Política

Aturada de país

3-O

Els gironins surten en massa

La crida a l’aturada fa omplir a vessar els carrers i fa tancar negocis a tota la demarcació

La jornada històrica es va cloure a Girona, on hi va haver una concentració mai vista

Una de les fra­ses més repe­ti­des ahir a les comar­ques giro­ni­nes va ser: “Això és històric, mai ho havia vist,” I efec­ti­va­ment era així. El que va pas­sar ahir a la demar­cació, i espe­ci­al­ment a la ciu­tat de Girona, que­darà gra­vat en els lli­bres d’història com la mobi­lit­zació més mas­siva que han vis­cut mai aques­tes con­tra­des. Uns diuen 60.000; d’altres, 100.000. Un ball de xifres que són rècord i que les per­so­nes que es van aple­gar ahir a la tarda a la ciu­tat de Girona podran dir algun dia: “Jo hi vaig ser.” Però és que en un mateix dia es van batre dos rècords.

Al matí, la mobi­lit­zació a la ciu­tat ja va ser històrica amb la con­cen­tració Els col·legis seran sem­pre nos­tres davant la seu de la Gene­ra­li­tat. Allà es van ple­gar unes 30.000 per­so­nes, segons els orga­nit­za­dors. Era el colofó d’un matí de gran mobi­lit­zació a tot el ter­ri­tori en què arreu on es fixava la vista hi havia actu­a­ci­ons. Les més emo­ti­ves es feien al davant de les esco­les que van ser esce­nari de l’escarni de la Policía Naci­o­nal i de la Guàrdia Civil durant la jor­nada de referèndum de l’1 d’octu­bre. Un dels punts més des­ta­cats va ser el col·legi Verd de Girona, que diu­menge va ser objec­tiu de l’actu­ació con­tun­dent de la poli­cia espa­nyola. En aquest punt, ahir va haver-hi mos­tres cons­tants de soli­da­ri­tat de tota mena. Les flors, com ha estat habi­tual aquests dies, van ser les pro­ta­go­nis­tes, igual que els mis­sat­ges d’home­natge. Tot ple­gat, amb el cor com­pun­git de mes­tres, alum­nes, pares i veïns que hi van ser pre­sents.

Un altre dels esce­na­ris prin­ci­pals es va situar a pocs quilòmetres de la capi­tal giro­nina. A la porta del pavelló muni­ci­pal d’esports de Sant Julià de Ramis, on la bru­ta­li­tat poli­cial va tenir el seu accent més con­cret a la demar­cació; també es va emple­nar de mis­sat­ges de reco­nei­xe­ment a totes aques­tes per­so­nes que van ser vícti­mes de les agres­si­ons dels poli­cies espa­nyols. Aquest reco­nei­xe­ment també va ser unànime i con­tun­dent pels Bom­bers de la Gene­ra­li­tat i els Mos­sos d’Esqua­dra. Lemes com ara “Els Mos­sos són la nos­tra poli­cia” i “Els bom­bers seran sem­pre nos­tres” es van repe­tir durant tota la jor­nada rei­vin­di­ca­tiva.

Mobi­li­tat afec­tada

Per una banda hi va haver els home­nat­ges a totes aque­lles per­so­nes que es van jugar el físic per defen­sar el dret de vot. Per altra banda, hi va haver la part més rei­vin­di­ca­tiva; la que es va notar ja de bon matí va ser el tall de car­re­te­res a gran part del mapa gironí. Les vies prin­ci­pals, com ara l’auto­pista AP-7 o l’N-II, van tenir greus afec­ta­ci­ons en el trànsit bona part del dia, tot i que ja ben entrada la tarda es van solu­ci­o­nar. L’objec­tiu era parar-ho tot, fins i tot la mobi­li­tat per altres mit­jans, com són l’aero­port i el tren, que també van resul­tar afec­tats per la mas­siva mobi­lit­zació de per­so­nes. A Vilobí, al cos­tat dels trac­tors que blo­que­ja­ven els acces­sos a l’auto­pista pas­sa­ven a peu i per car­re­tera els usu­a­ris que havien d’aga­far un vol. Molts el van per­dre. A Girona, els mani­fes­tants van acon­se­guir no només atu­rar el tren con­ven­ci­o­nal quan van ocu­par les vies, sinó que a més van fer parar el TAV.

En un altre punt del mapa, els con­cen­trats no van faci­li­tar l’accés a car­re­te­res que duen a Andorra i a l’Estat francès. Amb l’ajuda inse­pa­ra­ble i potent dels page­sos, es van blo­que­jar car­re­te­res i acces­sos.

Una mobi­lit­zació dels page­sos que també va usar la pica­resca, ja que dilluns al ves­pre havien fet córrer que es con­cen­tra­rien a la Jon­quera perquè la Guàrdia Civil o la Policía Naci­o­nal hi anes­sin. No era cert, i els page­sos hi van fer anar els poli­cies espa­nyols per res. Bé, per res no, ja que d’aquesta manera la page­sia amb els seus trac­tors va poder tallar els acces­sos de bai­xada cap a Girona. Era una victòria.

En el ves­sant polític, els grups de CiU (al govern), ERC-MES i la CUP de l’Ajun­ta­ment de Girona tenen pre­vist apro­var una moció per decla­rar el dele­gat del govern de l’Estat a Cata­lu­nya, Enric Millo, per­sona no grata a la ciu­tat. Els par­tits recri­mi­nen així a Millo el seu paper en la repressió exer­cida per les for­ces poli­ci­als de l’Estat con­tra els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya durant l’1-O.

Un dels fets extra­or­di­na­ris que van pas­sar ahir a les comar­ques giro­ni­nes va ser la gran mobi­lit­zació que van pro­ta­go­nit­zar milers de per­so­nes que van mar­xar a peu de Banyo­les a Girona per afe­gir-se a la con­cen­tració que s’havia pro­gra­mat a la tarda. Prop de 3.000 per­so­nes, mol­tes dels quals s’hi van afe­gir durant el camí, van recórrer els 19 quilòmetres que sepa­ren la capi­tal del Pla de l’Estany i la del Gironès. A la marxa, que encapçala­ven page­sos al cim dels seus trac­tors, es van apun­tar músics de grups com ara Germà Negre i la Bufant Fort Street Band, que van aju­dar a fer més amena la cami­nada. La jor­nada rei­vin­di­ca­tiva històrica tenia un únic objec­tiu: mos­trar la repulsa a l’acció poli­cial i donar suport a la inde­pendència de Cata­lu­nya.

100.000
persones
es van manifestar ahir a la tarda a Girona. Altres fonts donen la xifra de 60.000.
19
quilòmetres
van recórrer a peu de manera reivindicativa unes 3.000 persones entre Banyoles i Girona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia