Setge al procés sobiranista
La fiscalia té damunt la taula l’arxivament de la causa contra els alcaldes per l’1-O
712 edils estan acusats de col·laborar en l’organització del referèndum
N’hi ha una desena de denunciats per la seva actuació durant la jornada electoral
La fiscalia del TSJC està estudiant l’arxivament de la causa oberta el 13 de setembre passat contra 712 alcaldes que van signar el decret en suport de l’1-O per cooperació en l’organització d’un referèndum il·legal. Hi ha, però, altres actuacions obertes contra diversos batlles per presumpta desobediència, desordres públics o delicte d’odi com a conseqüència de la seva actuació durant la jornada electoral.
Les acusacions contra la majoria d’alcaldes del país van arribar dies després que s’aprovés la celebració del referèndum. Entre el 19 de setembre i el 5 d’octubre van declarar una cinquantena d’alcaldes. Les diligències, però, es van aturar i ara s’està en espera del seu arxivament.
Hi ha, però, altres causes obertes en diversos jutjats catalans. És el cas de l’alcalde de Callús (Bages), Joan Badia, citat el 5 de febrer com a investigat per la titular del jutjat d’instrucció número 2 de Manresa per desobediència. Badia va presentar el mateix 1-O una denúncia per agressió a l’autoritat, destrosses a l’escola i robatori del seu ordinador portàtil. També declararà al mateix jutjat el 12 de març l’alcalde de Fonollosa (Bages), Eloi Hernández, localitat en què una setantena d’agents van irrompre i van causar ferits i destrosses a l’ajuntament.
La mateixa jutgessa ha decidit ampliar els delictes pels quals investiga el regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona. L’edil, conegut per la seva protesta amb nas de pallasso, va declarar el 7 de febrer per desobediència, però haurà de tornar al jutjat el 23 d’abril per un delicte d’odi i un altre de resistència greu. També estan citats els inculpats a l’atestat de la Guàrdia Civil pels fets de l’1-O a l’escola Joncadella, entre ells el cap dels Mossos, que hauria plantat cara als agents.
Al Maresme, l’alcalde de Dosrius, Marc Bosch (ERC), i el regidor Eduard Garcia (ERC) van resultar ferits durant la càrrega policial l’1-O. Van presentar denúncia als Mossos per les lesions rebudes pels guàrdies civils i pocs dies després eren citats a la comandància de la Guàrdia Civil, a Sant Andreu de la Barca, per un possible delicte de desobediència i resistència greu durant el referèndum. Tots dos sempre han defensat que la seva va ser una resistència pacífica als cops de porra.
Aquesta informació ha estat elaborada per
Acusacions d’incitació a l’odi, també contra els edils
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer (PDeCAT), sis regidors del consistori, quatre bombers i dos representants del teixit associatiu van ser denunciats per la policia espanyola per un presumpte delicte d’incitació a l’odi, per haver signat un manifest contra la violència policial de l’1-O i per la retirada dels agents desplaçats a Catalunya. Quatre d’ells, l’alcalde i els regidors d’ERC i Ara Reus, van declarar davant del jutge el 23 de novembre, mentre que dos regidors de la CUP que es van negar a comparèixer van ser detinguts i portats davant del jutge. La denúncia també incloïa les concentracions davant l’hotel, on s’allotjaven agents de la Policía Nacional i de la Guàrdia Civil, concentracions que també es van repetir davant dels establiments de Calella i Pineda de Mar on hi havia agents policials que finalment van marxar. La unitat de la Policía Nacional adscrita a la fiscalia de Barcelona va citar a declarar quatre regidors de Pineda que van participar en les negociacions amb la direcció de l’hotel perquè marxessin els agents. En el cas de Calella, la fiscalia acusava l’alcaldessa, Montserrat Candini, d’haver exigit els amos dels hotels que fessin fora els agents amb l’amenaça d’obrir-los expedients, cosa que ella va rebutjar, com van confirmar els mateixos propietaris.
