Benvolgut President,

Fa uns mesos vaig tenir la gran sort de retrobar a Eslovènia el president Milan Kucan. Com sabeu, perquè vos hi vàreu ser també en aquells dies treballant com a periodista a Eslovènia, jo vaig seguir molt de prop tot el procés d’independència d’aquella república ex-iugoslava. Com recordareu, el president Kucan en aquell moment era més jove que vos i res no l’havia preparat per fer front a una situació com la que li va tocar gestionar.

Però ho va fer. I ho va fer d’una manera magnífica. Jo feia 25 anys, de fet des de la independència, que no tornava a Eslovènia. I passar un dia amb ell va resultar un exercici molt agradable i interessant. En un moment de la conversa li vaig demanar al president Kucan si us donaria cap consell, i ell em va dir que el més important de tot era aclarir de manera definitiva si Madrid tenia cap intenció o possibilitat d’establir un diàleg o no i si estava disposada a actuar per mitjans democràtics o no. Aclarit això tot resta clar.

Aquests dies, quan observe i veig tot el que està passant, no puc evitar recordar aquella conversa i em sembla evident que esteu fent el mateix que ell va fer. Deixar clar que Madrid no està disposat ni a negociar ni a respectar la democràcia. Espere, en conseqüència, que el resultat final del procés siga el mateix.