El liberalisme de Rohani, a prova
Les eleccions iranianes enfronten l'actual president amb el conservador Ebrahim Raisi
Les relacions amb Occident, el pacte nuclear i l'economia han estat els temes més debatuts en la campanya
Uns 56 milions d'iranians van ser cridats ahir a les urnes per decidir el seu futur president en unes eleccions que podrien considerar-se decisives amb vista a la continuada recuperació econòmica i al millorament de les relacions internacionals del país després de la davallada econòmica que va patir el país durant el govern de Mahmud Ahmadinejad. Tot i que hi ha quatre candidats, només l'actual president, Hassan Rohani, i el conservador Ebrahim Raisi tenien possibilitats de guanyar.
El discurs i les polítiques agressives d'aquest van comportar una sèrie de sancions financeres imposades pels Estats Units que van afectar brutalment diversos aspectes de la vida dels ciutadans, des de l'accés a una sanitat pública fins a la qualitat dels avions de l'aerolínia nacional. Des d'una perspectiva més general, la inflació es va disparar i hi va haver un notable augment de la desocupació.
Són, a més, les primeres eleccions després del molt publicitat pacte nuclear, traçat amb el P5+1 i la Unió Europea, que en principi hauria de representar el final de les esmentades sancions econòmiques.
L'acord, el gran assoliment del govern reformista (és a dir, liberal) de l'actual president Rohani, ha estat objecte de crítica per part dels candidats de l'oposició i fins i tot pel líder suprem, Ali Khamenei.
Els adversaris de Rohani –el líder religiós Ebrahim Raisi, director del santuari de l'Imam Reza (el més sagrat de l'Iran) i l'alcalde de Teheran, Mohammed Bagher Ghalibaf (qui va abandonar la cursa electoral en favor del primer)–, la posició política dels quals és considerada “principalista” (o conservadora), estan en contra de qualsevol forma de liberalisme o d'obertura cap a Occident. Argumenten que el pacte nuclear no ha representat cap tipus de millora tangible en el gros de la societat i que signar-lo va ser un error. L'actual president nord-americà, Donald Trump, també s'ha mostrat crític amb l'acord.
Segons el Fons Monetari Internacional, és cert que la inflació hi ha disminuït el darrer any, però l'índex de desocupació no ha canviat tant com era d'esperar. Rohani demana paciència. En termes més ideològics, a part de l'economia interna l'objectiu de la línia del president actual és crear un Iran menys aïllat internacionalment, més “pacífic” i amb més cabuda per a la llibertat de pensament.
Un mal record
“En molts països de l'Orient Mitjà, especialment l'Iran, la gent es pren seriosament les eleccions perquè pel desastre d'Ahmadinejad som conscients que un mal president podria afectar seriosament les nostres vides personals, incloent-hi la nostra situació laboral, modificacions substancials a les lleis, la llibertat d'expressió o l'accés a la cultura”, va explicar Hosein Khalaji, estudiant de ciències polítiques de Tabriz, a la regió occidental d'Azerbaidjan. “Amb Rohani, la situació s'ha relaxat, i per això mateix part de la societat es veu inclinada a mostrar un suport força generalitzat. Ningú vol el retorn d'un govern com el d'Ahmadinejad, que van ser els temps més foscos per l'Iran des de l'era del xa”, va explicar l'estudiant.
Els seguidors de Rohani, a més, critiquen severament les promeses “populistes” de Raisi, anomenat “l'home del poble”, com per exemple la seva intenció d'abonar diners als ciutadans més necessitats, un fet que els crítics consideren inviable.
Raisi, per la seva banda, defensa que Rohani s'ha preocupat dels interessos dels ashraf, o l'elit, a expenses dels mostazafin, els oprimits.
Una setmana abans de la jornada electoral, en el calent debat televisat entre candidats, Rohani va advertir Raisi de “no abusar de la religió en pro del poder.” Durant la campanya l'actual president va recordar diverses vegades les accions de Raisi quan aquest era jutge a la fi dels anys vuitanta i va ordenar l'execució de milers de militants d'esquerres.
Cal recordar, d'altra banda, que en el particular sistema polític iranià és el líder suprem qui pren la majoria de decisions finals, incloent-hi el control dels mitjans i de l'exèrcit. Així, posicions governamentals respecte al conflicte sirià o relacions complicades amb altres països –notablement l'Aràbia Saudita i en concret els seus interessos a la guerra del Iemen– tan sols podrien modificar-se o relaxar-se de forma molt moderada. L'interrogant de la successió de Khamenei, de gairebé vuitanta anys i amb problemes de salut, també podria afectar el govern els quatre anys vinents. Una de les peculiaritats de les eleccions a Iran és la possibilitat per part dels ciutadans de votar a qualsevol banda sense necessitat d'anar a un col·legi electoral assignat. Així, la gent va fer acte de presència a mesquites i santuaris, incloent-hi el mausoleu de l'aiatol·là Khomeini de Teheran, i també van poder votar als vestíbuls de les estacions de metro. Malgrat que el tancament de les urnes oficialment era a la tarda, a causa de les cues algunes van romandre obertes fins a la mitjanit. Està previst que els resultats oficials de les eleccions no es donin a conèixer fins avui a la tarda.
