Política

Expectatives sota mínims en la segona cimera de Trump i Kim, avui a Hanoi

S’esperen poques passes cap a la desnuclearització de la península coreana

Els EUA i Corea del Nord podrien signar una treva oficial de la guerra de 1953

Després de Singapur, Vietnam. De nou un país del sud-est asiàtic serà la seu d’una trobada històrica: el segon cara a cara entre el president dels EUA, Donald Trump, i el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un. La seqüela de la cimera de fa gairebé un any arriba amb la mateixa pompositat que la primera, però amb expectatives baixíssimes sobre resultats reals, especialment en el tema que hauria de ser central: la desnuclearització de la península coreana.

Les expectatives són tan baixes que, per Trump, l’èxit ja és real perquè fa mesos que no hi ha proves balístiques. “No hi ha pressa. El que vull és que no hi hagi proves nuclears. Mentre no hi hagi proves, jo estic bé”, va dir Trump abans de volar a Hanoi.

En els vuit mesos que han passat des de la primera cimera, no hi ha hagut cap avenç cap a la desnuclearització de la península coreana, en part per la vaguetat de la declaració signada a Singapur, en part pel desacord en el significat real del procés.

Amb resultats tangibles impossibles d’assolir en aquesta cimera, com a mínim en aquesta fase del diàleg, només els queda intentar avançar en el significat de la tan desitjada desnuclearització “completa, verificable i irreversible”. No serà fàcil trobar aquesta “definició compartida”: els EUA volen que Kim destrueixi tots els caps nuclears que té i es desfaci del programa atòmic, mentre que Pyongyang vol incloure en el paquet l’armament nuclear dels veïns de Seül.

Relaxar sancions

Tot i que l’objectiu substancial queda fora de l’abast d’aquesta trobada, és possible que hi hagi anuncis importants que els dos líders puguin vendre com a grans èxits, reforçant la idea que les cimeres són més una projecció d’imatge mundial que un diàleg de resultats tangibles.

Diversos experts, analistes i informacions indiquen que demà es podria signar una treva o un tractat de pau que posi fi de forma oficial a la guerra entre els EUA i Corea del Nord, en armistici des del 1953.

Washington també buscarà convèncer Kim de mutar cap a un estat com Vietnam, que va deixar enrere el socialisme per obrir-se als mercats. És probable que hi hagi algun acord d’instal·lació d’oficines a les capitals, i els nord-coreans podrien comprometre’s a inhabilitar un dels centres d’investigació nuclear.

A canvi, esperen que els EUA relaxin les sancions contra Pyongyang. La gran incògnita és si Trump acceptarà el tracte per poder vendre un èxit –i creure’s més a prop del Nobel de la pau–, i fins a quin punt estarà disposat a cedir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

80 ANYS DEL 'D-DAY'

Un desembarcament que ressona avui

Caen (Normandia)
Toni Segarra
Cap de l’oposició d’Unitat per Argentona

“Hi ha temes encallats des de fa anys on vull fer de mediador”

Argentona
CRÒNICA

Comiats en la cruïlla republicana

ISRAEL

Violències en una nova marxa d’extremistes jueus en el Dia de Jerusalem

BARCELONA
política

ERC avisa Illa que és imprescindible un finançament singular si vol el seu suport

barcelona
política

Borràs denuncia una agressió en un míting a les Terres de l’Ebre

barcelona
política

L’Audiència descarta interès ideològic del jutge en el cas Volhov

barcelona
EUROPA

Primers actes en la vigília del 80è aniversari del Desembarcament de Normandia

BARCELONA
llengua

El TSJC imposa una assignatura més en castellà a una escola del Barcelonès

barcelona