Política

EL RADAR

Soci o “rival sistèmic”?

L’entrada d’Itàlia en la Nova Ruta de la Seda que promou la Xina fa augmentar els recels dins la Unió Europea

El Bre­xit, amb la seva última deriva par­la­mentària, ha eclip­sat una set­mana impor­tant també per a les rela­ci­ons entre Europa i la Xina. Itàlia s’ha con­ver­tit en el pri­mer país del G-7 –el grup de les set democràcies més indus­tri­a­lit­za­des del món– que es suma a la Belt and Road Ini­ti­a­tive (BRI) o Nova Ruta de la Seda, el gran espai econòmic euro­asiàtic dis­se­nyat el 2013 per Pequín per con­nec­tar-se a Occi­dent, Àfrica i l’Ori­ent Mitjà.

Ho va fer el cap de set­mana pas­sat, a Roma, amb la firma d’un memoràndum i d’una sèrie d’acords bila­te­rals amb el mateix pre­si­dent xinès, Xi Jin­ping. Segons el govern de Giu­seppe Conte, l’entrada en el mega­pro­jecte d’infra­es­truc­tu­res xinès i l’apli­cació dels acords impul­sa­ran el crei­xe­ment de l’eco­no­mia ita­li­ana, tècni­ca­ment en recessió. L’objec­tiu de la incor­po­ració al BRI el va resu­mir el vice­pri­mer minis­tre Luigi Di Maio: “Hi ha massa made in China a Itàlia i poc made in Italy a la Xina. L’acord vol inver­tir aquesta tendència.”

El gest uni­la­te­ral de Roma no ha agra­dat ni a Was­hing­ton ni a Brus­sel·les, rece­lo­sos de les inten­ci­ons de la Xina i de la seva estratègia de divi­dir la UE pac­tant per sepa­rat amb els estats mem­bres. Per als euro­peus, el BRI, més que impul­sar una coo­pe­ració econòmica mútua­ment bene­fi­ci­osa, actua com un ins­tru­ment de domi­nació en mans de la Xina per assen­tar-se com a potència glo­bal. Des­con­fien també que els pro­jec­tes d’obres i infra­es­truc­tu­res i els inter­can­vis que la ini­ci­a­tiva pretén impul­sar res­pec­tin les regles del mer­cat, i temen que les inver­si­ons de Pequín creïn una dependència finan­cera en els estats recep­tors. “La presència d’empre­ses i bancs xine­sos als països impli­cats en el pro­jecte –sovint amb el con­trol directe o indi­recte d’impor­tants infra­es­truc­tu­res estratègiques– bene­fi­ci­a­ria la posició econòmica i geo­política de la Xina, un dels objec­tius, encara que no ober­ta­ment decla­rat, del pre­si­dent Xi Jin­ping”, escriu Mario Angi­o­li­llo al diari Il Sole 24 Ore. A més d’Itàlia, hi ha dotze països euro­peus més, prin­ci­pal­ment de l’est, al BRI: Malta, Por­tu­gal, Bulgària, Croàcia, la República Txeca, Hon­gria, Grècia, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia i Eslovènia.

La por de la com­petència des­lle­ial ha por­tat la UE a endu­rir la seva doc­trina amb relació a la Xina. El teòric “soci estratègic” esdevé ara un “rival sistèmic que pro­mou models alter­na­tius de gover­nança”, un “com­pe­ti­dor econòmic a la recerca del lide­ratge tec­nològic” que imposa una relació dese­qui­li­brada. “Igual que la Xina pot par­ti­ci­par en els mer­cats públics a Europa, nosal­tres hauríem de poder fer el mateix a la Xina”, ha denun­ciat Jean-Claude Juncker.

Per fer visi­ble la uni­tat d’acció enfront del gegant asiàtic, Macron va con­vi­dar dimarts a París el cap de la Comissió Euro­pea i la can­ce­llera Merkel a afe­gir-se a la reunió amb Xi, que arri­bava amb la tinta encara fresca de l’acord fir­mat a Itàlia. Era “un gest d’uni­tat espe­rat i cru­cial”, es feli­ci­tava Le Monde, que, no obs­tant, lamen­tava que, la mateixa set­mana, la Comissió hagués renun­ciat a con­sen­suar una posició comuna sobre la polèmica par­ti­ci­pació de l’empresa tec­nològica Huawei en el des­ple­ga­ment de la futura xarxa del 5G a Europa. Una de freda i una altra de calenta en vigílies de la pròxima cimera UE-Xina, el 9 d’abril, a Brus­sel·les.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia