Política

La llarga marxa xinesa

El règim commemorarà, la setmana vinent, el 70è aniversari de la fundació de la República Popular

Pequín té la vista posada en l’horitzó del 2050, amb l’objectiu de superar els EUA com a potència global

Tot és a punt a Pequín per al 70è ani­ver­sari de la República Popu­lar de la Xina (RPX), una fita que es com­me­mo­rarà dimarts vinent amb focs arti­fi­ci­als, una espec­ta­cu­lar des­fi­lada mili­tar al cen­tre de la capi­tal i un dis­curs a càrrec del líder suprem, el pre­si­dent Xi Jin­ping.

Des del 1949, quan Mao Zedong va der­ro­tar l’exèrcit naci­o­na­lista del gene­ral Chi­ang Kai-shek i va fun­dar la república popu­lar, la Xina ha recor­re­gut una llarga marxa que l’ha con­ver­tida en la gran potència econòmica, mili­tar i tec­nològica que conei­xem avui. “La Xina és la segona eco­no­mia del món i el pri­mer país indus­trial, en comerç i en reser­ves de divi­ses”, es van­tava, dime­cres en un acte a Madrid, l’ambai­xa­dor xinès a Espa­nya, Lyu Fan, que situ­ava el 2020 com l’any de l’“eli­mi­nació de la pobresa abso­luta” al país.

Enrere que­den les col·lec­ti­vit­za­ci­ons agrícoles i les morts per fam del Gran Salt Enda­vant (1958-60), les pur­gues de la Revo­lució Cul­tu­ral (1966-76) i l’inici de les refor­mes pro­mo­gu­des per Deng Xia­o­ping, l’impul­sor de l’ober­tura al mer­cat que va pro­pi­ciar el for­mi­da­ble crei­xe­ment del gegant asiàtic. L’eco­no­mia pla­ni­fi­cada va anar cedint ter­reny a les ano­me­na­des àrees econòmiques espe­ci­als, una mena de zones d’excepció on “se sus­pe­nia el sis­tema econòmic soci­a­lista i es per­me­tien expe­ri­ments capi­ta­lis­tes”, explica l’his­to­ri­a­dor Rai­ner Zitel­mann.

Amb la pro­gres­siva ober­tura al mer­cat, sem­pre sota l’atenta mirada del par­tit únic, la Xina va anar con­so­li­dant la seva posició en el nou món glo­ba­lit­zat, fins al punt que, el 2017, poc després de l’arri­bada del pro­tec­ci­o­nista Donald Trump a la Casa Blanca, Xi es va pre­sen­tar en el fòrum econòmic de Davos –la cita anual de l’elit mun­dial als Alps suïssos– com el defen­sor de l’ordre econòmic libe­ral.

Però l’ober­tura con­tro­lada del règim, que ha permès taxes espec­ta­cu­lars de crei­xe­ment i la con­so­li­dació d’àmplies clas­ses mit­ja­nes, ha anat acom­pa­nyada d’una fèrria vigilància del Par­tit Comu­nista Xinès (PCX), que manté el mono­poli del poder.

Guardià de l’ortodòxia

Xi Jin­ping, en el poder des del 2013, encarna aquesta línia d’ortodòxia. El pre­si­dent, i secre­tari gene­ral del Par­tit Comu­nista, va arri­bar a ins­criure el seu propi “pen­sa­ment sobre soci­a­lisme amb carac­terísti­ques xine­ses” dins la Cons­ti­tució del país i a supri­mir la limi­tació de man­dats per per­pe­tuar-se al cap­da­munt de l’estat.

Xi ha uti­lit­zat la que vol ser una pre­sidència vitalícia per asse­gu­rar el poder abso­lut del par­tit, con­so­li­dant un règim auto­ri­tari que res­trin­geix lli­ber­tats civils, inclo­ent-hi l’accés a inter­net i a xar­xes soci­als. “Exis­teix un pacte implícit entre el Par­tit Comu­nista (és a dir, les elits gover­nants) i la població: «Us garan­tim el crei­xe­ment econòmic i la pros­pe­ri­tat a canvi que no qüesti­o­neu el nos­tre poder per pren­dre deci­si­ons»”, resu­meix l’exmi­nis­tre Josep Piqué en el seu lli­bre El mundo que nos viene. El PCX blinda les seves defen­ses davant hipotètiques ame­na­ces. “El temor més pro­fund del par­tit és que hi hagi alguna mena d’agi­tació, un esde­ve­ni­ment intern o extern que fomenti una crisi que pugui posar fi al seu domini”, expli­cava, al març, durant la sessió anual del l’Assem­blea Popu­lar Naci­o­nal (Par­la­ment), el cor­res­pon­sal de l’agència Reu­ters Ben Blanc­hard. “La lliçó que l’actual direcció va apren­dre de l’URSS és que, quan es qüesti­o­nen al par­tit els prin­ci­pis en què se sus­tenta el mono­poli del poder, dei­xant entre­veure lli­ber­tats polítiques o més trans­parència, has per­dut”, observa el sinòleg i his­to­ri­a­dor Mic­hel Bon­nin, citat per Le Monde. En aquest sen­tit, la missió de Xi, que ha obert una guerra per era­di­car la cor­rupció dins el par­tit, és garan­tir la pròpia super­vivència del PCX com­bi­nant la fle­xi­bi­li­tat tàctica amb la fer­mesa dels prin­ci­pis.

El 70è ani­ver­sari de la RPX, d’altra banda, no arriba en el millor moment per a Xi. La guerra comer­cial amb els EUA i, sobre­tot, la crisi de Hong Kong, que posa en qüestió els fona­ments del sis­tema polític con­ti­nen­tal, ame­na­cen l’esta­bi­li­tat i la imatge de la Xina, sense obli­dar les con­dem­nes inter­na­ci­o­nals pel tracte de la mino­ria uigur, a Xin­ji­ang, i el tor­ce­braç per­ma­nent amb Taiwan, la “província rene­gada”. Tot i les difi­cul­tats, els líders xine­sos tenen una data fixada en l’horitzó, el 2050, l’any en què aspi­ren a superar els EUA com a potència hegemònica glo­bal. “Superar els EUA només o relle­var-los com la potència que domina el món?”, es pre­gun­tava Yann Mens, a la revista Alter­na­ti­ves écono­mi­ques. “De moment, només el pri­mer objec­tiu sem­bla en el punt de mira de Pequín.” La llarga marxa con­ti­nua.

LES DATES

1949
Mao
derrota l’exèrcit nacionalista del general Chiang Kai-shek i funda la República Popular de la Xina.
1978
Deng Xiaoping
assumeix el màxim poder. Serà l’impulsor de l’obertura de l’economia xinesa al mercat.
1989
L’exèrcit
esclafa la protesta dels estudiants a la plaça de Tiananmen de Pequín. Centenars de morts en la repressió.
2013
Xi Jinping
arriba a la presidència del país. Suprimirà el límit de mandats per obtenir una presidència vitalícia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia