Política

resposta al terrorisme

Lliçons de futur

Afavorir el sentiment de pertinença a la societat entre els fills d’immigrants, bàsic per evitar radicalitzacions

Els experts proposen millorar l’escola i el temps d’oci i fer treball comunitari

En l’adolescència es busquen referents i és quan hi ha perill de fanatització

Sen­tir-se de Ripoll amb ori­gen mar­roquí o mar­roquí que viu a Ripoll. En el debat d’urgència que s’ha obert aquests dies per mirar d’escla­rir com és que vuit joves que vivien a la capi­tal del Ripollès van aca­bar per­pe­trant atemp­tats amb setze morts, diver­sos experts remar­quen la importància de “sen­tir-se part de”. “Haver anat a l’escola i tenir una feina no ho és tot. És molt impor­tant que tot­hom faci un esforç perquè nanos com aquests se sen­tin part del ter­ri­tori”, indica Enric Canet, des del Casal dels Infants, una enti­tat nas­cuda fa més de 30 anys al Raval de Bar­ce­lona i que s’ha estès a Salt, Santa Coloma i Sant Adrià de Besòs. Canet és curós i no es refe­reix con­cre­ta­ment al cas de Ripoll, perquè admet que no en té els detalls, però explica que al Casal dels Infants fa més d’una dècada que s’aposta pel tre­ball comu­ni­tari: “Inten­tem que infants i joves se sen­tin una eina de trans­for­mació del barri i que, de retruc, se l’esti­min.”

El tre­ball comu­ni­tari reque­reix el movi­ment de molts actors de manera coor­di­nada, des de les esco­les fins als cen­tres oberts i tot tipus d’asso­ci­a­ci­ons. I, en el cas del Raval –amb gai­rebé un 50% de població d’ori­gen immi­grant, sobre­tot del Pakis­tan, les Fili­pi­nes, Ban­gla­desh i el Mar­roc–, es con­creta tant amb la par­ti­ci­pació en les fes­tes del barri com en l’ela­bo­ració i la col·locació dels llums de Nadal als car­rers i actu­a­ci­ons més del dia a dia. Es tracta, per tant, de fer que els fills de famílies d’ori­gen pakis­tanès “no vis­quin només en un món pakis­tanès”, resu­meix Canet.

En la mateixa línia, l’edu­ca­dor, peda­gog i con­flictòleg David Román con­si­dera impres­cin­di­ble que aquests nanos de famílies d’ori­gen immi­grant tin­guin “un bon acom­pa­nya­ment” i, en aquest punt, hi inclou el sis­tema edu­ca­tiu, la xarxa de lleure i els ser­veis soci­als si són neces­sa­ris. Adver­teix, però, que, “tot i que s’hi dedi­quin molts recur­sos, sem­pre hi ha ele­ments impre­vi­si­bles en l’ésser humà”. També és pru­dent en aquest sen­tit i no jutja el cas dels joves de Ripoll, sinó que parla en gene­ral, des de l’experiència en diver­sos àmbits de la infància i la joven­tut: “No ets mai les 24 hores del dia amb el nano i, per tant, no ho pots tenir tot con­tro­lat. Pots anar lle­gint els inputs que et fa arri­bar i mirar com els rep ell.”

En el cas de la radi­ca­lit­zació reli­gi­osa dels joves, a França és on ho tenen més estu­diat, però tam­poc con­tro­lat. “Aquí i allà, ni l’edu­cació ni l’acom­pa­nya­ment són infal·libles”, recorda Román. Aquest edu­ca­dor també es refe­reix, com Canet, a la importància de “sen­tir-se part de”. La gestió de les emo­ci­ons, coin­ci­dei­xen tots dos, és bàsica durant l’ado­lescència, quan la per­sona s’està cons­truint i busca el seu lloc al món. “O algú els ajuda a cons­truir la seva xarxa –plan­teja Román–, o es poden dei­xar endur cega­ment per un adult que els mani­pula.” Sem­bla­ria que en el cas dels autors dels atemp­tats de la Ram­bla de Bar­ce­lona i de Cam­brils podria haver estat l’imam el que va acon­se­guir radi­ca­lit­zar-los al marge de les famílies i l’entorn.

El direc­tor de la Fun­dació Jaume Bofill, Ismael Palacín, que també demana aga­far-s’ho tot encara amb cau­tela, no veu gaire diferència entre aquesta radi­ca­lit­zació o fana­tisme religiós i l’adhesió a un grup neo­fei­xista o a una banda lla­ti­no­a­me­ri­cana: “Un adult menja el cap a uns joves pre­ci­sa­ment en un moment en què no saben ben bé qui són i bus­quen una iden­ti­tat refugi, i els inte­gra en un grup radi­cal.” Pre­cisa que, tot i aquest cas, a Cata­lu­nya no exis­tei­xen bar­ris amb joves radi­ca­lit­zats, men­tre que a França sí que n’hi ha. Dit això, Palacín llança un senyal d’alerta con­tun­dent: “Si ho fem mala­ment i no millo­rem la soci­a­lit­zació dels joves d’ori­gen immi­grant, pot arri­bar a pas­sar.”

I, per fer-ho bé, pro­posa una escola amb més recur­sos i, és clar, evi­tar la pobresa a casa. Cata­lu­nya tenia un 2,5% d’alum­nes d’ori­gen immi­grant l’any 2000 i l’any 2010 es va arri­bar fins al 15%. Palacín asse­gura que, mal­grat aquest crei­xe­ment sense pre­ce­dents enlloc, l’aco­llida s’ha fet amb èxit “gràcies a l’esforç dels mes­tres, no pas a uns bons recur­sos de l’admi­nis­tració”. I també alerta que l’èxit d’aco­llida no es tra­du­eix en un èxit de resul­tats, perquè és un col·lec­tiu amb alts índexs d’aban­do­na­ment i fracàs esco­lar.

“Hi ha països que ho fan bé –exem­pli­fica Palacín en posi­tiu–. Al Canadà, l’ano­me­nada segona gene­ració d’immi­grants supera en mit­jana de resul­tats esco­lars els autòctons.”

LES FRASES

Haver anat a l’escola i tenir una feina no ho és tot. És clau que els nanos se sentin part del territori
Enric Canet
casal dels infants
O algú els ajuda a construir la seva xarxa, o cegament es poden deixar endur per algú que els manipula
David Román
educador, pedagog i conflictòleg
Els mestres fan un sobreesforç i una feina invisible de cosir i recosir per evitar més fracassos
Ismael Palacín
director fundació jaume bofill

Denúncia d’un ‘youtuber’ musulmà

Es diu Hamza Zaidi. És youtuber i té dos milions de seguidors a Instagram i 800.000 subscripcions a YouTube. Va néixer al Marroc, però viu a Madrid des de molt petit i s’ha convertit en un ídol per a molts joves. Bona part dels educadors que acompanyen joves d’origen immigrant a Catalunya el coneixen i saben bé com els pot influir. L’endemà de l’atemptat a Barcelona, el divendres 18 d’agost, va publicar un vídeo amb un to diferent del que fa servir normalment. Va deixar de banda l’humor habitual i va començar donant el condol als familiars de les víctimes i intentant raonar que no es pot culpabilitzar tota la comunitat musulmana dels atacs terroristes. “No ens poseu a tots al mateix sac”, reclamava.

“Sabem que youtubers com aquest tenen molt de poder sobre els adolescents –indica l’educador i pedagog David Román–; és una etapa en què es busquen ídols: futbolistes, cantants o youtubers.” Per tant, és un focus de difusió d’aquest missatge contra la islamofòbia, el “no tots els musulmans som iguals”.

Román divideix en dues línies la tasca d’acompanyament als joves fills d’immigrants, que sovint tenen un dilema entre la cultura d’origen i la d’acollida: una de més macro, que seria la imatge social que es construeix dels nouvinguts a escala de país –ja sigui de benvinguda o, a l’altre extrem, com a enemic i invasor–, i una altra de micro, que seria la feina diària per la convivència en la diversitat, en què, destaca, “no se sentin amenaçats ni jutjats”.

Evitar la segregació escolar, més treball amb les famílies, més mestres a les escoles amb més complexitat, un sistema de beques no assistencialista i més orientació als joves sobre cap a on poden encarar el futur són algunes de les millores que reivindica el director de la Fundació Jaume Bofill per aconseguir una escola que tingui més eines per lluitar contra l’exclusió i que, per tant, faciliti “una societat més cohesionada, amb benestar i justícia”. També considera necessari un bon accés a les activitats de lleure, perquè és un temps que “configura la identitat igual que l’escola”. “Tot plegat –conclou– ha de servir perquè els fills d’immigrants se sentin part d’algun lloc, de la gent, i també acompanyats, i perquè no busquin altres referents que els puguin acabar manipulant.” En el cas de Ripoll, perquè no acabin, com sembla que ha passat, al servei de l’imam.

Un altre aspecte que destaca Palacín és la necessitat de treballar l’educació intercultural a l’escola, sobretot en l’etapa de secundària. Ho troba bàsic per facilitar la convivència en la diversitat i lamenta que es faci en la urgència de l’acollida i que després s’abandoni en la secundària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia