Política

Front comú contra Le Pen

Hollande demana el vot per a Macron, mentre que la ultradretana critica que intentin barrar-li el pas al poder

La candidata deixa la direcció del FN per centrar-se en la campanya i Fillon s'aparta del lideratge de la dreta

Dos dies després de la pri­mera volta de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als fran­ce­ses, que van clas­si­fi­car Emma­nuel Macron i Marine Le Pen per a la ronda deci­siva, les espa­ses con­ti­nuen ben altes. Ja no s'abai­xa­ran fins a la meta final, com es va encar­re­gar de dei­xar clar ahir tot l'arc polític francès. Massa en joc per donar-se tre­ves.

La pri­o­ri­tat és fer bar­ri­cada con­tra el Front Nati­o­nal, nova­ment pre­sent en una segona volta pre­si­den­cial després de l'elec­tro­xoc del 2002, quan Jean-Marie Le Pen va per­dre neta­ment con­tra Jac­ques Chi­rac. Però aquest FN és més perillós, està més arre­lat i ha dei­xat de ser un par­tit al marge del sis­tema, si bé les pos­si­bi­li­tats de victòria con­ti­nuen sem­blant remo­tes.

Però con­fiar-se no és una opció, com va dei­xar clar el pre­si­dent, François Hollande, que, en una al·locució tele­vi­sada, va fer una cri­dar a votar Macron, el seu minis­tre d'Eco­no­mia fins a l'agost de l'any pas­sat.

“La presència de l'extrema dreta és un risc per al país. Per la seva història, pels seus mètodes, pels seus vin­cles amb grups extre­mis­tes de tot Europa..., però sobre­tot per les con­seqüències que tin­dria la posada en pràctica del seu pro­grama en la vida del nos­tre país”, va des­glos­sar el cap de l'Estat, que també va apel·lar a argu­ments més tan­gi­bles. “El poder adqui­si­tiu dels fran­ce­sos seria direc­ta­ment ampu­tat si Marine Le Pen s'imposés i França sortís de la zona euro.” La impli­cació directa d'Hollande va arri­bar l'endemà que el pri­mer minis­tre, Ber­nard Caze­neuve, apel·lés a la uni­tat per evi­tar ris­cos en la segona volta. Una demanda que ahir es va fer exten­si­ble a tot el govern, i al Par­tit Soci­a­lista, que va apro­var per una­ni­mi­tat fer cos­tat a Macron.

La dreta, en el labe­rint

No va ser el cas, en canvi, de la dreta, immersa en el seu propi labe­rint. Tot i que la majo­ria dels barons han donat suport a Macron –entre els quals, el can­di­dat François Fillon, l'ex-pri­mer minis­tre Alain Juppé, el líder regi­o­nal Chris­tian Estrosi i l'expre­si­dent de la for­mació Jean-François Copé–, Els Repu­bli­cans es van resis­tir ahir a fer-ne la posició ofi­cial del par­tit. Va ser en un comitè polític extra­or­di­nari per moure fitxa després de con­su­mar-se la der­rota de diu­menge, i en què Fillon, un cop estim­bada la nau, va deci­dir que era hora de ple­gar: “Ja no tinc la legi­ti­mi­tat per lliu­rar el com­bat de les legis­la­ti­ves”, va expli­car, amb referència als comi­cis del juny.

El pre­si­dent del grup con­ser­va­dor a l'Assemblée Nati­o­nale, Chris­tian Jacob, serà l'encar­re­gat de diri­gir una cam­pa­nya que ha de ser­vir al par­tit per esta­blir una nova línia política. “Cal revi­sar-la”, va aler­tar Juppé, de cara als comi­cis que han de donar forma a la cam­bra baixa. En una visita elec­to­ral a un mer­cat al Nord-Pas de Calais, una de les regi­ons on el FN s'ha fet fort en els dar­rers anys, Le Pen es va refe­rir al Front Repu­blicà com una eina vella i “podrida”, i hi va afe­gir que diu­menge a les urnes els fran­ce­sos havien demos­trat que se'n volen des­fer. Més tard, va rellançar la cam­pa­nya amb una entre­vista a France 2, en què va anun­ciar que es retira tem­po­ral­ment de la pre­sidència del FN per cen­trar-se en els comi­cis.

