Rufián: “El front PSOE-Cs, si pot, aplicarà el 155”

“Estic con­vençut que em jut­gen per les meves idees, no pels meus fets. Votar no és un delicte i, en canvi, impe­dir-ho per la força sí.” Aques­tes fra­ses, expres­sa­des per Oriol Jun­que­ras al Suprem, van ser pro­jec­ta­des ahir a l’acte de final de cam­pa­nya d’ERC a les comar­ques giro­ni­nes, on la seva visu­a­lit­zació va arren­car el pri­mer gran aplau­di­ment dels assis­tents. Des del cen­tre cul­tu­ral La Mercè de la capi­tal giro­nina, el número 2 dels repu­bli­cans en la can­di­da­tura al Congrés per Bar­ce­lona, Gabriel Rufián, va recor­dar que el 28-A “és una cita amb la història”: “Ens juguem mol­tes coses. Hem d’omplir les urnes de veri­tats i, des de l’ajun­ta­ment més petit del país fins a la ins­ti­tució més gran, hem de plan­tar cara a la sal­vat­jada que hi hagi nou demòcra­tes a la presó per un referèndum.”

“Ens enfron­tem a dos fronts, a una dico­to­mia”, va subrat­llar Rufián. “Un és el del PP, Ciu­ta­dans i Vox. És un front irreal, que no suma. En canvi, n’hi ha un altre que pot ser real, que és el del PSOE i Ciu­ta­dans, que és tan nociu o més que el pri­mer.” Hi va afe­gir que la unió “PSOE-Cs és la del fei­xisme cool i que, si pot, aquest front apli­carà el 155”: “Si el repu­bli­ca­nisme català és fort, això no pas­sarà. ERC és l’únic obs­ta­cle.” D’altra banda, va llançar dos mis­sat­ges. Un “a la direcció del PSOE i al mal ano­me­nat PSC”: “Dor­miu bé i teniu la consciència tran­quil·la després de no moure ni un dit per l’alli­be­ra­ment dels nos­tres com­panys a la presó? Si teniu moral, la res­posta és que no.” I, tot seguit, Rufián va adreçar el segon mis­satge “a la bona gent”: “Ens diri­gim al soci­a­lisme cata­la­nisme que queda i que vota el PSC, que havia tin­gut unes sigles glo­ri­o­ses. Els que encara pen­sen a donar suport als soci­a­lis­tes, els dic que, si com­par­tei­xen els valors de la democràcia, de la justícia social i de l’anti­fei­xisme, és que són dels nos­tres!”

Durant l’acte, la can­di­data d’ERC al Congrés per Girona, Montse Bassa, va expli­car que va deci­dir encapçalar la llista per la seva ger­mana Dolors i per la resta de pre­sos polítics i exi­li­ats, per l’acti­visme de la gent i per totes aque­lles per­so­nes que l’han acom­pa­nyada “hores, hores i hores” a la presó del Puig de les Bas­ses: “Vaig con­ver­tir la ràbia que sen­tia en ener­gia posi­tiva. Em vaig ado­nar que les llàgri­mes no els trau­rien de la presó, que no volem anar de vic­ti­misme. Hem de llui­tar con­tra la repressió espa­nyola i tre­ba­llar per la inde­pendència de Cata­lu­nya. La meva ger­mana em va reque­rir durant la cam­pa­nya que no perdés ni una hora a anar-la a veure, sinó que tre­ballés per tal de sor­tir a gua­nyar, a gua­nyar i a gua­nyar.”