Política

Aragonès reclamarà 6.000 milions pendents a Montero

El vicepresident demanarà a la nova ministra que satisfaci els compromisos històrics que ja havia contret l’Estat

El PSC i els comuns s’obren a negociar el pressupost del 2019, que ahir es va activar

El govern català dema­narà en la nego­ci­ació bila­te­ral que vol ende­gar amb el de l’Estat que comenci per com­plir els acords ja asso­lits entre les admi­nis­tra­ci­ons, que gene­ren un deute pen­dent d’uns 6.000 mili­ons d’euros. Així ho va avançar ahir al Par­la­ment, on va ence­tar les com­pa­rei­xen­ces de l’exe­cu­tiu davant les comis­si­ons, el vice­pre­si­dent i con­se­ller d’Eco­no­mia i Hisenda, Pere Ara­gonès, que va afe­gir a la llista de deman­des “urgents” que s’aixe­quin també les mesu­res de con­trol de la des­pesa vigents des del novem­bre del 2015, i que no han mar­xat amb el 155. “Tot­hom aquests dies demana ges­tos de dis­tensió; doncs seria un gest que es complís el que ja està acor­dat”, ins­tava Ara­gonès, que veu una bona pre­dis­po­sició en el nou inter­lo­cu­tor, i va anun­ciar que, si va bé la reunió de pre­si­dents, dema­narà hora a la minis­tra d’Hisenda, María Jesús Mon­tero, per par­lar-ne.

Els números que fa el depar­ta­ment sor­ti­rien del com­pli­ment ínte­gre de la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l’Esta­tut –que en els set anys de teòrica apli­cació va dei­xar 3.700 mili­ons d’inver­si­ons no rea­lit­za­des–, de l’infra­fi­nançament dels Mos­sos (800 mili­ons més) i de l’incom­pli­ment del prin­cipi de “lle­ial­tat ins­ti­tu­ci­o­nal”, que ha obli­gat el govern a pagar mesu­res deci­di­des a Madrid, com ara incre­ments sala­ri­als acor­dats pel minis­teri (1.100 mili­ons), can­vis nor­ma­tius en l’IVA (400 mili­ons) o la reducció de la base impo­sa­ble de l’IRPF (100 mili­ons).

El govern vol­dria poder dis­po­sar de tots o almenys de bona part d’aquests diners extra en el pres­su­post del 2019, que ahir va acti­var ofi­ci­al­ment amb la publi­cació al DOGC de l’ordre de caràcter tècnic que en dicta les nor­mes d’ela­bo­ració i posa en marxa la maquinària dels depar­ta­ments perquè facin les seves pre­vi­si­ons. L’exe­cu­tiu cal­cula que, si tot anés bé, el Par­la­ment no podria apro­var-lo fins a final d’any, per la qual cosa ha renun­ciat a pre­pa­rar un pres­su­post per al 2018, quan con­ti­nuarà vigent el pror­ro­gat de l’any pas­sat, per cen­trar-se en el del vinent. Ara­gonès recla­mava en aquest sen­tit la com­pli­ci­tat dels altres grups par­la­men­ta­ris, perquè es pugui apro­var perquè entri en vigor l’1 de gener, i amb “una àmplia majo­ria del Par­la­ment”. I el vice­pre­si­dent va tro­bar una bona pre­dis­po­sició a par­lar-ne, espe­ci­al­ment del PSC i de Cata­lu­nya en Comú-Podem, que des de les seves posi­ci­ons crítiques -com el fet que no parlés de les seus soci­als d’empre­ses que han mar­xat, com també va retreure Cs- va ins­tar a una nego­ci­ació.

“Depen­dran de vostè les com­pli­ci­tats perquè en puguem par­lar”, indi­cava la soci­a­lista Alícia Romero, que igual­ment dema­nava un “gest” a Ara­gonès: que assis­teixi a la pròxima reunió del Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera. El mateix que va dema­nar David Cid, dels comuns, per cert, per bus­car ali­an­ces amb altres comu­ni­tats. “Aquest no és un espai fede­ral, el nos­tre és un espai bila­te­ral”, con­tes­tava el vice­pre­si­dent, que tan­ma­teix obria la porta a refle­xi­o­nar-hi si “Mon­tero és dife­rent de Mon­toro”, i can­via les regles actu­als, en què els con­se­llers autonòmics ja s’ho tro­ben tot dat i beneït quan hi van.

En tot cas, el PSC va posar un decàleg de con­di­ci­ons per par­lar, algu­nes de les quals ja es va fer seves Ara­gonès, com ara recu­pe­rar el finançament a les esco­les bres­sol muni­ci­pals, rebai­xar taxes uni­ver­sitàries, implan­tar la renda garan­tida o tre­ba­llar més per l’habi­tatge públic. Romero n’havia citat d’altres com ara afron­tar una reforma fis­cal, per exem­ple, que inclo­gui l’impost de suc­ces­si­ons, un pla con­tra la pobresa infan­til o millo­rar les llis­tes d’espera. Cid, al seu torn, també va dema­nar que es rever­tei­xin totes les reta­lla­des, que no es vagi a elec­ci­ons cata­la­nes el 2019 o que hi hagi “cor­res­pon­sa­bi­li­tat” del govern amb l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona en pro­jec­tes com ara el tram­via.

La CUP, en canvi, es va des­mar­car de la majo­ria de les línies bàsiques de la legis­la­tura que va des­gra­nar Ara­gonès, entre les quals també des­taca la con­versió en banc públic de l’Ins­ti­tut Català de Finan­ces, la con­so­li­dació del des­ple­ga­ment de l’Agència Tri­butària o la cre­ació del Con­sell Fis­cal i l’Ins­ti­tut de Recerca i Estu­dis Fis­cals de Cata­lu­nya.

Front comú amb el PSC per relaxar el límit de dèficit

El límit de dèficit per al 2019 serà del 0,1% del PIB, que a Catalunya equival a un màxim de 242 milions. Això voldria dir que, respecte al 0,4% amb què, tot i haver-hi pressupost prorrogat, s’ha de tancar aquest any (que equival a 931 milions), caldria fer un esforç extra de 688 milions. Aragonès es proposa compensar-ho amb un augment de la recaptació tributària –ja va anunciar que exploraran un augment de la fiscalitat i noves figures impositives– però també de les transferències de l’Estat; és a dir, de les bestretes del model de finançament, que suposen un 92% dels ingressos no financers i que l’executiu espanyol ha de fixar a final de juliol. El govern maldarà perquè, a diferència dels últims anys, es calculin a l’alça, ja que “hi ha camí per recórrer”, però alhora plantejarà una relaxació del límit del 0,1%. En això els comuns li donaran suport, i Aragonès també es va trobar un aliat inesperat, el PSC. “Estarem al costat per si es pot rebaixar l’objectiu de dèficit”, indicava Romero, que creu que el nou ministeri serà “més receptiu” a la demanda. El que es va donar per assumit, en canvi, és que l’executiu socialista no obrirà ara les negociacions pel nou model de finançament. En tot cas, Aragonès va recordar que els comptes hauran de complir encara un altre límit, el de despesa, que no podrà augmentar més del 2,4%, i en paral·lel no creu que hi hagi problema perquè “la tresoreria” pugui assumir el cost del retorn d’ATLL al sector públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.