Política

opinió

Dignitat

Aquests darrers dies tothom parla de la nostra dignitat. Fins i tot els que l'han escarnida una vegada i una altra. Ens han fet caure de nou en la trampa de mirar cap a un altre costat, de distreure'ns

Som a punt de viure una nova jornada històrica, una jornada de democràcia popular que no fa gaire ni hauríem somiat de poder viure. Una jornada on se'ns demana, i ho farem per primer cop amb plena llibertat, que prenguem una decisió transcendental com a poble. Haurem de decidir si volem continuar sent un país ocupat, sotmès, o, definitivament, volem caminar amb pas ferm cap a la llibertat nacional. Sigui quina sigui la nostra resposta, res no tornarà a ser igual després d'aquest 13 de desembre. Res no podrà ser igual. Perquè ha hagut de ser el poble que, cansat de no ser escoltat, ha decidit parlar amb veu pròpia. Haurem de ser ben conscients que de la força del nostre crit, de l'ímpetu, de la fermesa, en dependrà si podran continuar silenciant-nos o si, finalment, la nostra veu ja no podrà ser ignorada mai més.

Aquests darrers dies tothom parla de la nostra dignitat. Fins i tot els que l'han escarnida una vegada i una altra. Ens han fet caure de nou en la trampa de mirar cap a un altre costat, de distreure'ns, provant que les consultes no siguin el centre del debat. Però hem de recordar que la nostra dignitat no depèn de la immoralitat que 12 magistrats espanyols puguin decidir quines lleis podem i quines no podem aprovar. Tampoc no depèn de la defensa editorial d'un Estatut escapçat que, covardament, ens amaga la nació en el preàmbul. Víctor Alexandre ho deia fa uns dies amb claredat i contundència: els pobles adults no tenen estatuts, tenen Constitució.

La dignitat, aquests dies, és al carrer en la mirada il·lusionada de tanta i tanta gent que treballa amb alegria perquè aquest país desperti, perquè s'alci de nou i torni a ser una nació emprenedora i valenta.

Tots aquests, que diuen representar-nos, no ho han entès. No han entès res. Per això s'entesten encara en la pedagogia impossible a una Espanya que no ens vol. No s'adonen que l'Estatut és ja el passat, que aquest poble ja ha decidit i que quan les nacions decideixen ningú no les pot aturar.

Hem patit, seguim patint encara, l'espoli, l'insult, la violència i el menyspreu. I malgrat tot, conservem intacta la capacitat, la força inesgotable, de posar-nos dempeus i cridar ben fort que volem ser lliures. Voleu una dignitat més gran?

Hem d'assumir, doncs, que la força del poble, la dignitat de la nació, és només a les nostres mans, en la insubornable capacitat de renéixer i alçar-nos malgrat tots els cops rebuts. Una nació que no es rendeix es mereix la llibertat.

Som un poble tenaç i acollidor, dialogant però ferm, unit i divers. Som un poble que no pregunta d'on véns, sinó si vols que anem plegats. Malgrat tots els embats, som.

I els pobles, com els homes, només poden ser si són lliures. Fa uns anys, a la primera Marxa de Torxes per la Independència, ja dèiem «siguem lliures: fem-nos poble». Ha arribat, doncs, l'hora d'assumir el coratge de ser poble, d'assumir la veu del poble.

Diumenge 13 de desembre, la nació catalana farà un pas més en aquest llarg camí que ens ha de dur a recuperar les llibertats arrabassades. Vam ser un poble lliure i aviat ho tornarem a ser. No en dubteu. Perquè ningú no pot impedir el dret irrenunciable d'un poble a la seva llibertat. Ningú no pot negar-nos el dret a decidir quin volem que sigui el nostre futur nacional. Per això hem decidit votar. Votar malgrat tots els impediments d'allà i totes les covardies d'aquí. Malgrat tota la violència d'allà i tota la mesquinesa d'aquí.

Hem decidit decidir. Per justícia i, ara sí, per dignitat.

Diumenge tots els Països Catalans ens miraran amb esperança continguda. De tots nosaltres depèn que el pas fet a Arenys de Munt hagi estat la llavor del futur, d'un futur que volem nostre, d'un futur que volem sobirà. De tots nosaltres, del nostre vot, del nostre convenciment, en depèn que un dia puguem alçar els ulls, espurnejants, i contemplant aquesta terra se'ns infli el pit en saber-la pàtria.

I en el record a tots els patriotes que ens han precedit en l'anhel de veure aquest país lliure, diumenge podrem tornar a cridar amb determinació que visqui la terra!

(Jaume Claramunt és portaveu de Vilafranca Decideix!)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Govern i sindicats insten a no cedir i a defensar la immersió

Barcelona

Madrid qüestiona que Sassoli reconegués Puigdemont

Brussel·les

El Parlament reté l’escó de Juvillà i recorre al Suprem

Barcelona

Gay promet diàleg, consens i escoltar la ciutadania

BARCELONA
Societat

L’equip de Colau veu “intencionalitat política” en la querella

Rússia i els EUA s’encallen en un diàleg sense avenços

Brussel·les

El govern circumscriu a l’Alt Pirineu i l’Aran la consulta sobre els Jocs d’hivern

Barcelona

Entre l’espasa i la paret per l’obsessió amb la Constitució

Luxemburg

La Duma russa debatrà el reconeixement de la secessió del Donbass

MOSCOU