“Can­di­data del poble”

Amb un to més con­ci­li­a­dor, i remar­cant en tot moment que man­te­nen intac­tes totes les pos­si­bi­li­tats de victòria, la líder fron­tista va des­vin­cu­lar la for­mació que diri­geix de l'antic FN del seu pare: “Avui soc la can­di­data que desitja unir tots els fran­ce­sos al vol­tant d'un pro­jecte comú. Les coses han can­viat molt des del 2002. El movi­ment que diri­geixo ha arri­bat al cap­da­vant en tots els comi­cis cele­brats dar­re­ra­ment”, recor­dava.

Mar­cant ja la línia que seguirà en aquests quinze dies, Le Pen també va fer referència a Macron, de qui va res­sal­tar tot allò que els dife­ren­cia. “Ell vol la glo­ba­lit­zació més bru­tal, la immi­gració mas­siva i el comu­ni­ta­risme. Jo soc la can­di­data del poble, men­tre que res en el seu com­por­ta­ment denota el més mínim indici d'amor per França. L'ha insul­tada i l'ha acu­sat de crims con­tra la huma­ni­tat”, va etzi­bar, al·ludint a un dels epi­so­dis més con­tro­ver­tits de la cam­pa­nya, quan el líder d'En Marxa! es va refe­rir així a la colo­nit­zació.

“El patri­o­tisme és un sen­ti­ment d'amor pro­fund, que es té o no es té”, va reblar, i va llançar un avís: “Deba­trem, pro­jecte con­tra pro­jecte, i els fran­ce­sos des­co­bri­ran el pro­grama del senyor Macron. Molts dels seus elec­tors no saben ni què pro­posa.”

L'altre can­di­dat pre­si­den­cial, en canvi, va tenir un dia més dis­cret, l'endemà de les emo­ci­ons de diu­menge a la nit, en què per moments se'l va veure superat per la mag­ni­tud dels esde­ve­ni­ments.

Després d'un matí de reu­ni­ons, Macron va retre home­natge als arme­nis vícti­mes del geno­cidi del 1915, en el 102è ani­ver­sari de la mas­sa­cre, dei­xant un ram de flors a l'estàtua del màrtir Komi­tas que hi ha a París. Dos estils dife­rents, el soroll mediàtic i el silenci, per abor­dar el tram deci­siu en la lluita per l'Elisi.

La festa controvertida de Macron

albert lladó romero

Després del torrent d'eufòria un cop es van conèixer els resultats, Emmanuel Macron i el seu equip de campanya van decidir celebrar la victòria a La Rotonde, una centenària brasserie al cor del barri de Montparnasse que és història viva de París. Però la festa li va valer una polèmica per culpa de l'aparició d'unes imatges en què se'l podia veure envoltat de celebritats i brindant amb actitud triomfant. Les xarxes, sempre àvides de crítica, li van retreure que estigués de celebració la nit en què el Front National havia aconseguit l'accés a la segona volta. Però no només això. Els atacs al candidat centrista també van arribar per les comparacions que van sorgir amb la festa que l'expresident Nicolas Sarkozy va organitzar al restaurant Fouquet's, un dels més selectes de París, quan va guanyar el 2007. Aquell episodi va començar a consolidar la imatge berlusconiana de Sarkozy, amant de la jet-set i de viure envoltat de famosos. Macron va reaccionar a les comparacions ràpidament, i més tenint en compte la naturalesa dels dos restaurants: l'un, històric però popular; l'altre, prohibitiu i reservat. “No heu entès res. No crec que al Fouquet's hi hagués gaires secretàries i agents de seguretat”, va dir amb referència al fet que el seu equip de campanya formava part de la celebració. “Aquell entorn parisenc no m'ha de donar cap lliçó”, va concloure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia