Política

la crònica

Una memòria que serà immortal

L’últim adeu a Neus Català va esdevenir un “funeral d’estat” amb la plana major del país
Cançons republicanes, la tricolor i flors evoquen l’antifeixista, de qui s’insten a seguir la lluita

Una minúscula placa Stolpersteine col·locada a terra tot just fa poc més d’un any, que recorda els supervivents dels camps nazis, és l’únic element que identifica la casa dels Guiamets on va viure, sempre que va poder, Neus Català i Pallejà, filla il·lustre i una de les icones de la resistència antifeixista, desapareguda dissabte als 103 anys. Aquests dies, això sí, no és l’únic element que la rememora en aquest paratge del Priorat situat a les portes d’on es va produir segurament la batalla més sagnant de la Guerra Civil, la de l’Ebre. Un parell de petits rams de flors a l’ampit de la finestra també homenatjaven ahir al matí l’activista, poques hores abans del seu enterrament al cementiri del poble. Un d’ells l’havia col·locat la Rosa Vendrell, una altra periodista i activista vinguda expressament des de Sant Pau d’Ordal. “La vaig conèixer el 1996 en una jornada feminista i vaig prometre que guardaria la seva memòria”, justifica. I tant ho va fer que ha pronunciat una pila de xerrades arreu de Catalunya per recordar-la, i fins i tot va impulsar que el 2015 es posés un retrat de Català a la sala de plens de l’ajuntament de Subirats, amb el suport unànime dels grups. Tot això ens ho explica al cafè Mestral, a pocs metres de la casa, on el mateix alcalde, Miquel Perelló, ens confirma poc després que el 8 de març passat encara va anar la Neus, des del geriàtric proper on estava internada, per celebrar el Dia de la Dona. Els últims dies la tranquil·litat en aquest poble de tot just uns 300 habitants s’ha vist un pèl alterada per forasters i periodistes, tal com afirma el Ramon del forn de pa situat al costat del monument erigit a Català el 2015. “El seu pare, un germà i el seu cunyat també van viure 100 anys, són gent molt forta”, indica.

Sens dubte ho havien de ser, i més la Neus, que ja de joveneta es va rebel·lar contra l’explotació de les dones en l’àmbit rural. D’aquí a la lluita pels valors republicans hi va anar un pas natural, com va ser després la militància comunista –que va conservar fins al final–, l’exili en acabar la Guerra Civil i, un cop a França, l’afiliació a la resistència contra els nazis, que li va valdre la detenció i deportació al camp de concentració de dones i nens de Ravensbrück, on es va estar més d’un any. Els horrors que hi va viure no hi ha gaires dones que els puguin explicar –de catalana només queda ara Conxita Granger, de 93 anys, si bé resideix al sud de França–, i per això ella es va prometre, quan va ser alliberada, ser els ulls de les víctimes mentre visqués. I ho va complir amb escreix, com ahir es va recordar en tots i cadascun dels parlaments del funeral d’estat que se li va dedicar al tanatori de Móra la Nova, ple amb centenars de persones com la Rosa Vendrell, però amb l’assistència també de tota la plana major del país. Un funeral on no va faltar la bandera tricolor cobrint el fèretre i nombroses cançons republicanes de fons, d’aquelles que tant li agradava cantar, des de l’Himne de Riego a l’Ay, Carmela, passant per La Santa Espina i acabant amb L’emigrant cantat amb gran emotivitat per la seva amiga Marina Rosell, també integrant de l’Amical de Ravensbrück.

“La Neus era un exemple de lluita que no s’acaba; el deute amb tu és immens, ens comprometem a preservar la teva memòria”, solemnitzava el president Quim Torra, que encapçalava una delegació amb mitja dotzena de consellers. També el president del Parlament, Roger Torrent, en destacava les facetes de republicana, antifeixista i feminista. “Representa la memòria històrica del país tants anys silenciada”, subratllava, mentre recordava que la lluita que va inspirar segueix sent avui necessària davant “els negres núvols de la intolerància i l’odi que tornen a sobrevolar Europa”. “Català era un referent; calen polítiques valentes i posar línies vermelles pels drets democràtics”, subratllava també, ja a la sortida, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va confirmar que a principi de maig li preparen un homenatge a la ciutat. El cupaire alcalde dels Guiamets, en canvi, celebrava que els valors pels quals va lluitar Català s’associïn ja per sempre al seu poble, i destacava especialment que hagi esdevingut “un referent femení de la Catalunya rural en un món abocat a l’urbanocentrisme”. “Bon viatge, lleganyosa”, s’acomiadava, en al·lusió al gentilici popular del poble.

Entre el públic, a més de la representació del subdelegat estatal a Tarragona, Joan Sabaté, hi havia també diversos diputats d’ERC, i alguns de JxCat, la CUP i fins i tot de Cs. “Avui hi havia gent de moltes ideologies, i aquest és el millor honor que se li pot fer”, destacava a la sortida el candidat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián, que va fer un parèntesi d’unes hores en la campanya electoral. També va parlar el seu flamant acompanyant a la llista, Joan Josep Nuet, presentat com a “amic personal” de la família, que va destacar la necessitat d’unir-se per lluitar contra el feixisme. Durant l’acte, muntat per la família, també van fer-me emotives glosses Anna Sallés, presidenta de l’Amical de Ravensbrück, la biògrafa Elisenda Berenguer, i la filla, Margarita Català, vinguda des de França, que es va emocionar. “La seva actitud era un exemple per donar-nos una idea del que és resistència –destacava–; sempre deia que no canviaria la seva vida per una altra.” Només l’amoïnava una cosa, a la Neus, que ahir quedava recollit fins i tot en la seva esquela: “L’única mort que em preocupa és la de la memòria”, solia dir. Veient la conjura unànime d’ahir per recollir-ne el testimoni, pot descansar tranquil·la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragó avisa que sense el seu Pirineu no hi haurà Jocs

Barcelona

Martín Villa renuncia a la medalla de Barcelona

madrid
MIQUEL SÀMPER I RODRÍGUEZ
ADVOCAT I EXCONSELLER D'INTERIOR

“El major Trapero mai em va intentar manar”

TERRASSA

Diplomàcia de contenció

París

Un desplegament per fer pressió

MOSCOU
Quines sancions es podrien imposar?

Quines sancions es podrien imposar?

washington
Girona

Ple per formalitzar la renúncia del regidor Montoya

Ferran Palau celebra els 10 anys de trajectòria en solitari debutant al Palau de la Música

Barcelona

La Junta Electoral ja ha tramitat la credencial de la substituta de Juvillà

Barcelona