Política

Eslovènia, pel dret català a l’autodeterminació

Els comitès d’Afers Euro­peus i d’Exte­ri­ors del Par­la­ment d’Eslovènia van apro­var ahir una reso­lució que reclama una “solució pacífica” en el con­flicte entre Cata­lu­nya i Espa­nya, i advoca pel res­pecte al dret a l’auto­de­ter­mi­nació català d’acord amb “les nor­mes vàlides i els prin­ci­pis de les lleis inter­na­ci­o­nals”. El text, apro­vat per una­ni­mi­tat, indica en al·lusió als atacs poli­ci­als de l’1-O que “l’ús des­pro­por­ci­o­nat de la violència és inac­cep­ta­ble”, això sí, tant per pro­te­gir l’statu quo actual com per inten­tar asso­lir la inde­pendència. Els dipu­tats, a més, expres­sen el seu suport explícit “al dret uni­ver­sal a l’auto­de­ter­mi­nació de les naci­ons”.

De fet, no és la pri­mera mos­tra de suport que arriba des del país. Fa uns dies, l’exmi­nis­tre d’Afers Exte­ri­ors Ivo Vajgl va cri­ti­car a l’ACN el govern de Rajoy perquè vol apli­car l’arti­cle 155 i “ignora l’essència del pro­blema”. La violència de l’1-O ja va gene­rar altres mos­tres de rebuig d’altes auto­ri­tats. El pri­mer minis­tre, Miro Cerar, es va mos­trar aquell dia a Twit­ter “pre­o­cu­pat per la situ­ació” i va fer una crida al diàleg polític per asso­lir solu­ci­ons pacífiques. Dies abans de l’1-O, el pre­si­dent del Par­la­ment, Milan Brglez, també va donar suport al dret a l’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya, i el mateix dia ja va dir que tru­ca­ria a l’ambai­xa­dor espa­nyol per exi­gir expli­ca­ci­ons sobre la força i la bru­ta­li­tat poli­cial apli­ca­des.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia