Política

Merkel és reelegida per quatre anys més en una votació amb dissidències

El Parlament investeix la cancellera sis mesos després d’haver guanyat les generals

Es tanca el període més llarg d’un executiu en funcions a Alemanya

Angela Merkel va acon­se­guir el seu propòsit de ser ele­gida per a un quart man­dat i, per pri­mer cop en els seus 12 anys i escaig al poder, va jurar el càrrec en presència, a la tri­buna dels con­vi­dats, del seu marit, Joac­him Sauer.

Aquest aspecte per­so­nal, pot­ser anecdòtic, palesa d’alguna manera l’excep­ci­o­na­li­tat de la seva ree­lecció. Mai cap can­ce­ller havia tri­gat tant –prop de sis mesos– a tenir una majo­ria esta­ble. I, segu­ra­ment, mai abans el dis­cret senyor Sauer, catedràtic de química, havia sen­tit la neces­si­tat de tren­car el cos­tum de man­te­nir-se fora de l’agenda ofi­cial de la líder ale­ma­nya.

Merkel ha hagut de superar mol­tes pro­ves fins a acon­se­guir la ree­lecció al Bun­des­tag, i no té garan­tida una legis­la­tura com­pleta. La nova gran coa­lició neix sota el signe de les for­tes ten­si­ons a l’SPD, espe­ci­al­ment per part de les joven­tuts del par­tit, que rebut­ja­ven la ree­dició de l’aliança amb què Merkel va gover­nar en el pri­mer i en el ter­cer man­dat (el segon va ser amb el Par­tit Libe­ral).

Dins la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU), que pre­si­deix la can­ce­llera des del 2000, hi ha un clam per la reno­vació, més o menys cal­mats per la decisió de Merkel d’encar­ri­lar la suc­cessió amb l’elecció com a secretària gene­ral d’Anne­gret Kramp-Kar­ren­ba­uer, lle­ial a la seva línia. Totes dues grans for­ma­ci­ons van patir una forta erosió en els comi­cis, ja que el bloc con­ser­va­dor de Merkel va gua­nyar amb un 33% –el seu segon pit­jor resul­tat des del 1949– i l’SPD es va enfon­sar en el seu mínim històric (20,5%).

Merkel neces­si­tava 355 vots, del total de 709 dipu­tats, per ser ree­le­gida en pri­mera volta. En va obte­nir 362, però cal tenir en compte que entre el seu bloc con­ser­va­dor i l’SPD en sumen 399. La resistència interna es manté tot i que, de moment, ningú sem­bla interes­sat a arris­car-se a una tren­ca­dissa. La líder de la CDU era i és la líder abso­luta. Però ella mateixa sap que el poder no és infi­nit. Hel­mut Kohl, el seu expadrí polític, va aguan­tar al poder 16 anys. Ningú no ha tren­cat aquest rècord de per­manència al cap­da­vant de la pri­mera potència euro­pea ni es pre­veu que Merkel ho faci. En cas de com­ple­tar l’actual legis­la­tura, sen­zi­lla­ment l’haurà igua­lat. És difícil ima­gi­nar que, fins i tot si no hi ha tren­ca­dissa, pugui o vul­gui inten­tar de nou la ree­lecció, el 2021.

Els temps han can­viat des de Kohl. La idea de la per­petuïtat –ales­ho­res vista com a ànsia d’esta­bi­li­tat– es veu ara com a estan­ca­ment polític. Merkel no va acon­se­guir el seu objec­tiu pri­mer de gover­nar en una aliança inèdita, a escala fede­ral, amb els verds i els libe­rals, ja que aquests dar­rers van tren­car la nego­ci­ació. Sí que ha acon­se­guit, almenys, rejo­ve­nir el seu equip.

LES XIFRES

1.000
euros
de multa va imposar el Parlament a un diputat ultradretà per haver penjat una foto del seu vot secret.
9
vots
més dels que necessitava per tenir la majoria absoluta, només, va recollir Merkel ahir al Bundestag.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia