Política

PILAR DÍAZ

ALCALDESSA D’ESPLUGUES (PSC)

“Cal pensar en el 2025, però també en el dia a dia”

“La gent valora viure tranquil·la, que l’entorn estigui net, que hi hagi seguretat”

“Volem aconseguir que la localitat, a banda de ser moderna i europea, sigui una ciutat digital inclusiva, a l’abast de tothom”

A l’àrea residencial estratègica Montesa hi haurà més de mil habitatges protegits, molts de lloguer
El pla Smart City inclou l’Ateneu de Fabricació, un espai amb les principals innovacions en tecnologia a l’abast de tothom
Esplugues és un dels cinc municipis catalans on s’acaba de posar en marxa i de forma experimental el Pla Educatiu d’Entorn 0-20

Esplugues de Llobregat (46.000 habitants) té frontera amb Barcelona, l’Hospitalet, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i, per la banda nord, toca amb Collserola. És a quatre passes (millor dit, a quatre parades de tramvia) de la UPC i del camp del Barça, i tot que hi ha passen vies ràpides com l’N-340, la B-23, la B-20, la localitat, amb molta indústria 4.0, manté un nucli molt compacte i aquell aire de poble on la gent es coneix. Fa poc es va inaugurar el centre comercial Finestrelles, de 40.000 m², projectat fa decennis. Els socialistes hi manen des del 1979 i ara, en les últimes eleccions municipals, l’alcaldessa Pilar Díaz ha aconseguit la majoria absoluta. En les anteriors, sense majoria absoluta, el PSC va pactar el govern amb CiU (ara PDeCAT), un pacte que “va funcionar molt bé” i es va acabar trencant “per discrepàncies internes dels nacionalistes”, segons vol aclarir Pilar Díaz, i no per l’aplicació del 155 o per l’1 d’octubre.

