Política

Una Unió opaca i allunyada dels seus ciutadans

DEBAT

Els partits euroescèptics carreguen contra la falta de democràcia i de transparència en la presa de decisions europees

Gairebé el 40% de la població reconeix que no sap com funcionen les institucions comunitàries

A menys d’un any d’unes elec­ci­ons clau per rede­fi­nir el pano­rama polític euro­peu, es reo­bre el debat sobre el caràcter democràtic (o no) de la Unió Euro­pea. En plena remun­tada dels euro­escèptics, Brus­sel·les ha de tor­nar a sot­me­tre’s a l’escru­tini públic sobre si els ciu­ta­dans del car­rer real­ment tenen veu o no en el que es deci­deix a escala euro­pea.

Un dels retrets més habi­tu­als dels par­tits xenòfobs com ara la Lliga o el Front Nati­o­nal francès (ara, Ras­sem­ble­ment Nati­o­nal) a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees és que no tenen en compte els interes­sos del poble, que ells asse­gu­ren repre­sen­tar. Aques­tes crítiques, més enllà de si són popu­lis­tes o no, reo­bren el vell debat sobre el dèficit democràtic en la presa de deci­si­ons a la UE.

El sociòleg britànic William Outhwaite, autor d’El futur de la Democràcia Euro­pea, creu que aquesta enti­tat supra­na­ci­o­nal “és cer­ta­ment democràtica”, però reco­neix l’existència d’un dèficit, i apunta la com­ple­xi­tat de les estruc­tu­res ins­ti­tu­ci­o­nals com el pro­blema prin­ci­pal. Si en gene­ral a la majo­ria d’estats els par­la­ments pro­po­sen i voten lleis i els governs les impul­sen i exe­cu­ten, a escala euro­pea aquest esquema no es replica de manera tan sen­zi­lla.

A la UE, l’òrgan legis­la­dor és doble (estats i euro­di­pu­tats pac­ten les polítiques), l’exe­cu­tiu euro­peu que teòrica­ment defensa l’interès comú del bloc les pro­posa i aplica, men­tre que les capi­tals euro­pees vigi­len que el rumb vagi en la direcció que els interessa. Un com­plex sis­tema d’equi­li­bris que plan­teja dub­tes sobre qui és res­pon­sa­ble de les deci­si­ons que es pre­nen.

Segons el direc­tor d’estratègia del think tank Fri­ends of Europe, Dhar­men­dra Kanani, això genera un cert “dis­tan­ci­a­ment” entre la UE i els ciu­ta­dans que governa. Men­tre un 50% de la població ten­deix a con­fiar en les ins­ti­tu­ci­ons naci­o­nals i un 54% en les regi­o­nals, només un 42% es fia de les euro­pees, segons les últi­mes dades de l’últim estudi d’opinió de la UE. De fet, els euro­peus fins i tot tenen menys recels de les Naci­ons Uni­des.

Tot i la llu­nya­nia de la bom­bo­lla euro­pea, els interes­sos dels ciu­ta­dans també es vehi­cu­len a través dels nom­bro­sos lob­bies i orga­nit­za­ci­ons no gover­na­men­tals ins­tal·lats a Brus­sel·les. “Els grups de pressió i les ONG tenen més opor­tu­ni­tats de ser escol­ta­des a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees que a casa seva”, asse­gura el pro­fes­sor Outhwaite. Tot i això, reco­neix que per als ciu­ta­dans “és més difícil” perquè els seus euro­di­pu­tats els que­den lluny.

Les cul­pes, a Brus­sel·les

Un altre de les deficiències democràtiques d’aquesta orga­nit­zació trans­na­ci­o­nal única pel seu fun­ci­o­na­ment i poder és la trans­parència sobre com es pre­nen les deci­si­ons. Els tecnòcra­tes euro­peus acos­tu­men a quei­xar-se que quan hi ha un pro­blema les cul­pes s’atri­bu­ei­xen a Brus­sel·les, però quan la UE obté resul­tats posi­tius, les capi­tals ràpida­ment ren­di­bi­lit­zen l’èxit. Per això el direc­tor d’estratègia del Fri­ends of Europe exi­geix al Con­sell de la UE, on nego­cien els estats, que expli­qui més ober­ta­ment com arri­ben a acords.

Però per molt que els governs esta­tals infor­min sobre com fun­ci­ona la seva engi­nye­ria diplomàtica per dis­se­nyar la política euro­pea, si la gent del car­rer no sap exac­ta­ment què són ni què fan cadas­cuna de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees que hi ha a Brus­sel·les i que els repre­sen­ten, difícil­ment poden recla­mar res­pon­sa­bi­li­tats. I és que gai­rebé el 40% de la població euro­pea reco­neix que no sap com fun­ci­ona la UE, segons les enques­tes d’opinió. Una situ­ació encara més crítica a l’Estat espa­nyol, el mem­bre del bloc on els seus ciu­ta­dans tenen menys conei­xe­ment sobre el pro­jecte euro­peu. Kanani pro­posa que la Comissió Euro­pea sub­ven­ci­oni més pro­gra­mes com l’Eras­mus per donar a conèixer” el pro­jecte euro­peu entre els més joves. A més, cri­tica l’estratègia comu­ni­ca­tiva de Brus­sel·les i veu cru­cial de cara a les elec­ci­ons del 2019 que desen­vo­lupi “una marca o relat que la gent enten­gui”.

LES XIFRES

3
institucions
intervenen en la legislació de la UE: estats i Parlament legislen i la Comissió proposa i aplica les lleis.
42
per cent
només dels ciutadans europeus confien en les institucions de la Unió Europea.

L’eix dreta-esquerra sobreviu

Natàlia Segura Raventós

Malgrat l’auge dels anomenats partits populistes, la distinció entre l’esquerra i la dreta continua sent rellevant per als europeus. Segons un estudi del think tank nord-americà Pew Research, les divisions ideològiques de l’eix esquerra-dreta continuen vives en la política europea. El centre assegura que aquestes diferències “pesen més que les simpaties populistes”. En concret, l’anàlisi, basada en una enquesta d’opinió a Alemanya, Holanda, Dinamarca, Itàlia, Suècia, l’Estat espanyol i el francès, conclou que la divisió esquerra-dreta és “particularment gran” en qüestions com ara la immigració o el paper del govern en l’economia. “Aquest patró revela que els enquestats amb simpaties populistes no són partidaris dels partits populistes independentment de la ideologia, sinó que són més aviat partidaris dels partits que són coherents amb els seus principis ideològics”, expliquen els investigadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia