'ha posat en relació amb tota la zona mediterrània, des de l'època dels fenicis. Per una altra banda, pel Pirineu es connecta amb França i té un fàcil accés a l'Europa continental, i això, per exemple, ha facilitat conèixer llengües. El meu pare era botiguer a Puigcerdà, i parlava francès perfectament. I ara, un botiguer de Puigcerdà ha de parlar francès perfectament.
Certament, comptem ben poc...
I ens ha afectat molt... Ja està bé!
Sense Catalunya, Espanya ho té magre. Una Catalunya independent i viable econòmicament és possible?
I tant! Els estats com Catalunya, penso en Holanda, des del primer moment enfoquen la seva producció cap a l'exportació, en canvi Catalunya ha estat tancada. Formava part de l'Estat espanyol. L'economia catalana es va haver de dirigir, exclusivament, cap a l'Estat espanyol, un Estat pobre. I durant el temps que va ser possible es va dirigir cap a Amèrica, que també era de la corona castellana.
Podríem haver prosperat més.
És clar. Els catalans, d'altra banda, van tenir consciència que no podia confiar en els ajuts de l'Estat: el canal d'Urgell es va fer amb diners catalans, els ferrocarrils, a Catalunya, amb diners catalans. Per al port de Barcelona no van arribar les primeres pessetes, 9.000 anuals, fins al 1900. Tots els ports d'Espanya s'havien fet amb diners de l'Estat.
Cornuts i pagar el beure?
Sí! Quan Catalunya ha pogut tirar endavant amb la indústria és perquè la indústria per a Espanya no tenia cap interès, perquè ells són hidalgos. La indústria dels obrers? A això d'escarrassar-se no hi donaven importància, però quan van veure que tenia importància van canviar i van començar a controlar. Fins aleshores deixaven fer.
Si alguna cosa no els interessa, diuen que vagin fent...
Va ser el millor moment de la història, a mitjan segle XIX. Els empresaris catalans pagaven diputats espanyols, en un acte de corrupció, diríem ara, però era la manera que es defensessin els seus interessos. I muntaven un diari a Madrid, etcètera. Madrid també va descobrir el món financer. Van veure que darrere dels bancs hi havia una potència clara: poder polític. Per això tots els bancs es concentren a Madrid. Als anys cinquanta del segle XX és quan arriben les primeres inversions fortes a Madrid, sobretot americanes. A mitjan dels cinquanta encara recordo un ramat de cabres a la Cibeles! Aleshores era poca cosa, Madrid, es va fer després. Tenia la seva història, és clar.
No es pot encendre el fervor dels catalans a través del factor econòmic?
Hi ha d'haver pacte amb Espanya i només es pot produir si hi ha un 75% de vots, si no... Ha de ser la pressió popular, clarament majoritària, la que faci canviar les coses. Preferiria, però, que el catalanisme visqués dels aspectes positius més que no pas dels negatius, d'anar a la contra. Catalunya té molt talent; artístic, per començar, i també econòmic. Te n'has de sentir orgullós. I si coneixes la història de Catalunya et neix el sentiment: aquesta és la meva pàtria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia