L’Estat porta l’Ajuntament de Vilademuls als jutjats per les quotes de l’AMI

Vila­de­muls s’ha afe­git a la llista de prop de cent ajun­ta­ments de Cata­lu­nya que han estat deman­dats per la dele­gació del govern de l’Estat pel fet de pagar una quota a l’Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència (AMI). En el cas d’aquest ajun­ta­ment del Pla de l’Estany, la demanda es refe­reix a l’anu­a­li­tat de l’any pas­sat, que, com la resta, era de 75,5 euros. La vista, en la qual va haver de decla­rar l’alcalde, va tenir lloc ahir al jut­jat con­tenciós admi­nis­tra­tiu número 1 de Girona. El cas va que­dar vist per a sentència.

Des del 2012

L’Ajun­ta­ment de Vila­de­muls va deci­dir adhe­rir-se a l’AMI el març del 2012, en un ple en què es va apro­var la pro­posta per una­ni­mi­tat. Igual que en l’actu­a­li­tat, en l’ante­rior man­dat hi gover­nava CiU (PDe­CAT) i a l’opo­sició hi havia ERC. “En aquell acord d’adhesió s’accep­ta­ven, com és lògic, els esta­tuts de l’asso­ci­ació, en què figura l’obli­ga­to­ri­e­tat de pagar una quota”, explica l’alcalde actual, Àlex Terés, que ales­ho­res era regi­dor. L’Ajun­ta­ment ha anat com­plint amb els paga­ments anu­als des d’aque­lla data. L’últim lliu­ra­ment es va orde­nar després que ho aprovés la junta de govern. És aquest i no els ante­ri­ors, el que ha estat motiu de la demanda de l’Estat, que va arri­bar al con­sis­tori a finals d’any. “Per què la quota del 2017 i no les altres? Ves a saber!”, refle­xi­o­nava ahir Terés, que apa­rent­ment s’ha aga­fat el tema amb filo­so­fia.

Pre­ce­dents

A tot el país hi ha 96 ajun­ta­ments que han estat deman­dats pel fet de pertànyer a l’AMI o de pagar-ne la quota, segons la mateixa asso­ci­ació. Vila­de­muls no és un cas aïllat a les comar­ques de Girona. De pre­ce­dents hi ha Cis­te­lla, Sant Cli­ment Ses­ce­bes, el Far d’Empordà, Gar­ri­gue­lla, l’Armen­tera, Masa­rac, Navata, Palau-saver­dera, Pedret i Marzà, Pera­lada, Vilajuïga, Mont-ras, Das, Canet d’Adri, Girona, Llam­bi­lles, Madre­ma­nya, les Pla­nes, Olot, Bru­nyola i Mas­sa­nes. Una part de les deman­des han estat deses­ti­ma­des pels jut­jats, com és el cas de Girona i Olot, per esmen­tar els muni­ci­pis més grans de la llista.