Política

Meritxell Batet

CAP DE LLISTA DEL PSC

“La solució no va ni de desempatar ni de ruptura”

“Hi ha moltes maneres de negar el diàleg i una és demanar l’impossible”

Cal treballar l’acord i el consens, i és el que proposem que es voti, no pas un trencament”

“A Espanya l’extrema dreta està marcant l’agenda a la dreta”

Ciutadans està fent una campanya que es fonamenta en l’insult i l’exabrupte i això no és bo per a la política Vam presentar un pressupost amb els acords de la comissió bilateral i no van deixar ni tramitar-lo, això no genera confiança
No renunciarem mai a les posicions socialdemòcrates. Les hem aplicades vuit mesos i amb només 84 diputats Hem de donar valor a la divisió de poders, que és el que ens fa ser un país amb un alt reconeixement democràtic
La solució no serà ràpida ni fàcil, però ha de ser una aposta decidida per la convivència que van trencar el 6 i 7 de setembre
Encara hi ha molt recorregut per treballar en les competències que tenen assignades les comunitats autònomes

Meritxell Batet dedica el diumenge electoral al Baix Empordà. Al matí, la campanya l’ha portada fins a Platja d’Aro i al migdia ens trobem a Palafrugell, on l’acompanya el secretari d’organització del partit, Salvador Illa, i el candidat municipal, exalcalde i exdiputat, Juli Fernández. Les enquestes els somriuen, però tot el que suposa de bo també ho és de preocupació pel neguit que els crea estar en l’ull de l’huracà i que qualsevol paraula es tregui de context i sacsegi els últims dies de campanya. Així que s’imposa prudència i mesura, i encara més quan els viatges i el ritme de campanya ja comencen a deixar petja en els candidats.

Arribem a l’equador de la campanya i, de moment, les enquestes mantenen l’abstenció al voltant d’un 40%.
Sí, el que observem és que el nombre d’indecisos i abstencionistes continua sent massa elevat i, per tant, tot està per decidir i tots els escenaris continuen oberts. La possibilitat d’una suma de les tres formacions de dretes per poder formar govern continua existint i, per tant, hem d’insistir i dir que si volem Pedro Sánchez com a president de govern cal votar-lo directament a ell.
Veneu un futur govern de Sánchez com a progressista, però deixeu la porta oberta a un pacte amb Ciutadans, penseu realment que amb aquests socis podreu implantar mesures progressistes?
El que no farem mai nosaltres és renunciar a les posicions socialdemòcrates. Els hem aplicat durant aquests vuit mesos, hem governat amb 84 diputats i hem pogut portar a terme polítiques d’esquerres i progressistes que han marcat un horitzó amb més esperança que el que teníem els últims mesos. I ho hem fet no solament amb la recuperació d’alguns drets socials perduts, com pot ser el subsidi d’atur per a persones més grans de 52 anys, o posant en primer pla el feminisme i la igualtat entre homes i dones, sinó que ja hem apostat per projectes de futur i estratègics, com ho és la lluita contra el canvi climàtic i l’ecologisme. En aquest camp, el PP no havia fet res i hem perdut trens constantment.
Però en aquesta campanya Ciutadans és a les beceroles d’aquest programa.
Ciutadans ha escollit abraçar la dreta i l’extrema dreta, ha optat per fer plantejaments de dretes i sobretot està fent una campanya que es fonamenta en l’insult i l’exabrupte. Crec que això no és bo per a la política i, a més a més, hi cal sumar el cordó sanitari amb què ens han encerclat. Ells han descartat qualsevol acord amb nosaltres i no només de paraula, sinó que ho han demostrat amb fets, a Andalusia fins i tot despertant forts recels en l’àmbit europeu, en formacions polítiques i en països com ara França, ja que fins i tot van alertar el president Macron. Sincerament, crec que és una mala notícia per al país que la posició i l’agenda de la dreta el marqui l’extrema dreta. És una notícia molt dolenta, però és el que està passant a Espanya en aquests moments.
I no creu que l’agenda de l’extrema dreta fins i tot també està marcant el pas a les forces d’esquerres?
Nosaltres tenim la nostra pròpia agenda i sobretot, i el més important, tenim un projecte de país, sabem quines són les necessitats i els problemes reals de la gent i vam guanyar una moció de censura amb uns objectius molt clars i determinants que eren apostar per la regeneració democràtica, desterrar la corrupció del govern i lluitar contra la desigualtat perquè volem una societat cohesionada, i això vol dir que no podem viure amb els nivells de desigualtats que hem arribat a tenir a Espanya, hem de lluitar contra la pobresa infantil i erradicar-la perquè això una societat avançada no s’ho pot permetre. I també fem una aposta per la convivència i per fer front a una crisi territorial que fa massa temps que dura. Nosaltres pensem que com a societat ens mereixem que es camini cap a una solució futura que sabem que no serà ràpida ni fàcil, però que ha de ser una aposta decidida per la convivència.
Vostès posen el focus en el trencament de la convivència, però quan es vulnera i es bandeja un Estatut votat pel 90% dels diputats d’un Parlament, també del PSC, i aprovat pel 73% dels ciutadans, no es trenca també alguna cosa?
El trencament del marc de convivència és el que es va produir els dies 6 i 7 de setembre. Aquells dies es va trencar el marc estatutari i constitucional, que és el que ens dona seguretat, drets i llibertats a tots els ciutadans. Això ho hem de tenir clar els poders públics, estem sotmesos a aquestes lleis i no podem trencar la legalitat. Altres forces, és cert, viuen de la crispació i la confrontació i, a més a més, treballant per alimentar-la i intensificar-la. Els socialistes volem sortir d’aquesta dialèctica que arrosseguem des de fa massa temps i per això és important tenir un govern d’Espanya que tingui la diagnosi i la solució clara.
La irrupció de l’extrema dreta està fent plantejar a molts votants independentistes votar Pedro Sánchez el 28-A, segons expliquen els mateixos dirigents de partits independentistes, amb un intent de frenar la repressió de què fa gala la dreta. Quin missatge donaria a aquest votant independentista? Pot confiar en el PSC?
D’entrada, que, efectivament, el que ens hi juguem el 28-A és o bé tenir un govern presidit per Pedro Sánchez o bé un govern de dretes; per tant, la decisió és cabdal. I cal tenir present que quan a Catalunya ha guanyat el PSC hem pogut formar un govern socialista i, a l’inrevés, quan hi hem perdut hi ha hagut un govern de dretes a Espanya. Crec que això no ho podem oblidar, perquè al final som nosaltres els catalans els que tenim bastant la clau del resultat i podem fer el tomb i garantir que no governi la dreta. A més a més, crec que la societat en el seu conjunt està cansada de viure en un bucle sense sortida i sortir-ne nomes ho pot garantir un govern presidit per Pedro Sánchez.
Que hi pugui haver un govern presidit pel PSOE amb un suport més o menys ferm de Podem i els partits nacionalistes i independentistes, és una qüestió de valentia o d’aritmètica?
El nostre objectiu és governar sols i garantir que hi ha aquesta aposta pels valors i les polítiques socialdemòcrates i per la convivència. Volem un govern socialista que no depengui de ningú, però amb la voluntat de parlar amb tothom. Sabem i tenim clar quina és la diagnosi i quins són els problemes i els reptes que tenim al davant i el que volem és la força suficient per dur-ho a terme i resoldre-ho.
No albira la possibilitat que per primer cop a Espanya hi pugui haver un govern de coalició?
La nostra aposta és guanyar les eleccions de manera clara amb una majoria sòlida i àmplia, pensem que és el millor.
Ni tenint en compte la fi del bipartidisme a Espanya, el clam d’unitat enfront l’extrema dreta i el fet que un govern de coalició és el més comú en altres països europeus...
El que més convé i el millor per al país és que nosaltres tinguem la capacitat de governar sols perquè és la garantia que les polítiques que proposem i propugnem es puguin dur a terme. I ho hem fet amb només 84 diputats i en deu mesos, si m’ho haguessin dit a l’inici, quan començàvem a governar, no m’ho hauria cregut. Hem estat capaços de negociar i acordar amb totes les forces polítiques de l’hemicicle i aquesta és la nostra aposta.
Davant la reivindicació d’independentistes i sobiranistes a favor d’un referèndum, els socialistes poden oferir una proposta que passi per les urnes?
La nostra proposta és la mateixa de sempre, nosaltres pensem que no té cap sentit votar una ruptura, i un referèndum d’autodeterminació ho és. Nosaltres som partidaris que el que es porti a votació sigui un acord, no una ruptura, i els partits hem de fer l’esforç de seure en una taula i parlar i dialogar dins la llei i el marc estatutari i constitucional, que és el que ens dona drets, seguretat i llibertat i que, a més, és el que vam triar entre tots. Nosaltres no estem a favor del dret d’autodeterminació, no el permet l’ordenament jurídic i estem convençuts que no resol el problema. No es tracta de desempatar, ja ens hem comptat en eleccions, en comicis plebiscitaris i en referèndums il·legals i això només ens ha conduït a una societat mes dividida de la que teníem, per això pensem que és l’hora de refer el consens i les forces hem de buscar punts de trobada que ens permetin a llarg termini un acord que tingui a veure en la millora de les inversions, del finançament, de les infraestructures.
Parleu de marc constitucional, però en el vostre programa aposteu perquè el finançament i les competències de què disposen les comunitats autònomes quedin establertes i regulades en la Constitució i això suposa una reforma constitucional, tot i que no en feu gaire bandera durant la campanya electoral. La proposta és una reforma de la Constitució i de l’Estatut que tard o d’hora haurà de passar per les urnes?
Nosaltres en el programa ho diem clar i, a més, recuperem la Declaració de Granada i la de Barcelona que, penso, són la proposta més sòlida sobre model territorial que hi ha al país. Ara bé, aquesta legislatura hem impulsat la constitució d’una comissió d’avaluació i modernització de l’estat autonòmic al Congrés dels Diputats per començar a compartir una diagnosi sobre la situació i teixir consensos amb la resta de partits polítics. El que volem els socialistes és buscar solucions polítiques i no pas l’abandonament del conflicte de què ha fet gala el PP des del govern.
Que acabi, per tant, en una reforma constitucional?
Sí, podria acabar en aquest punt, però resulta que ni els partits que diuen estar a favor del diàleg van voler participar en aquesta comissió i així és molt difícil construir consensos i acordar reformes entre tots si ni tan sols es participa en òrgans institucionals que ho poden fer possible. El que hauríem de fer és recuperar aquesta comissió i treballar en aquesta direcció.
Doncs el president Sánchez acaba de dir que ha perdut la confiança en les forces independentistes perquè han enganyat i no han estat lleials, així és com es poden construir acords i consensos?
La recuperació de la confiança és progressiva i necessita temps i, sí, és veritat, s’ha trencat la confiança. Ara cal lleialtat institucional i respecte a les regles del joc i a l’adversari. Nosaltres vam presentar un projecte de pressupost amb acords que s’havien tancat en les comissions bilaterals, acords en infraestructures i que afectaven sentències judicials que vam reflectir en el pressupost. A canvi, els independentistes van presentar-hi una esmena a la totalitat i no van deixar ni van acceptar que el projecte de llei comencés a ser tramitat per continuar parlant-ne i van fer pinça amb la dreta. Això no dona gaire confiança i a mi se’m fa incomprensible.
El document de Pedralbes continua vigent per a vostès? Pot ser un punt de trobada per iniciar el diàleg?
Va ser una declaració institucional amb uns fonaments clars que eren diàleg dins la llei i possibles modificacions legislatives, i és l’únic document al qual donem credibilitat. Vaig participar en totes les negociacions des de l’1 d’agost i vam posar en marxa les comissions bilaterals. Aquelles converses van donar fruits i per tant van fer una feina imprescindible.
Si vostès neguen el referèndum i l’altra part el reclama, hi veu algun altre camí o drecera?
Pensem que per superar la crisi territorial és indispensable que parlem totes les forces polítiques, com més forces millor per trobar acords transversals que, a més, reflecteixin el pluralisme polític del país. Però el tema principal és seure i parlar. Si hi ha partits que volen posar línies vermelles, és la seva decisió, que ho facin, però també saben perfectament quina és la nostra posició. I crec que hi ha moltes maneres de negar el diàleg i una és fer plantejaments impossibles que, a més, totes dues parts saben que ho són i que, per tant, no s’acceptaran. No es pot parlar de diàleg i després demanar l’impossible.
Continua el judici contra els membres de l’anterior govern de la Generalitat, quina és la vostra valoració?
Segueixo l’actualitat en la mesura que puc. Crec que és important que es desenvolupi abans de fer futuribles i el millor que podem fer és respectar el tribunal i el poder judicial. Crec que el millor que podem fer és des de la política exposar tot el que podem fer, que és molt, i donar valor a la divisió de poders que ens fa ser un país amb un alt reconeixement democràtic. Paral·lelament, en l’àmbit polític hem de continuar treballant per la normalització institucional.
Com a ministra i membre del govern, quina feina li queda pendent?
El ministeri que presidia era molt ampli i transversal, però crec que és urgent desenvolupar els criteris de transparència en les administracions públiques i la modernització. Tenim el repte de capitalitzar de nou una administració pública que amb la crisi ha perdut recursos humans i que, en canvi, vol mantenir els serveis de qualitat que hi havia abans de la crisi. Quant a política territorial, de fet és que amb el PP no s’hi va fer res, no va voler enfortir l’Estat de les autonomies, el va abandonar. Aquí donem molta importància al fet que no es fessin comissions bilaterals, però cal pensar que no es feien ni aquí, ni a Extremadura, ni a la Comunitat Valenciana, ni enlloc. Els socialistes, en canvi, pensem que la descentralització ens dona moltes potencialitats com a país i amb el reconeixement d’aquesta diversitat és on hem de treballar i això té recorregut.
Veu possibilitats de descentralitzar amb l’auge de l’extrema dreta?
Bé, la descentralització és un fet, l’estat autonòmic es va reconèixer fa quaranta anys i les comunitats tenen moltes competències. Les relacions es poden treballar molt mes del que s’ha fet, hi ha reptes col·lectius i amb molta més complicitat i col·laboració, si volem ser efectius, ho podem aconseguir. I penso, per exemple, en el repte demogràfic que tenim a tot Espanya, a Catalunya també, amb el que s’ha anomenat l’España vaciada Tenim pobles que continuen perdent població i, si volem garantir-los serveis mínims bàsics i oferir-los activació econòmica, ho hem de fer des de la col·laboració amb les autonomies i les administracions locals. El PP ho havia abandonat, nosaltres hi estem donant un tomb. I també cal apostar en ferm per la conferència de presidents perquè la trobada no depengui únicament de la voluntat política del president de torn i implicar-nos-hi tots a fons. En canvi, sí, hi ha l’Espanya recentralitzadora que és la que ofereix el PP, però no la que volem els socialistes. Pedro Sánchez ja ho ha repetit molts cops que l’Espanya que somnia és aquella en la qual capiguem tots.
Amb les enquestes a favor, s’hi veu a La Moncloa, està disposada a repetir com a ministra?
Dependrà del president Sánchez i el que tinc clar és que les màximes garanties de seguretat ens les dona un govern de Sánchez amb un reforç de l’autogovern i de les comunitats autònomes i de cap manera no ens podem permetre la involució o l’aplicació del 155 permanent.

El federalisme, el gran absent en campanya

La candidata del PSC i ministra, Meritxell Batet, no va pronunciar durant l’entrevista el terme federalisme malgrat que és una de les seves mes fermes defensores al partit socialista. Va ser directora del 2001 al 2004 de la Fundació Carles Pi i Sunyer, d’Estudis Autonòmics i Locals, és llicenciada en dret i va ser responsable el 2016 de la secretaria d’impuls federal de la comissió executiva del PSC. Des del 2004 és diputada del Congrés dels Diputats, cinc legislatures, i en els últims vuit mesos va accedir al Ministeri d’Administracions Públiques després de donar suport a Pedro Sánchez durant el conflicte amb l’aparell del partit durant la investidura de Mariano Rajoy. Com a ministra ha participat en les negociacions amb el govern català en els últims mesos que van acabar amb el no al pressupost. Ara, en temps revoltats, el federalisme sembla una aposta massa agosarada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona
polònia

Destituït i investigat per espionatge el cap de l’Eurocos

barcelona