El renovat govern de Johnson ja es mou cap al ‘Brexit’

Boris John­son no vol per­dre temps. Dime­cres a la nit, el mateix dia que va entrar a Dow­ning Street, ja va nome­nar el seu gabi­net i ahir al matí es van reu­nir per pri­mer cop. “És un moment cru­cial per a la història del nos­tre país”, va dir als seus minis­tres al començament de la reunió, en presència de les càmeres. Es tracta d’un gabi­net euro­escèptic, mul­ti­cul­tu­ral i molt con­ser­va­dor. Només hi ha dos super­vi­vents euro­peis­tes, Nicky Mor­gan i Amber Rudd, molt cri­ti­ca­des per haver-se ofert a John­son. La resta d’euro­peis­tes o bé han dimi­tit o bé han estat apar­tats. Com va dir ahir Iain Dun­can Smith, cap de cam­pa­nya de John­son, al Par­la­ment, “no hi ha temps a per­dre”.

S’han produït ascen­sos impor­tants. El més remar­ca­ble és el de Sajid Javid, de titu­lar de l’Inte­rior amb May a minis­tre de Finan­ces. Step­hen Bar­clay es manté com a minis­tre del Bre­xit i cap nego­ci­a­dor amb Brus­sel·les. Bar­clay se sen­tirà més còmode a l’exe­cu­tiu de John­son perquè ell també és par­ti­dari de pre­pa­rar-se per a un Bre­xit sense acord.

Recu­pera Domi­nic Raab com a minis­tre d’Afers Estran­gers després que dimitís com a res­pon­sa­ble del Bre­xit de May jun­ta­ment amb John­son el 2018. També recu­pera la seva vella ali­ada Priti Patel, obli­gada a dimi­tir el 2017 com a minis­tra de Desen­vo­lu­pa­ment Inter­na­ci­o­nal per haver-se reu­nit en secret amb alts càrrecs isra­e­li­ans.

Des­taca també la presència en el gabi­net de l’exsoci de la cam­pa­nya del Bre­xit de John­son Mic­hael Gove. Exer­cirà com a cap de gabi­net i serà l’encar­re­gat de pre­pa­rar al país per a un Bre­xit sense acord. Gove és famós per haver traït John­son a l’últim minut quan ana­ven a pre­sen­tar-se ple­gats a les primàries del 2016.

Jacob Rees-Mogg, el líder ultra­con­ser­va­dor de la facció bre­xi­ter tory, serà el pre­si­dent del grup par­la­men­tari a la Cam­bra dels Comuns. Alok Sharma, home de con­fiança de John­son, minis­tre de Desen­vo­lu­pa­ment Inter­na­ci­o­nal. Jo John­son, germà de Boris, euro­pe­ista, serà secre­tari d’estat d’Ener­gia i Nego­cis. Tots ells assis­ti­ran a les reu­ni­ons de gabi­net.

A última hora del matí, John­son va pro­nun­ciar el seu pri­mer dis­curs a la ban­cada dels Comuns flan­que­jat per Javid, Raab i Rees-Mogg. John­son va mos­trar el seu estil agres­siu, directe i apas­si­o­nat, fent enfa­dar tots els par­tits de l’opo­sició i va lliu­rar el pri­mer duel amb Jeremy Corbyn, el líder de l’opo­sició labo­rista. Aquest va poder com­pro­var que John­son és més agres­siu que May. Corbyn va fer un estrany gir i li va dema­nar una nova con­sulta euro­pea en la qual ni ell mateix creu. John­son el va desa­cre­di­tar, qua­li­fi­cant-lo d’euro­escèptic, i va dir que els referèndums són “pro­fun­da­ment divi­sius i tòxics” i que si en per­me­tia un altre els esco­ce­sos vol­drien el seu. “Una altra con­sulta seria catastròfica per a la nos­tra unió”, va asse­gu­rar.

Res­po­nia així a la carta que li va enviar ahir la minis­tra prin­ci­pal esco­cesa, Nicola Stur­geon, en què li dema­nava que els auto­ritzés a con­vo­car una nova con­sulta inde­pen­den­tista. Stur­geon vol acce­le­rar el nou referèndum. “El dret dels esco­ce­sos de deter­mi­nar el seu propi futur és un prin­cipi democràtic bàsic que ha de ser res­pec­tat”, li va recor­dar Stur­geon. John­son no cedirà. Per tant, l’única manera de cele­brar-lo seria sense el con­sen­ti­ment de Lon­dres.

Amb parau­les gran­di­loqüents, John­son també va garan­tir els drets dels 3,2 mili­ons de ciu­ta­dans euro­peus que resi­dei­xen al país. En un pri­mer moment, s’havia par­lat de pro­mul­gar una llei que cer­ti­fiqués els seus drets, però més tard el seu por­ta­veu va mati­sar que n’hi havia prou amb l’apli­cació per dema­nar l’esta­tus de resi­dent que va posar en marxa May. O sigui, que no hi ha cap canvi. El Par­la­ment va tan­car ahir fins al setem­bre.