La fragmentació que pot revalidar Pellicer a Reus

Amb dotze llis­tes, cinc de les quals sense repre­sen­tació muni­ci­pal, la major frag­men­tació dels últims anys en el vot en unes elec­ci­ons locals a Reus pot bene­fi­ciar el 26 de maig un Car­les Pelli­cer que, amb la marca de Junts per Reus i fit­xat­ges trans­ver­sals, vol reva­li­dar l’alcal­dia per ter­cer cop i afron­tar un man­dat més esta­ble i plàcid que el que ha tin­gut per l’esclat del cas Innova i la judi­ci­a­lit­zació en l’àmbit local del referèndum de l’1-O. Però, com va demos­trar el resul­tat del 2015, no serà fàcil perquè el govern de Pelli­cer ha hagut de ballar en un con­sis­tori amb set grups amb for­ces molt repar­ti­des i podria haver-ho de tor­nar a fer.

Quan Pelli­cer va asso­lir la victòria per a CiU el 2011 ja es va bene­fi­ciar com a força més votada de la dis­persió del vot entre onze llis­tes, sis de les quals van que­dar fora del con­sis­tori, i no només can­di­da­tu­res bolet, sinó llis­tes que habi­tu­al­ment hi tenien repre­sen­tació, com ara ERC, ICV o el feno­men con­tes­ta­tari del CORI –aquell any aques­tes mar­ques que­da­ven fora de l’Ajun­ta­ment al cos­tat de la ultra­dre­tana Pla­ta­forma per Cata­lu­nya, tot i que havien superat totes els 1.500 vots i, en alguns casos, els 1.800. Pelli­cer arri­bava com el pri­mer alcalde con­ver­gent de Reus després de l’ensor­rada de l’hegemònic PSC, que va per­dre al vol­tant de 4.000 vots en aquell final de cicle. La frag­men­tació del vot també pot jugar aquest cop una mala pas­sada a can­di­da­tu­res supo­sa­da­ment con­so­li­da­des, com per exem­ple Ciu­ta­dans, que ha tin­gut una crisi interna amb impli­ca­ci­ons al si del par­tit que la direcció d’Albert Rivera ha tallat d’arrel expul­sant els seus regi­dors.

El grup reu­senc de Ciu­ta­dans va rebre el març pas­sat uns cor­reus de What­sapp que aju­da­rien a pro­var que el dipu­tat cam­bri­lenc del par­tit, Car­los Sánchez, va esta­far la Segu­re­tat Social en acon­se­guir una baixa labo­ral per mitjà d’un engany al seu metge de capçalera, una baixa que li va per­me­tre apar­tar-se de la seva feina de poli­cia muni­ci­pal a Cam­brils per dedi­car-se a la cam­pa­nya elec­to­ral cata­lana del 2015. Qui havia de tor­nar a ser el cap de llista de Reus, Juan Car­los Sánchez, va avi­sar de la infor­mació el dipu­tat Car­los Car­ri­zosa pel risc que hi hagués un escàndol públic que pogués afec­tar el par­tit. Lluny de pren­dre mesu­res con­tra el pre­sumpte defrau­da­dor, el par­tit ha optat per expul­sar el cap de llista de Reus i els seus com­panys regi­dors. A més de la inves­ti­gació oberta per la fis­ca­lia, Juan Car­los Sánchez i els seus com­panys Pepa Labra­dor i Gui­llermo Figue­ras es pre­sen­ta­ran ara sota la nova marca dCIDE, que ja va impul­sar l’exdi­pu­tat taronja, Anto­nio Robles. I ho faran con­tra la llista de Ciu­ta­dans que encapçala l’advo­cada Débora García.

Ciu­ta­dans es va con­ver­tir fa qua­tre anys en el ter­cer grup muni­ci­pal en vots i va empa­tar a 4 regi­dors amb el PSC. Amb el risc que Sánchez, Labra­dor i Figue­ras ren­di­bi­lit­zin millor la seva experiència muni­ci­pal, aquest con­tra­temps li arriba, a Ciu­ta­dans, en un moment en què el seu elec­to­rat ha retro­ce­dit en les gene­rals del 28-A. La divisió de la base elec­to­ral dels taron­ges pot bene­fi­ciar un PSC que en les elec­ci­ons al Congrés va recu­pe­rar més de 4.000 vots.

La incògnita és si el PP es bene­fi­ciarà de la crisi local de Cs, el par­tit que li va pren­dre milers de vots i l’hege­mo­nia de la dreta espa­nyo­lista a Reus, o si serà el més per­ju­di­cat de la divisió espa­nyo­lista tenint en compte que, aquest cop, també l’ultra­dretà Vox es pre­senta a Reus –PxC va treure 1.800 vots en el seu dia.

ERC també aspira a apro­fi­tar el vent a favor de la seva pri­mera victòria a la ciu­tat en unes elec­ci­ons espa­nyo­les. Però el vot inde­pen­den­tista també està divi­dit amb JxReus, de l’alcalde; la llista de Primàries Reus, i una CUP a la qual la ciu­ta­da­nia va pre­miar amb sis regi­dors i va situar com a segona força política el 2015 per la seva denúncia reei­xida de la pre­sumpta cor­rupció al hòlding muni­ci­pal Innova, un afer que va afec­tar els resul­tats del PSC però també de CiU.

Pelli­cer ha tin­gut un man­dat difícil per la manca d’una majo­ria esta­ble i per la inves­ti­gació judi­cial con­tra els res­pon­sa­bles muni­ci­pals que van donar suport a l’1-O i caldrà veure si ren­di­bi­lit­zarà entre l’inde­pen­den­tisme la decisió d’ins­tar els poli­cies que van car­re­gar con­tra els votants a aban­do­nar la ciu­tat. També caldrà veure si l’expec­ta­tiva de “diàleg” entre el govern espa­nyol de Pedro Sánchez, ERC i JxCat que ha estat reforçada a les urnes també obre la pos­si­bi­li­tat a una majo­ria dife­rent i més esta­ble a Reus, una majo­ria fins ara impos­si­ble amb el PSC, però a la qual no tan­quen la porta ni soci­a­lis­tes ni Junts per Reus.

El traspàs a la Gene­ra­li­tat de l’hos­pi­tal de Sant Joan per una situ­ació finan­cera greu ha estat el cavall de bata­lla entre els grups muni­ci­pals, junt amb els ser­veis d’aigua i brossa, però també els socis d’ERC i Ara Reus del govern en mino­ria de Pelli­cer s’han tirat els plats pel cap. I l’afer hos­pi­ta­lari, que ha ges­ti­o­nat l’alcal­da­ble repu­bli­cana, Noemí Llau­radó, des de la capi­tal del Baix Camp i el seu par­tit des de la con­se­lle­ria de Salut, té una segona part per començar el nou man­dat amb la cre­ació d’un òrgan muni­ci­pal de gestió a l’horitzó. En Comú Podem i Entre Veïns són les dues llis­tes que com­ple­ten el tren­ca­clos­ques elec­to­ral.