Aquesta sí que és històrica

Qualificar una notícia de fet històric possiblement té alguna cosa de tòpic. Ho repetim massa vegades; però crec que la notícia de la construcció d'un nou hospital a Vilanova és, certament, una notícia històrica i crec que ho és almenys –i ben segur que n'hi hauria moltes més– per tres raons. Una primera, pel canvi de paradigma i posicionament respecte a l'organització sanitària en el territori que la notícia representa. En segon lloc, perquè em sembla que és un desgreuge important per la manca d'atenció i fins i tot menysteniment que s'havia tingut pel que fa als equipaments sanitaris de la ciutat i, en tercer lloc, perquè és més que un notable èxit de l'Ajuntament de Vilanova i particularment del seu alcalde pel compromís que va prendre en el programa electoral del 2007 amb el corresponent risc –i aquest era de magnitud– que qualsevol compromís comporta.

El canvi de posicionament respecte a l'organització, pel que hem llegit, és fruit de l'anàlisi de la població del territori, de la necessitat d'invertir i modernitzar equipaments fruit del creixement important i per tant del desequilibri que això ha provocat en els serveis d'atenció. Apropar els serveis als nuclis de major densitat de població sembla lògic i raonable i estalvia altres esforços de mobilitat que també comporten problemes al territori. Fruit de la reflexió, fruit de les experiències viscudes i d'altres aspectes, es conclou la necessitat d'un nou hospital a Vilanova, qüestió que ja era intuïda fa temps i que no ha tingut carta de reconeixement fins que els tècnics del Consorci l'han validada i els polítics l'han assumida. Caldrà ara i en aquest mateix sentit que els plans funcionals i els continguts de serveis siguin, ja no sols els adequats per a la realitat de població, sinó que evitin caure en el mateix error que en altres indrets s'ha caigut de fer un equipament que quedi superat als pocs anys del seu funcionament.

L'anunci crec que és un desgreuge al tracte que aquest territori ha tingut en matèria sanitària. No és moment, perquè la notícia és clarament positiva, de recordar els mals temps. Però sí de valorar en positiu la gestió que s'ha fet ara del conflicte latent que significava l'ordenació sanitària actual, que suposa pal·liar el que històricament es va negar. Llegeixo que l'alcalde la ciutat reconeix justament i encertadament la feina feta per la plataforma Salvem l'Hospital i a altres persones. I tant!, però modestament crec que s'hi hauria d'afegir i fer-ho expressament extensiu al conjunt de treballadors i treballadores que van viure el desmantellament del Sant Antoni i especialment al seu comitè d'empresa, que podent-ho estripar tot van mantenir una posició responsable. Ara segurament estaran més que contents perquè la seva lluita i el seu sacrifici també té ara molt més sentit.

I és un èxit notable de la feina política de l'Ajuntament. Si diuen que la política és l'art del possible, crec que en aquesta ocasió les capacitats desenvolupades, en aquest art, han permès que allò que deien que era impossible –inclosa la mateixa consellera Geli no fa pas gaire temps– s'ha convertit en possible, i aquí s'ha hagut de filar prim, de brodar cautelosament les decisions i de presentar-ho, efectivament com és, com una millora substancial de la sanitat al territori, i això requereix capacitat política, saber fer i, ara i aquí, s'ha demostrat a bastament. Caldria ara que aquells i aquelles que reien amb sornegueria quan l'alcalde en campanya va presentar el projecte o aquells que des de les alçades dels campanars la desqualificaven, rectifiquessin i segurament el que caldria fóra que es posessin al costat de la decisió, la celebrin, la abonin i treballin sense fissures perquè el que avui és una decisió arribi a ser una realitat amb un ventall de serveis, ampliats, qualificats i diversificats de manera que la millora de l'assistència hospitalària es comenci a notar en el mínim temps possible. Sens dubte el millorament de la sanitat al territori millora la qualitat de vida de les persones, objectiu darrer de la bona política.