Senyor Rajoy,

Em sembla –i, cregui’m, no soc l’únic– que vostè ha confós el que és legal amb el que és democràtic. No són una i la mateixa cosa –ni aquí ni molt menys a la Xina–. Li puc ben assegurar, venint com vinc d’una democràcia més o menys autèntica, que aplicar, amb un legalisme exacerbat, una Constitució aprovada en una època llunyana (predigital, vaja) i blindada per un estament militar encara franquista, a una realitat inimaginable per als pares de la Constitució –la de la Catalunya del segle XXI–, demostra que la democràcia espanyola no només no està consolidada sinó que sota el patrocini del seu gobierno s’està tornant cada cop més inflexible: més tolida, per així dir-ho. Ni vostè mateix s’aclareix a l’hora de defensar aquesta política estranya envers Catalunya: afirma que la immensa majoria dels catalans se senten espanyols però no els dona cap possibilitat de demostrar-ho; diu que l’Estatut no permet aquest referèndum, però és el seu partit el que va fer expurgar l’Estatut en qüestió; diu que és legal ser independentista però no pas votar a favor de la independència. Aquesta mena d’incongruència, la comparteix l’Estat espanyol sencer. I és per això que estic segur –i, cregui’m, no soc l’únic– que, tard o (molt) d’hora, l’Estat esmentat perdrà Catalunya.