PER LLOGAR-HI CADIRES
Que diuen que això s’acaba
Per a molta premsa, la vaga general va ser un gran fracàs. També “va exemplificar el divorci entre els poders públics [...] i la ciutadania” (Mediterráneo). A La Vanguardia, Màrius Carol reflexiona: “No està Catalunya per a gaires vagues.” Enric Hernández avisa a El Periódico: “La imatge cívica i festiva que el sobiranisme va projectar [...] se n’està anant pel desguàs.” En la mateixa línia, El Mundo alerta de la “perillosa radicalització de les bases”. “Per sort –diu l’ABC–, l’independentisme té cada cop menys capacitat de mobilització ciutadana.”
No és país per a idiomes
Llegim al Diario de Mallorca les condicions de Vox si els seus vots són necessaris a les Illes: derogació de la llei de normalització lingüística que va aprovar el PP el 1986. Vox vol “lliure elecció de llengua” i, per tant, la segregació d’alumnes. I pel que fa al model trilingüe que avala Ciutadans, res de res. No s’ha de perdre el temps en la introducció de terceres llengües, perquè els col·legis, diuen, “no són acadèmies d’idiomes”.
La justícia: així és, si així us ho sembla
“La justícia està actuant dins dels límits homologables de les autèntiques democràcies, com l’espanyola. [El rei i Marchena] estan difuminant el discurs victimista i trampós de Torra i Puigdemont.”
Humor en una realitat alternativa
Llegint la premsa, fa la impressió que el relat construït durant anys a Espanya serà difícil d’enderrocar. L’acudit de Santy Gutiérrez a La Opinión de les Canàries ho reflecteix: sí que es va gastar diner públic en el referèndum. Si els acusats ho neguen, menteixen. I les proves?
Quan les presses són nostres, són bones
“Hi va haver alguna queixa per la jornada maratoniana de dimecres [en el judici], tot i que és elogiable que el president del tribunal vulgui accelerar la vista per separar-la de la campanya electoral.”
Espanya, un país seriós amb una justícia lliure
“El desenvolupament del judici, en plena crisi de govern i amb els activistes intentant alterar les coses, prova que Espanya és un país seriós, amb un estat ferm que garanteix el lliure poder judicial.”
