Majoria amb urgències

La victòria, en el bloc inde­pen­den­tista, de Junts per Cata­lu­nya és un altre dels fac­tors no detec­tats per les enques­tes. “I una mos­tra més que el vot pre­si­den­ci­a­lista i la volun­tat de pro­te­gir les ins­ti­tu­ci­ons i els que les repre­sen­ten han pesat entre molts inde­pen­den­tis­tes a l’hora d’anar a votar”, exposa Edgar Rovira. Xavier Tor­rens va més enllà quan indica que entre els molts fac­tors que poden aju­dar a expli­car el tri­omf del par­tit del pre­si­dent hi ha el fet que “Puig­de­mont ha pogut par­ti­ci­par en la cam­pa­nya, des de la distància però ho ha fet, i Jun­que­ras, no; són detalls que tenen el seu impacte. I, mal­grat tot, no podem obli­dar que ERC ha obtin­gut el seu millor resul­tat des del res­ta­bli­ment de la democràcia”. Un cop cer­ti­fi­cada la majo­ria, els experts con­sul­tats coin­ci­dei­xen en la urgència que té l’inde­pen­den­tisme per for­mar govern, i és aquí on els punts de vista són més diver­gents. “Caldrà veure com està la relació entre els par­tits”, ana­litza David Espinós, que, com la resta, con­si­dera fona­men­tal des­ve­lar com abans millor les incògni­tes sobre el futur de Car­les Puig­de­mont i Oriol Jun­que­ras. “Men­tre no se sàpiga què pas­sarà amb ells, la nego­ci­ació pot ser tensa”, hi afe­geix Rovira.

Més opti­mis­tes es mos­tren Pau Cana­leta i Xavier Tor­rens, que no pre­ve­uen cap altre esce­nari que no impli­qui un acord ràpid “i fona­men­tal, perquè qual­se­vol escull seria un error pro­pi­ciat pels interes­sos par­ti­dis­tes, que aquest cop han de que­dar abso­lu­ta­ment al marge de tot”, diu el pro­fes­sor de la UB. Tor­rens va més enllà quan afirma que la inves­ti­dura de Puig­de­mont no es pot allar­gar més enllà del 6 de febrer, i s’ha de pro­duir en pri­mera volta. “Hi ha massa coses en joc per per­dre el temps; l’acord ha de ser ràpid per faci­li­tar la recu­pe­ració de les ins­ti­tu­ci­ons, l’aixe­ca­ment de l’arti­cle 155 i la posada en marxa del nou exe­cu­tiu”, sen­ten­cia Cana­leta, que con­si­dera la nor­ma­lit­zació d’una Gene­ra­li­tat inter­vin­guda durant mesos com l’objec­tiu pri­o­ri­tari per al futur exe­cu­tiu.

Xavier Tor­rens indica un altre esce­nari per als pròxims mesos: l’ober­tura de nego­ci­a­ci­ons amb el govern basc per forçar Rajoy a obrir el diàleg que fins ara ha estat impos­si­ble. “És l’única fórmula per asso­lir un nivell d’auto­no­mia més alt, sem­blant al que té el Que­bec, per exem­ple”, afirma el politòleg, con­vençut que el PP no podria resis­tir la pressió d’aquest front, fins ara inèdit. “Poden pres­cin­dir del suport dels par­tits cata­lans, i també del dels bas­cos, però mai del de tots dos alhora”, argu­menta.

On hi ha coin­cidència entre els experts és en el paper de la CUP, a qui els resul­tats de les elec­ci­ons han situat en una situ­ació molt més còmoda que la vis­cuda després del 27-S. Cap dels con­sul­tats veu els qua­tre repre­sen­tants de l’esquerra alter­na­tiva for­mant part del futur govern. La divergència sor­geix a l’hora d’ana­lit­zar les pos­si­bi­li­tats que no posin con­di­ci­ons a la inves­ti­dura del pre­si­dent pro­po­sat pel bloc inde­pen­den­tista. Tor­rens i Cana­leta es mos­tren con­vençuts que, podent abs­te­nir-se o votar en blanc, els cupai­res no posa­ran pro­ble­mes. Per la resta, la uni­la­te­ra­li­tat pot pro­pi­ciar unes nego­ci­a­ci­ons “nova­ment llar­gues i ten­ses”, en parau­les de Sílvia Cla­ve­ria.