parlament
pressupostos
Tots els grups, tret de JxSí, a favor de tocar el model fiscal
El Parlament tomba una proposició de llei del PP per abaixar l'IRPF, però l'oposició aprofita per exigir canvis més profunds
La CUP suggereix apujar un punt a les rendes majors de 60.000 euros
Aprofitant l'avinentesa del debat a la totalitat, ahir, d'una proposició de llei del PP per reduir el tram autonòmic de l'IRPF, que es va tombar amb l'abstenció de C's i el vot en contra de la resta, el Parlament va viure un aperitiu del que s'endevina que centrarà els propers debats pressupostaris, i al cap i a la fi pot ser clau per a l'aprovació final: la reforma del model fiscal. Des d'òptiques molt diferents, cert, però tots els grups, tret de Junts pel Sí, que hi va passar de puntetes, van expressar la necessitat d'introduir canvis tributaris enllà dels que ja inclou el projecte de llei d'acompanyament del pressupost que dimarts va entrar al Parlament.
Especialment la CUP, el teòric soci que l'ha d'aprovar, va insistir en boca del diputat Benet Salellas que vol “una política fiscal més justa, proporcional i progressiva”. I ja ho avisava: “La seguirem defensant aquí i a arreu perquè creiem que té molt recorregut.” Salellas, de fet, va suggerir un dels possibles escenaris que el govern ja hauria estudiat en el seu dia: apujar un punt l'IRPF al 4% de contribuents catalans amb renda superior als 60.000 euros anuals, amb què es recaptarien més de 100 milions més. I no va ser l'única proposta concreta: Joan Coscubiela, de Catalunya Sí que Es Pot, plantejava abaixar l'IRPF a les rendes inferiors al doble del salari mínim, i apujar-lo a les que siguin set vegades superiors, que es corresponen amb el mateix 4% que deia la CUP. En tot cas, Salellas constatava que els 1.170 milions més de despesa social que hi ha al projecte del govern no provenen de polítiques fiscals que hagin dut a majors ingressos sinó de l'evolució positiva de l'economia i la rebaixa dels tipus d'interès. En canvi Roger Torrent, de JxSí, el contestava recordant que les novetats tributàries implantades pel govern des del 2012 suposen uns 1.200 milions més de recaptació anuals, xifra que el PSC rebaixa a 500.
“Oferta” del PP
El PP només va trobar el suport de C's –que va criticar el nou tribut sobre actius no productius perquè “no recaptarà ni un sol euro”– en la queixa que els contribuents catalans són els que més paguen de l'Estat. Els altres grups van respondre que això no és cert en els trams més alts, i que l'Estat en conjunt està molt per sota en pressió fiscal que la mitjana europea. En canvi, el PP lamentava que les rendes inferiors a 30.000 euros, el 75% del total, són les que més paguen de l'Estat.
La proposició plantejava reduir trams i abaixar el tipus per estalviar impostos, fet que a la pràctica, segons el PSC, a qui més afavoria és als que cobren més de 60.000 euros, que se'n beneficien igualment. També les deduccions que plantejava el PP per a famílies que paguen llibres de text tenen mútues de salut privades o avis dependents a càrrec va indignar els altres grups. Per Torrent, tot plegat hauria significat una minva d'uns 450 milions en la recaptació, si bé Santi Rodríguez, del PP, deia que el context econòmic és bo per fer-ho sense perdre ingressos. Rodríguez, a qui Torrent animava a votar a favor del pressupost, va arribar a dir que el PP ho faria si es destinen íntegrament a despesa social els 3.400 milions que hi creixen els ingressos totals previstos respecte al pressupost vigent.
Precisament, el PSC va entrar ahir un escrit de reconsideració a l'admissió a tràmit dels comptes perquè entén que la previsió d'habilitar partides per a un referèndum pot ser contrària a la sentència del TC que anul·la la declaració de ruptura del 9-N.
La Junta Electoral Central avala el vot electrònic
emma ansolaEl Parlament ja pot iniciar els treballs de redacció del nou marc legal que ha de permetre que els catalans que visquin a l'estranger puguin votar mitjançant dispositius electrònics en les pròximes eleccions catalanes. Els grups parlamentaris de Junts pel Sí, el PSC, Catalunya Sí Que Es Pot i la CUP van rebutjar l'esmena a la totalitat que havien presentat Ciutadans i el PP, la qual cosa permet iniciar els tràmits de l'esborrany de la llei que ha proposat la conselleria de Governació. I ho faran avalats per l'informe de la Junta Electoral Central que ahir, contràriament al que defensava el PP, valorava positivament l'objectiu i considerava ajustat a dret que ho fessin les comunitats autònomes. L'objectiu d'implantar el vot electrònic és facilitar l'exercici de la democràcia, i més quan la reforma de la llei electoral espanyola realitzada pel govern de Rajoy el 2011 ha provocat els efectes contraris i ha fet minvar el nombre de vots a l'estranger. El PP i C's, en canvi, consideren que Catalunya no té competències per regular el vot i perquè darrere d'aquest mecanisme veuen una de les eines que es podrien emprar en el referèndum del 2017, malgrat que des del govern es negués aquest fet. Per JxSí, la llei és un primer pas que facilitarà el traspàs de l'urna a la pantalla digital.
