Política

La ultradreta muta a Europa

Els guanys electorals de l’extrema dreta a Estònia, França i Itàlia fan témer el seu ressorgiment en les europees

Dividits però units en el debat migratori, els partits ultra apel·len a un electorat més jove, de classe mitjana i femení

La deriva ultra i xenòfoba al club euro­peu espanta els par­tits demòcra­tes i euro­peis­tes de cara a les elec­ci­ons euro­pees, tant pel seu res­sor­gi­ment com a bloc d’opo­sició a l’euro­cam­bra com per la into­xi­cació en el seu propi pro­grama polític. Inten­tant allu­nyar-se de la imatge de nazis que pesa sobre ells, els par­tits d’extrema dreta han mutat en els dar­rers anys a la recerca d’un nou elec­to­rat que els per­meti un rol més mains­tream en la política euro­pea.

Mal­grat les veus a Brus­sel·les que aler­ten d’un repunt en les pròximes elec­ci­ons a l’euro­cam­bra, l’inves­ti­ga­dor de la Uni­ver­si­tat de Zuric en popu­lis­mes i extre­mis­mes de dre­tes Hans-Georg Betz rebaixa les expec­ta­ti­ves i creu que es man­tin­dran en un inter­val entre el 10% i el 20% dels vots i no pro­nos­tica “un gran avenç”. “Fa qua­ranta anys que exis­tei­xen, amb puja­des i bai­xa­des”, diu el reco­ne­gut expert.

Per con­tra, la també inves­ti­ga­dora de la Uni­ver­si­tat de Rea­ding en naci­o­na­lis­mes extre­mis­tes Daphne Haliki­o­pou­lou afirma que “la tendència indica que obtin­dran bons resul­tats” el 26-M, però reco­neix que sovint es cau en l’error d’“inflar” aquest feno­men. En aquest sen­tit, Betz alerta que les enques­tes elec­to­rals poden “dis­tor­si­o­nar la imatge” real del suport que poden obte­nir, i posa com a exem­ple el cas de Vox. “Van obte­nir molts vots a Anda­lu­sia, però això no té res a veure amb la UE”, afirma.

Els bons resul­tats que es pro­nos­ti­quen per a par­tits com ara el Ras­sem­ble­ment Nati­o­nal de Marine Le Pen a França, la Lliga Nord a Itàlia i Llei i Justícia a Polònia no necessària­ment es poden tras­lla­dar a un bloc opo­si­tor extre­mista potent. Segons Haliki­o­pou­lou, l’extrema dreta és “una família diversa” en què no tots els mem­bres es por­ten bé entre si. Posa com a exem­ple que for­ma­ci­ons com la de Le Pen ten­dei­xen a des­vin­cu­lar-se dels més neo­na­zis com els grecs d’Alba Dau­rada. Addi­ci­o­nal­ment, Betz asse­nyala el fac­tor naci­o­na­lista en la difícil equació de les ali­an­ces. “Són naci­o­na­lis­tes, i una aliança sig­ni­fi­ca­ria un tipus de con­nexió inter­na­ci­o­nal”, diu.

Lema comú

Què els uneix? La immi­gració i l’aversió a l’islam. Per Haliki­o­pou­lou, tots enfo­quen les diver­ses pre­o­cu­pa­ci­ons dels euro­peus, com ara l’eco­no­mia, el sis­tema del benes­tar i el ter­ro­risme, a través de la qüestió de la immi­gració. Per exem­ple, uti­lit­zen l’argu­ment que cal limi­tar la immi­gració per donar més llocs de tre­ball als locals. Ara bé, Betz avisa que cada cop és menys una qüestió pura­ment econòmica i cada cop més “cul­tu­ral” i “d’iden­ti­tat” com a reacció a la glo­ba­lit­zació i al mul­ti­cul­tu­ra­lisme.

Aquest dis­curs va diri­git a un sec­tor de la soci­e­tat “inquiet i angoi­xat” per com aquests fenòmens poden can­viar el seu esta­tus econòmic i el seu model de vida. Fins ara, en aquest com­par­ti­ment hi havia majo­ritària­ment homes blancs de classe obrera indus­trial, però ha que­dat petit per a les seves ambi­ci­ons i estan eixam­plant la base. Ara també apel·len a un elec­tor de classe mit­jana amb edu­cació bàsica i gent més jove. Per Betz, és un “canvi impor­tant” que atre­guin més el vot femení per la “crei­xent importància de les dones en posi­ci­ons de lide­ratge” en aquests par­tits, com és el cas de Marine Le Pen i la danesa Pia Kja­ers­ga­ard. En aquest sen­tit, detecta en alguns cor­rents unes posi­ci­ons menys con­ser­va­do­res pel que fa als drets de les dones i el col·lec­tiu LGTBI com una estratègia per cap­tar votants més joves. Un cas que no és homo­geni i que no es dona als països de l’est ni a Espa­nya, per exem­ple.

Haliki­o­pou­lou també alerta que s’estan inten­tant dis­si­mu­lar les posi­ci­ons més xenòfobes per fer la seva nar­ra­tiva “més atrac­tiva”. “Un par­tit no pot obte­nir uns bons resul­tats si només apel·la a un grup par­ti­cu­lar de votants”, explica. Ara bé, Betz recorda que, si bé aquests par­tits diuen que repre­sen­ten “la gent nor­mal”, quan toca “defen­sar el que és real”, com l’estat del benes­tar i les con­di­ci­ons de vida, “no tenen res a dir”. Per exem­ple, asse­nyala el fet que la majo­ria d’aques­tes for­ma­ci­ons estan a favor de reta­lla­des d’impos­tos per als rics.

D’altra banda, Betz detecta que par­tits com el Front Nati­o­nal ara estan a favor de man­te­nir-se a la Unió Euro­pea per refor­mar-la en un sen­tit recen­tra­lit­za­dor. Un plan­te­ja­ment més “rea­lista” tenint en compte que per exem­ple a França la “gran majo­ria de la gent no vol mar­xar de la UE”. També ho atri­bu­eix al Bre­xit. “Qual­se­vol que hagi seguit el que està pas­sant al Regne Unit amb el Bre­xit no par­larà de mar­xar de la UE”, pun­tu­a­litza.

Perill per a Europa?

Una extrema dreta maqui­llada i reforçada a l’euro­cam­bra podria no ser el pit­jor dels pro­ble­mes per al pro­jecte euro­peu. Els dos experts detec­ten una deriva peri­llosa en el des­plaçament del cen­tre­dreta euro­peu més cap a l’extrem amb l’espe­rança de robar vots a aquest elec­to­rat, per exem­ple par­lant més sobre immi­gració, un fet que fins i tot passa més a l’esquerra. A més, Betz remarca les ali­an­ces amb la ultra­dreta que ja s’han produït en alguns estats com ara Finlàndia, Àustria, Itàlia i, a l’Estat espa­nyol, Anda­lu­sia. “El cordó sani­tari s’ha esfu­mat”, avisa.

LES FRASES

Fa quaranta anys que existeixen els populismes, amb pujades i baixades
Hans-Georg Betz
investigador de la Universitat de Zuric en populismes i extremismes de dretes
Tot indica que [el 26-M] obtindran bons resultats, però sovint aquest fenomen s’infla
Daphne Halikiopoulou
investigadora de la Universitat de Reading en nacionalismes extremistes


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia