“Ser crític és compatible amb ser lleial”

Ha canviat alguna cosa? Respecte a la valoració que jo vaig fer, que faig dels fets d’octubre del 2017, no. El president Puigdemont em va demanar que m’incorporés a aquesta llista. Jo ja m’havia incorporat al Consell per la República i, per tant, crec que ser crític és perfectament compatible amb ser lleial i estar contribuint al combat que ens uneix a tots. No és que jo hagi sigut més crítica, potser he estat més explícita en fer l’anàlisi en públic de com jo veia el que havia passat i com havíem fet front a les conseqüències del referèndum. Hi ha molta gent que comparteix la meva visió, potser no tothom l’ha fet prou explícita... Encara hem de sentir més valoracions, tot i que potser a hores d’ara això ja està en mans dels historiadors.

No, no, tampoc en veig cap. Per començar, tancar una llista és una presa de posició política, evidentment, però vaja, no soc candidata... Coses molt estranyes haurien de passar perquè jo fos una candidata rellevant a l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, jo soc candidata a les eleccions europees, que és l’espai en què penso que si els electors de Catalunya ens fan molta confiança és possible que pugui desenvolupar una feina com a membre del Parlament Europeu. La meva expressió de suport a la candidatura de Graupera a l’Ajuntament de Barcelona és simplement una expressió del meu suport polític a un moviment que està sorgint a Catalunya que té les meves simpaties i que espero que a la llarga contribueixi de manera positiva a la reconstrucció dels espais polítics de l’independentisme.

Jo crec que amb el Consell de la República hem fet uns quants passos, però ens en queden molts més. Confiem que després d’aquesta fase de dues jornades electorals molt seguides que condicionen extraordinàriament tota la vida política puguem entrar en una fase de reforçament, tant organitzatiu com d’estratègia del Consell de la República i que pugui efectivament exercir el paper de lideratge de l’estratègia conjunta de l’independentisme que li correspondria.

Tots els observadors internacionals que han anat al judici, i jo he parlat amb uns quants, tornen esfereïts. Des de dins de Catalunya, des de la nostra experiència històrica, el que estem veient al Tribunal Suprem és esfereïdor, però estem bastant vacunats davant aquesta mena de comportaments i escenes. Necessitem constantment els referents dels demòcrates del món que es miren això amb objectivitat. Tothom que hi ha anat unes hores torna posant-se les mans al cap pel que està passant i per com és que això s’està tolerant. És un espectacle directament de l’Espanya més negra.

Jo crec que farà veure que no s’apunta a la repressió, però en la mesura que està tolerant el que està passant al Tribunal Suprem i que fa veure que això no va amb ell, avala la repressió. O sigui, anar tirant com si el judici no fos cosa seva, amb la idea que a Espanya hi ha una justícia independent quan a Espanya hi ha un Suprem actuant de forma política. Això no té res a veure amb la independència de la justícia. No actuar políticament davant d’això i despistar és igual d’irresponsable. La meva previsió és que intentarà no mullar-se ni amb uns ni amb altres.