El dèficit i el PP

Fa una setmana, al Congrés dels Diputats, vàrem debatre i votar els objectius d’estabilitat pressupostària per al 2018 i allò que es coneix com el sostre de despesa, així com la distribució entre diferents nivells de l’administració dels objectius de dèficit. Un any més, des del Partit Demòcrata ens hi vam oposar, ja que novament es procedeix a fer una distribució dels objectius de dèficit que castiga les comunitats autònomes. De fet, la distribució que fa el govern estatal reserva un 82% dels objectius per a les àrees de la seva responsabilitat, això és, administració central i Seguretat Social. En canvi, a les comunitats autònomes només s’assigna un 18% dels objectius, malgrat que aquestes avui gestionen més d’una tercera part de la despesa pública de l’Estat. En el cas del govern de la Generalitat, aquesta assignació encara resulta més dolorosa, ja que més del 70% del seu pressupost es destina a despesa social, sanitat, ensenyament i serveis socials, i en aquests àmbits és impossible realitzar més esforços d’ajust. Veiem, doncs, com una vegada més l’Estat carrega el pes de l’ajust en les comunitats autònomes, a més d’incomplir la disposició transitòria primera de la llei d’estabilitat pressupostària segons la qual correspondria a les comunitats autònomes el doble dels objectius de dèficit assignats.

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, una vegada més estreny el cinturó a les CC.AA i ajuntaments, als quals continua restringint la seva capacitat de despesa, malgrat que fa cinc anys que generen superàvit. En canvi, es continua relaxant l’esforç que fa la Seguretat Social i l’administració central. A sobre, i de manera reiterada, es continuen ignorant les recomanacions de la Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIREF), que apunta una vegada més a la necessitat que aquests objectius de dèficit caldria repartir-los de forma asimètrica entre les diferents comunitats autònomes, ja que toca recordar que ni el punt de partida ni les competències són les mateixes per a totes les CC.AA.

Aquesta no és una afirmació sense fonament, com en alguna ocasió algú ha insinuat. De fet, és una realitat que va quedar confirmada del tot amb les dades que el ministre Montoro va emprar durant el debat, responent la meva intervenció (Diari de sessions del Congrés dels Diputats, núm. 68, 11 de juliol, pàg. 2.4) en el període 2011-2016, el dèficit públic a l’Estat espanyol s’ha reduït un 4,95% i les CC.AA un 2,53%, és a dir, un 51,11% del total. Les CCLL (corporacions locals) han reduït un 1,04 per cent, és a dir, un 21% del total. I, finalment, l’administració central i la Seguretat Social (àrees de responsabilitat del govern estatal) han reduït un 28,08%. Per tant, i segons dades del mateix ministre d’Hisenda, l’ajust fiscal ha sobrepassat en més de la meitat les CC.AA, tenint també una aportació important de les CC.LL. En canvi, i malgrat les proclames i discursos, qui menys ha fet els deures ha estat el govern del Partit Popular. Amb un important biaix ideològic, els governs de Mariano Rajoy han concentrat gran part de l’esforç de consolidació fiscal en l’administració descentralitzada, mentre que els seus executius són els que menys han contribuït, malgrat vulgui presentar-se com els que estan assolint l’èxit en la consecució dels objectius de dèficit. Aquesta ha estat una altra forma d’accentuar la recentralització dels governs del Partit Popular.