Política

L’Estat reprèn la persecució als ajuntaments, ara pel rei

Porta al jutjat nou consistoris i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà

Tots van donar suport a la resolució del Parlament que reprovava la posició de Felip VI justificant la violència policial de l’1-O

L’objectiu és aconseguir que s’anul·lin els acords de ple

L’Estat porta als jut­jats nou ajun­ta­ments giro­nins i el Con­sell Comar­cal de l’Alt Empordà per haver apro­vat una moció de suport a la reso­lució del Par­la­ment que con­dem­nava la jus­ti­fi­cació que va fer el rei espa­nyol Felip VI de la violència poli­cial durant el referèndum de l’1 d’octu­bre. El govern espa­nyol ha inter­po­sat un con­tenciós admi­nis­tra­tiu con­tra els acords apro­vats pels con­sis­to­ris de Sant Gre­gori, Vila­ber­tran, Bol­vir, Llam­bi­lles, Sant Julià de Ramis, Riu­de­llots de la Selva, Tor­ro­e­lla de Montgrí, Maià de Mont­cal i Pont de Molins.

L’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, va asse­gu­rar ahir que no els faran “callar” ni tam­poc “obli­dar”. Puigtió recorda que la moció es va apro­var el mes de novem­bre de l’any pas­sat per “una­ni­mi­tat” per “estar al cos­tat de la Gene­ra­li­tat” i diu que ho tor­na­rien a fer avui mateix “si cal”. “Després del que es va viure a Sant Julià de Ramis, ani­rem a defen­sar-ho on cal­gui”, afirma.

Al seu torn, l’alcalde de Tor­ro­e­lla de Montgrí, Josep Maria Rufí (ERC), con­si­dera “inver­sem­blant” que l’Estat espa­nyol inter­posi con­ten­ci­o­sos admi­nis­tra­tius con­tra posi­ci­ons polítiques dels ajun­ta­ments cata­lans. I encara més per una moció política que, segons Rufí, “con­demna la posició del monarca espa­nyol en la seva inter­venció en el con­flicte català i la seva jus­ti­fi­cació de la violència exer­cida pels cos­sos poli­ci­als l’1 d’octu­bre del 2017. L’alcalde de Tor­ro­e­lla con­si­dera que la moció “referma el com­promís amb els valors repu­bli­cans i aposta per l’abo­lició d’una ins­ti­tució caduca i anti­de­mocràtica com la monar­quia”, tot afe­gint-hi que “en pri­mer lloc som demòcra­tes; en segon, repu­bli­cans, i en ter­cer, inde­pen­den­tis­tes. I ho con­ti­nu­a­rem sent”.

“No tenim res a ama­gar, el ple és sobirà i evi­dent­ment com­plim i assu­mim les deci­si­ons que s’apro­ven en el ple, si no ho féssim seria molt greu”, diu Josep Fuen­tes, l’alcalde de Pont de Molins. Fuen­tes està al cas que Pont de Molins és un dels muni­ci­pis giro­nins con­tra els quals hi ha un con­tenciós de l’Estat a punt d’arri­bar, però ahir al matí no havien rebut encara cap noti­fi­cació ofi­cial.

La pri­mera vegada

L’Ajun­ta­ment se n’ha assa­ben­tat a través dels mit­jans de comu­ni­cació i pel cas de Sant Julià de Ramis. És la pri­mera vegada que el poble estarà en el punt de mira de l’Estat per qüesti­ons rela­ci­o­na­des amb el procés català. Sobre el que pot sig­ni­fi­car aquest con­tenciós per al seu muni­cipi, l’alcalde de Pont de Molins té clar que només pot fer-los per­dre temps. “Jo tre­ba­llo 25 hores al dia per aquest Ajun­ta­ment, els alcal­des tenim feina; que facin el que vul­guin; que no tenen res més a fer?”, es pre­gunta l’alcalde.

A Riu­de­llots de la Selva (Selva) van donar suport de manera unànime –set regi­dors de CiU i qua­tre d’ERC– a la decla­ració del Par­la­ment en el ple del 5 de novem­bre del 2018. L’alcal­dessa, Mont­ser­rat Roura, troba “pre­o­cu­pant” que els hagin pre­sen­tat un con­tenciós per haver apro­vat un text en con­tra de la violència poli­cial. “Vam fer aquesta decla­ració de rebuig perquè vam veure el que va pas­sar l’1 d’octu­bre, i ens sem­blava lògic.” La moció apro­vada refer­mava “el com­promís amb els valors repu­bli­cans” i apos­tava per “l’abo­lició d’una ins­ti­tució caduca i anti­de­mocràtica com és la monar­quia”. Roura recorda que l’endemà de la jor­nada del referèndum va anar al poble veí d’Aigua­viva, on van ser vícti­mes de la violència del cos­sos poli­ci­als. L’alcal­dessa lamenta que el rei hagués dit el que va dir, en el seu dis­curs del 3 d’octu­bre.

Per la seva banda, a Maià de Mont­cal ahir al matí encara no en tenien conei­xe­ment ofi­cial perquè la noti­fi­cació no els havia arri­bat encara. Aquest muni­cipi de la Gar­rotxa està gover­nat en soli­tari pel PDe­CAT.

Tran­quil·litat

L’alcalde de Bol­vir, Bar­to­meu Baqué (Enda­vant Cer­da­nya) ha reac­ci­o­nat amb tran­quil·litat a l’anunci de la fis­ca­lia de Girona. “No ens hem inven­tat res, el ple va votar una pro­posta de les enti­tats muni­ci­pa­lis­tes”, ha indi­cat. Segons ell, la fis­ca­lia els està inves­ti­gant per molts altres temes sobi­ra­nis­tes que han estat motiu de debat i apro­vació en el ple. “Veure’m com acaba tot”, ha sen­ten­ciat, tot subrat­llant que no està gens pre­o­cu­pat.

LES FRASES

La moció aposta per l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com és la monarquia
Josep Maria Rufí
alcalde de torroella de montgrí
Sempre estarem al costat dels veïns afectats per les càrregues de la Guàrdia Civil
Marc Puigtió
alcalde de sant julià de ramis

Suport de la Bisbal a Lluís Sais

E.A

Unes 300 persones es van concentrar ahir al vespre davant de l’ajuntament de la Bisbal per mostrar el seu suport a l’alcalde, Lluís Sais, després que la fiscalia de Girona hagi presentat una querella contra ell pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació per haver donat suport municipal a la celebració del referèndum de l’1-O.

Representants dels diversos grups municipals van fer costat a Sais en els parlaments, a banda d’alguns alcaldes de la comarca, com ara Lluís Puig –Palamós– o Josep Sala –Forallac–. L’alcalde bisbalenc va agrair la presència dels assistents i, tot i insistir que té la consciència tranquil·la, va admetre que la notícia neguiteja la seva família, per bé que va tenir un record per als presos polítics en el judici i recordava que la seva situació és molt més dura que la d’ell. Sais va defensar que el programa d’ERC el 2015 preveia donar suport a les resolucions del Parlament, tot esgrimint que la desobediència seria haver-ho incomplert, i va argumentar que un 70% dels veïns van votar formacions independentistes el 21-D, sense comptar els vots a formacions favorables a la celebració d’un referèndum.

Dues-centes persones donen suport als 21 encausats a Girona

Òscar Pinilla

Cridats en el marc de la campanya 21 raons, unes 200 persones es van concentrar ahir al vespre a la plaça del Vi de Girona per mostrar el seu rebuig a la investigació oberta contra 21 persones encausades per les protestes durant l’1 d’octubre del 2018. Durant l’acte, es va llegir un manifest i es va fer una crida a la mobilització. “Estan en joc els drets i les llibertats de les persones”, va assegurar l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, que és un dels encausats. “Sens dubte, ho tornaríem a fer”, diu.

Denúncia col·lectiva

En declaracions als mitjans de comunicació, Carla Costa, portaveu de la Forja Gironès, i alhora una de les detingudes durant l’operació indiscriminada de la policia espanyola del 16 de gener passat, va recordar que “manifestar-se no és un delicte, és un dret”. “Aquest cop vam ser nosaltres, però demà pot ser qualsevol altre persona”, alerta Costa, que va fer una crida a “continuar al carrer”. Al seu torn, l’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, un altre dels investigats, va avançar que avui “la notícia serà que tirem endavant una denúncia col·lectiva per detenció il·legal per part de la policia espanyola”. “En els moments que estem vivint, d’estratègia de la por, repressiva, hem de ser més forts que mai, sortir al carrer amb determinació i cuidar-nos entre nosaltres molt i molt”, afirma Sabater. L’alcalde de Verges va agrair el suport que estan rebent tots els encausats.

Els actes de protesta continuen avui. També en el marc de la campanya 21 raons hi ha convocada una concentració a les 8:45 h als jutjats de Girona. La raó: el jutjat d’instrucció 4 de Girona ha citat a declarar 19 activistes investigats pel tall del TAV. Entre ells, els 16 detinguts per la policia espanyola per suposadament haver intervingut en els actes de protesta, entre els quals hi ha l’alcalde de Verges i el de Celrà, tots dos de la CUP. Els primers investigats que ja van ser citats a declarar fa uns dies es van acollir al seu dret a no declarar. “Hi anirem amb la cara ben alta; qui es va manifestar l’1 d’octubre ho va fer lliurement i pacíficament, i pel que fa als que no hi van anar, però igualment va ser detinguts per la policia, hi anirem per denunciar-ho”, sosté Ignasi Sabater.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia