Política

Mobilització massiva

L’independentisme destaca que la manifestació continua sent la més gran a Europa i el PSC en reconeix l’èxit

L’ANC diu que no exigeix cap ruptura imminent, sinó planificar l’estratègia i corregir els dèficits del 27-O

La majo­ria de mit­jans reco­nei­xen la capa­ci­tat de con­vo­catòria de la mani­fes­tació de la Diada, però des­ta­quen als titu­lars que hi va haver menys gent que en edi­ci­ons ante­ri­ors. Pels líders inde­pen­den­tis­tes, la mobi­lit­zació ha estat un èxit –un resul­tat que també reco­neix la por­ta­veu del PSC al Par­la­ment, Eva Gra­na­dos, tot i des­ta­car la menor par­ti­ci­pació. Els líders inde­pen­den­tis­tes des­ta­quen que és inèdit a Europa mobi­lit­zar de manera con­ti­nu­ada entre mig milió i un milió de per­so­nes en la situ­ació política actual de repressió i divergències entre par­tits –“la Diada més difícil”, reco­nei­xia la mateixa tarda de la mani­fes­tació la pre­si­denta de l’ANC, Eli­senda Palu­zie.

El més con­tun­dent és el vice­pre­si­dent d’Òmnium, Mar­cel Mauri: “Ha estat un èxit difícil­ment expli­ca­ble perquè no hi ha cap movi­ment polític a Europa que tin­gui aquesta capa­ci­tat de mobi­lit­zació sos­tin­guda en el temps.” Quin país és capaç de fer-ho?, rei­te­rava la por­ta­veu del govern, Merit­xell Budó. Mauri feia iro­nia amb alguns titu­lars: “Tenint en compte que un any van dir que érem 50.000, ahir no es devia mani­fes­tar ningú.” També de capa­ci­tat de resiliència parla el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent. Palu­zie hi afe­geix que no era una con­vo­catòria que fes una crida a un objec­tiu imme­diat, com van ser les prèvies de les elec­ci­ons del 2015 o el referèndum del 2017 –aquesta no podia ser ni tan sols una res­posta a la sentència del Suprem: “Ate­ses les cir­cumstàncies, tal com res­pi­rava la base i tenint en compte la situ­ació que hi havia al juliol, quan fins i tot es deia que la mani­fes­tació clàssica no ser­via de res, ens n’hem sor­tit prou bé.”

Xifra amunt, xifra avall, Palu­zie dona valor al fet que es mani­festi un 10% de la població i con­clou que ha estat “altre cop mas­siva, més enllà del ball de xifres”. L’enti­tat no fa mai un càlcul, però Palu­zie creu que la Guàrdia Urbana “ha tirat una mica avall” en l’esti­mació de 600.000 per­so­nes i indica que el càlcul està influ­en­ciat sem­pre pel “fac­tor polític”. Per això, hi afe­geix que, per exem­ple, la revista La Directa, amb un mètode de càlcul segons den­si­tat, l’any pas­sat va donar una xifra infe­rior a l’ofi­cial i aquest any l’ha situ­ada en 750.000 per­so­nes.

Pel que fa a la imatge aèria, la pre­si­denta de l’enti­tat també reco­neix alguna fallada orga­nit­za­tiva. Alguns espais de la plaça d’Espa­nya no es veien plens perquè l’ANC no va crear un tram defi­nit per a la plaça, un gran espai obert sense arbrat, en ple sol i amb l’esce­nari a l’avin­guda Maria Cris­tina. Segons ella, força gent va optar per tras­lla­dar-se a l’avin­guda o a alguna altra de les qua­tre vies de recor­re­gut que tenien trams: “Hi havia car­rers molt plens i que, com ara la Gran Via, ana­ven fins més enllà dels trams.” La marxa havia d’arri­bar fins a pas­seig de Gràcia i Palu­zie indica que es va omplir fins més enllà de Roger de Llúria.

Pel que fa a l’endemà, Palu­zie creu que s’ha reforçat l’exigència d’uni­tat als par­tits polítics i de fixar l’objec­tiu de la inde­pendència. Dema­nar als líders polítics que no facin pas­ses enrere no vol dir exi­gir acci­ons de rup­tura imme­di­a­tes, acla­reix Palu­zie. “Aquesta és una lluita difícil i com­plexa on tots hem de posar de la nos­tra part”, reco­neix, però con­si­dera que seria un error que la lluita per l’abso­lució dels pre­sos –“una decisió que no depèn de nosal­tres sinó de l’Estat”– fes per­dre l’objec­tiu, “que sí que depèn de nosal­tres”. Per l’ANC, diu, la pri­o­ri­tat és que els par­tits inde­pen­den­tis­tes pla­ni­fi­quin una estratègia amb un horitzó con­cret i, tenint en compte que ningú exi­geix ter­mi­nis, men­tres­tant el govern del país, però també els muni­ci­pals i supra­mu­ni­ci­pals, poden fer polítiques enca­mi­na­des a cor­re­gir els dèficits que no van per­me­tre fer efec­tiva la inde­pendència el 27-O. Per exem­ple, diu, implan­tar una xarxa pública de fibra òptica per no depen­dre dels “oli­go­po­lis” de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons.

La con­se­llera de la Pre­sidència, Merit­xell Budó, afir­mava ahir que la mani­fes­tació de la Diada marca un “punt d’inflexió” per bus­car la “uni­tat d’acció que demana la gent”. Va subrat­llar que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, està “lide­rant” la recerca d’aquesta “uni­tat d’estratègia” del sobi­ra­nisme català per “fer front” a la sentència del Suprem, explica Gisela Pla­de­veya.

La soci­a­lista Gra­na­dos, per altra banda, va pole­mit­zar sobre l’auto­de­ter­mi­nació en afir­mar que no l’han de deci­dir els ciu­ta­dans, sinó que són els polítics els que han d’acor­dar una pro­posta que es pugui votar: “Un referèndum con­so­lida la divisió i no solu­ci­ona res.”

LES FRASES

Atesa la situació, quan fins i tot es deia que la manifestació no servia de res, ens n’hem sortit prou bé
Elisenda Paluzie
presidenta de l’anc
És un èxit difícil d’explicar, perquè no hi ha cap moviment amb aquesta capacitat de mobilització
Marcel Mauri
vicepresident d’òmnium
Les xifres no són tan interessants com la resiliència. Si hem de comptar-nos, fem-ho a les urnes
Roger Torrent
president del parlament
El president Quim Torra està liderant la recerca de la unitat estratègica del sobiranisme català
Meritxell Budó
consellera de presidència


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia