Els micropobles catalans demanen un finançament propi per continuar existint

Colomers (Baix Empordà) i Boadella i les Escales (Alt Empordà) van ser els dos municipis gironins que van participar en la creació de l'Associació de Micropobles de Catalunya (AMC), ara fa dos anys amb l'objectiu de tenir un interlocutor directe amb les administracions supramunicipals, sense quedar amagats darrere les ciutats o poblacions amb un índex demogràfic elevat. En aquest temps, vuit municipis gironins més s'han integrat a l'entitat. es tracte dels termes de Vallfogona, Sant Mori, Ordis, Vilamaniscle, Pedret i Marzà, Brunyola, Cantallops i Riumors. I es confia que amb el temps, l'entitat vagi incorporant els 78 pobles gironins que tenen menys de 500 habitants. La majoria d'aquests pobles amb poca població es troben a la comarca de l'Alt Empordà, on n'hi ha actualment 29. Darrere seu es troba el baix Empordà, amb 17; Ripollès, amb 11; la Garrotxa, amb 8, el Gironès i la Cerdanya gironina, amb 6 cadascun, el Pla de l'estany, amb 4, la selva, amb 3, i els municipis osonencs d'Espinelves i Vidrà. Actualment, la millor presència gironina prové de pobles de l'Alt Empordà, amb 7. Les comarques del Baix Empordà, el Ripollès i la Selva, en tenen un. La resta de comarques gironines no tenen, per ara, cap municipi integrat en l'entitat de municipis petits.

El director general d'Administració Local de la Generalitat, Carles Bassaganya, creu que algunes de les reclamacions estructurals proposades, com el 100% del Pla Únic d'Obres i Serveis, «no són possibles». Tot i això, Bassaganya recorda les accions de la Generalitat per mirar d'arribar fins al 95% de l'ajut. A més, el director general va recordar la compensació econòmica per als alcaldes de pobles de menys de 2.000 habitants que es va començar a aplicar l'any passat. Alguns alcaldes que cobren la remuneració, que va dels 861 als 1.458 euros mensuals, les utilitzen per pagar la dedicació de tot el consistori, i altres, per cobrir petites despeses que sorgeixin en la tasca municipal diària.

El gran problema que tenen els ajuntaments petits, arran de la burocratització existent, és la dedicació voluntària dels polítics, i també les poques hores de serveis tècnics. Molts dels polítics i tècnics, però, són conscients que la vida d'un poble comença per la bas, per l'escola. Per això, molts han apostat els darrers anys per tirar endavant una llar d'infants, que fa que les famílies es quedin al municipi. Són de recent creació les llars de Parlavà i Ullastret. A part, un altre problema d'aquests pobles és el manteniment i millora dels serveis urbanístics bàsics, com ara l'aigua, el clavegueram i l'enllumenat, i la impossibilitat d'assumir-ne d'altres, com poden ser la seguretat i la sanitat.