El PSC acaba d’aconseguir la majoria absoluta. Com ho valora?
Feia vuit anys que no teníem majoria absoluta; el 2011 la vam perdre per 100 vots, i en aquests vuit anys el que valoro de positiu és que hem après a governar sense aquesta majoria, entenent-nos amb els altres, esforçant-nos a dialogar sempre des del respecte. De fet, crec que va ser més complicada la legislatura del 2011 al 2015 (amb la crisi econòmica i una explosió de forces polítiques que van posar fi al bipartidisme...), que la del 2015 al 2019. En aquestes últimes eleccions, el PSC ha recuperat la confiança de la gent, que sens dubte ha valorat la manera de fer i les propostes de futur. Però també és veritat que ha influït el context polític general. Altres vegades hem atribuït la pèrdua d’algun regidor no ja a nosaltres sinó al moment difícil que estava passant el socialisme a Catalunya i a Espanya. Això ara ha canviat. No radicalment, no estem com en els millors moments, però els socialistes s’estan recuperant, i això ens ha beneficiat.
En l’anterior legislatura al consistori hi havia vuit partits. Ara n’han quedat cinc.
Per una banda, a Esplugues hi ha hagut formacions que han tingut molts problemes interns i ho han acabat pagant a les urnes; de l’altra, i com a tot Catalunya, el context i la tendència d’algunes formacions s’ha vist reflectida. Al final el que la gent vol és que servim la ciutadania i fem coses: a més de tenir una estratègia de ciutat a llarg termini, has d’estar pendent de les coses que afecten el dia a dia, la seguretat i la neteja, per exemple. Hem passat de vuit a cinc formacions perquè algunes no estaven en el seu millor moment i perquè d’altres han comès errors d’aquells que són de manual de primer de ciències polítiques, allò que no has de fer mai.
Esplugues sempre ha estat socialista, però al Parlament va guanyar Cs. Li feia por aquesta formació?
Aquí va passar com a tot arreu, com a la comarca... però no, no em feien por, perquè ja se sap que segons quines siguin les eleccions la gent vota una cosa o una altra. Fins i tot el mateix dia la gent vota diferent. Fixeu-vos-hi: el 26 de maig en les europees, aquí, a Esplugues, els socialistes vam guanyar amb 7.200 vots i en les municipals en vam obtenir 9.500. Hi havia molta gent, i ho faig constar perquè em va cridar molt l’atenció, que en les europees va votar en Puigdemont i en les locals, el PSC. I dius: com és possible? Doncs sí, és possible! Hi ha gent que no és socialista però que als ajuntaments ens vota perquè ho hem fet bé. És així.
Quines són les prioritats a Esplugues?
Nosaltres volem continuar amb l’excel·lència. La gent ens valorar una sèrie de coses, com la tranquil·litat, les zones verdes (complim, al marge de Collserola, la recomanació de l’OMS, 10 m² de zona verda per cada 1.000 habitants), la seguretat, que estem a 28 punts per sota de l’índex de criminalitat de tot Catalunya. A Esplugues tenim grans infraestructures i estem a tocar de l’aeroport i de Barcelona però encara s’hi respira ambient de poble i hi ha molta cohesió social, i això és el que volem mantenir. Puc dir que fins i tot amb el conflicte que hem viscut a Catalunya han sigut molt puntuals els dies més crispats. Cal dir que des de l’Ajuntament, els 21 regidors i regidores de les vuit formacions que érem, des de la CUP fins al PP, hem sabut tractar-nos com a persones. Pensem diferent, a vegades radicalment diferent, però ens hem sabut escoltar, i això és molt important. Pel que fa a coses concretes: durant el mandat passat vam estar dissenyant el pla estratègic Esplugues 2025, amb què es vol aconseguir que la ciutat, a banda de ser moderna i europea, sigui una ciutat digital inclusiva, que ningú en quedi exclòs. I ara, aquest govern acabat d’escollir serà el que haurà de desenvolupar les principals accions del pla.
Què vol dir una ciutat digital inclusiva?
Hem de fer una ciutat digital que ningú se’n pugui perdre els beneficis; uns perquè saben dissenyar la tecnologia i els altres perquè la utilitzen. El 2018 vam presentar el pla Smart City (per impulsar un model de ciutat sostenible basat en l’ús de les noves tecnologies) que inclou l’Ateneu de Fabricació, un projecte disruptiu. Això és un equipament, un espai, –ja tenim on s’ubicarà i tot, perquè ho vam decidir després d’un procés participatiu– amb tecnologia on la gent que no la pot tenir a casa o no pot accedir-hi, pugui fer-ho. Ja vam estrenar el Fòrum Tecnològic al carrer el setembre de l’any passat, que volem consolidar, perquè la gent vegi, toqui, conegui les noves tecnologies, els drons, les impressores 3D... A l’Ateneu de Fabricació tot això hi serà i s’hi faran tallers, hi haurà monitoratges, tindrem tecnologia capdavantera per a l’ús de ciutadans i entitats, escoles...
Parlava de les escoles...
I aquí haig de dir que el nostre municipi és un dels cinc de tot Catalunya on s’acaba de posar en marxa, i de forma experimental, el Pla Educatiu d’Entorn 0-20, un projecte d’educació comunitari per als alumnes des dels 0 i fins als 20 anys. El concepte és el de ciutat educadora: educa l’escola, però no només l’escola, perquè també educa l’esplai, el carrer, les entitats, les associacions, les famílies... En aquesta filosofia nosaltres tenim unes activitats que les inclourem en aquest Pla Educatiu d’Entorn; algunes de les quals ja fèiem, per exemple: treballem amb la Fundació Catalana per a la Recerca en diversos projectes, un dels quals és despertar la vocació científica de nens i nenes de quart i cinquè de primària. Una altra cosa que fem, un programa d’activitats educatives complementàries, el PAEC, en què oferim tallers i activitats a les escoles en diferents àmbits, des de ciutat sostenible fins a temes de violència masclista, relacionats amb l’esport, la cultura, etc. Hem tingut sort, però crec que en part la Generalitat ens han escollit per a aquest pla perquè nosaltres som un districte únic en què la relació entre els centres i la comunitat educativa és excepcional. Tenim vuit escoles públiques de primària, tres més un (la Blume) instituts públics i una sèrie d’escoles concertades amb molt de compromís amb el municipi i la resta de centres; tant que, per exemple, l’institut Joanot Martorell i l’escola Garbí fan activitats i tallers conjunts, una cosa que no s’acostuma a veure gaire. Per la nostra part, nosaltres cada any tenim una partida de diners, que no és petita, i donem una subvenció als centres, a cada centre se li subvenciona un projecte o activitat que ens hagi proposat.
No fa ni un any vau inaugurar el centre comercial Finestrelles. Tota aquella zona s’ha de reurbanitzar?
Tot això forma part del projecte Porta Barcelona, que té dos àmbits: l’àmbit de Finestrelles, que no és el centre comercial sinó un barri que es diu així, i l’àmbit de Can Oliveres, on es faran 132 habitatges socials. Tornant al centre comercial, cal dir que per poder-lo obrir –la llicència del qual la va atorgar la Generalitat el 2004– s’ha adequat l’entorn i urbanitzat una sèrie d’espais. Al darrere s’hi ha fet un nou parc, i nosaltres ara, entre altres coses, estem acabant la segona arribada a Barcelona amb un camí ciclable, per a bicis i vianants, i un correcan, a tocar del complex Hospitalet Nord.
Vostè creu que, com s’ha fet amb el transport o el medi ambient, cal una política metropolitana d’habitatge?
Per descomptat, d’això no hi ha cap mena de dubte. Ara bé, la competència no és municipal... perquè sempre ens miren, però els qui han de treballar són els poders públics i les administracions que tenen opció de fer-ho. Dit això, cal explicar que nosaltres quasi no tenim espai per créixer; Esplugues té pràcticament la mateixa població que als anys vuitanta perquè no podem créixer, però tot i això hem fet una sèrie de coses i en continuarem fent: en aquest mandat sí que veurem una cosa en la qual vam treballar en el passat: l’àrea Montesa.
Què s’hi preveu?
A l’àrea residencial estratègica Montesa hi haurà una part residencial, una altra d’equipaments, una altra d’oficines i una reserva molt important d’habitatge protegit, protegit pel consorci promotor, que està format per l’Ajuntament i la Generalitat. Estem parlant de més de mil habitatges de protecció oficial, i d’aquests, una part importantíssima serà de lloguer. Amb això esperem donar resposta a les necessitats que tenim. També, com deia, cal comptar que a Can Oliveres, on hi ha el centre comercial, hi ha previst desenvolupar en aquest mandat 132 habitatges de protecció oficial a preu assequible.
Aquí, al costat de l’ajuntament, teniu un ‘bicibox’?
Sí, a l’àrea metropolitana n’hi ha uns quants, ho hem treballat conjuntament amb l’àrea de Mobilitat. Fora de Barcelona era difícil implantar el Bicing i vam optar per intentar tenir un espai perquè la gent utilitzés la bicicleta amb més facilitat. El bicibox és un espai on pots guardar la bicicleta... i ara ja treballem amb el projecte E-bicibox, un servei per anar amb bicicletes elèctriques. No és una cosa exclusiva d’Esplugues, i la bona notícia és que altres municipis s’hi han sumat i el contínuum urbà també el tindrem per aquest tipus de servei.
Molts dels municipis de què parla formen part d’aquest anomenat cinturó roig, que ha sortit enfortit.
Aquesta recuperació, fins i tot de majories absolutes, s’ha donat en una zona que tenim una manera de fer. En tots aquests municipis fa 40 anys que governem! Després de tants anys, guanyar amb majoria absoluta... vol dir que el nostre treball la gent l’ha valorat.

Enginyera i doctora en ‘telecos’

Pilar Díaz Romero (Barcelona, 1967) és l’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat des del 2006, quan, a mig mandat, va substituir Lorenzo Palacín. Va ser la primera alcaldessa de la localitat i ho continuarà sent els propers quatre anys, ja que aquest cop ha aconseguit la majoria absoluta. Casada i amb dos fills, a banda de ser una política que no para ni un minut, és, com reconeix, una “apassionada de la tecnologia”, cosa que es nota perquè a Esplugues hi ha organitzat coses com el Fòrum Tecnològic al carrer i hi ha projectat, entre d’altres, el pla Smart City, a banda d’impulsar que als polígons de la ciutat s’hi desenvolupi, sobretot, la indústria 4.0. Enginyera superior de telecomunicacions, doctora enginyera en telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (1994) i professora titular d’universitat. La seva tesi va ser distingida amb el premi Ericsson a la millor tesi doctoral en comunicacions mòbils. Va ser diputada al Parlament de Catalunya en les eleccions al Parlament del 1999 i el 2003, i des de 2011 també és diputada de la Diputació de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona