JxCat veu preservada la presidència davant d’ERC

“El poble de Cata­lu­nya ha donat una notícia al món: la República Cata­lana ha gua­nyat la monar­quia del 155.” Amb aquesta con­tundència va cele­brar ahir el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Car­les Puig­de­mont, des de Brus­sel·les, el resul­tat de les elec­ci­ons cata­la­nes més anòmales. Junts per Cata­lu­nya (JxCat) podrà pre­ser­var la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, con­si­dera der­ro­tat el 155 i va superar totes les pre­vi­si­ons que havien fet les enques­tes durant la cam­pa­nya, con­fir­mant par­ci­al­ment l’opti­misme que es res­pi­rava al quar­ter gene­ral dels de Puig­de­mont durant tot el compte enrere elec­to­ral, con­vençuts com esta­ven que podien ser la sor­presa dels comi­cis. 34 escons i segona força, a dar­rere de Cs i davant d’ERC.

“Els pre­sos han de sor­tir de la presó i el govern legítim ha de tor­nar al Palau de la Gene­ra­li­tat”, va sen­ten­ciar Puig­de­mont, que ara reclama “rec­ti­fi­cació, repa­ració i subs­ti­tució”. El pre­si­dent va ins­tar la Unió Euro­pea a pren­dre’n nota: “La recepta de Rajoy no ha fun­ci­o­nat; o can­via de recepta o can­vi­a­rem de país més ràpid del que ens havíem pro­po­sat”, va rema­tar. Amb una can­di­da­tura con­fi­gu­rada en temps afe­git, la carta de Puig­de­mont com a pre­si­dent legítim va per­me­tre a JxCat el que ini­ci­al­ment sem­blava un impos­si­ble: superar els d’Oriol Jun­que­ras per man­te­nir-se a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat en un hipotètic nou govern inde­pen­den­tista, mal­grat les difi­cul­tats mate­ri­als perquè Car­les Puig­de­mont retorni a Cata­lu­nya per ser inves­tit davant del risc que sigui detin­gut abans o després de la votació, i les nom­bro­ses incògni­tes que pla­nen sobre un even­tual nou full de ruta. Un detall sig­ni­fi­ca­tiu: els 70 escons dels inde­pen­den­tis­tes per­me­trien que Puig­de­mont no hagués d’assis­tir necessària­ment al ple de cons­ti­tució de la cam­bra si així ho pac­ten les tres for­ces. La redis­tri­bució d’escons dins del bloc par­ti­dari de la República Cata­lana, a més, resta força a la CUP amb vista a la com­plexa inves­ti­dura, tenint en compte la pos­si­bi­li­tat que JxCat hagi de desig­nar un nom alter­na­tiu, mai abor­dada públi­ca­ment per la llista del pre­si­dent. N’hi hau­ria prou amb una abs­tenció en segona votació.

D’aquesta manera, JxCat va veure com­plerts dos objec­tius que s’havia fixat, sense tenir en compte la victòria dels d’Inés Arri­ma­das: esde­ve­nir la pri­mera llista inde­pen­den­tista i que hi hagués una majo­ria abso­luta dels par­tits pro­república cata­lana, tot i que glo­bal­ment van pas­sar dels 72 als 70 escons. JxCat, a més, va gua­nyar en escons a les demar­ca­ci­ons de Girona (7) i de Lleida (6). A la de Bar­ce­lona, el fet que els de Puig­de­mont i ERC es pre­sen­tes­sin sepa­rats va per­me­tre ampliar els 32 escons que va obte­nir JxSí el 2015 fins als 35, 17 dels quals amb la sigla de JxCat com a ter­cera força. També va ocu­par aquesta posició a Tar­ra­gona, dar­rere de Cs i ERC, amb 4 dipu­tats. Tot ple­gat, en una situ­ació extre­ma­da­ment com­plexa, amb el cap de car­tell a Brus­sel·les, fent cam­pa­nya per vide­o­con­ferència i seguint ahir l’escru­tini amb la resta de mem­bres del govern legítim a l’exili; amb el número 2, Jordi Sànchez, a la presó de Soto del Real; i amb el número 7 per Bar­ce­lona, Joa­quim Forn, a la d’Estre­mera.

A la seu elec­to­ral de JxCat, a l’hotel Cata­lo­nia Eixam­ple 1864, es va res­pi­rar pre­o­cu­pació durant tot el ves­pre, i els ner­vis s’incre­men­ta­ven a mesura que avançava l’escru­tini i el movi­ment de pocs escons dis­pu­tava contínua­ment la victòria entre JxCat i Cs, a poca distància d’ERC. Final­ment, es va impo­sar una ale­gria des­bor­dada, i els crits de “Puig­de­mont pre­si­dent”, “inde­pendència” i “lli­ber­tat” es van repe­tir entre els con­gre­gats.

Si JxCat, ERC i la CUP tan­quen un pacte de gover­na­bi­li­tat, la can­di­da­tura de Puig­de­mont es con­ver­ti­ria en la for­mació política que ha arri­bat a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat amb menys escons des del res­ta­bli­ment de la democràcia. El 2006, José Mon­ti­lla ho va fer amb 37, en uns comi­cis en què va gua­nyar Artur Mas amb 48 i CiU va man­te­nir la crítica al fet que no gover­nava la llista més votada. Un argu­ment amb què, ara, Cs podrà car­re­gar con­tra els de Puig­de­mont.

Cinc minuts després del tan­ca­ment dels col·legis elec­to­rals, la direc­tora de cam­pa­nya de JxCat, Elsa Artadi, es va mos­trar con­fi­ada que la ciu­ta­da­nia “rebut­ja­ria a les urnes el 155”. “Estem con­vençuts que el 155 morirà a les urnes”, va sen­ten­ciar, acom­pa­nyada del por­ta­veu de la can­di­da­tura, Edu­ard Pujol. Junts per Cata­lu­nya s’enco­ma­nava a l’opti­misme i insis­tia a denun­ciar l’ano­ma­lia d’uns comi­cis con­vo­cats per Madrid, amb mig govern a l’exili, i una part a la presó.

JxCat tan­cava així un compte enrere elec­to­ral en què s’ho ha jugat tot a la carta pre­si­den­cial. La llista de Puig­de­mont va con­cen­trar el mis­satge en la neces­si­tat de res­ti­tuir el “govern legítim” amb Puig­de­mont al cap­da­vant com l’única manera d’expres­sar el rebuig a la inter­venció de l’auto­no­mia. La inves­ti­dura de qual­se­vol altre pre­si­dent, han sos­tin­gut, equi­val­dria a ava­lar el 155 en unes elec­ci­ons anòmales que, al seu cri­teri, no hau­rien de ser uti­lit­za­des per ele­gir un 131è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat.